Tres sectors es disputen la secretaria general de CDC i reserven a Mas el front institucional
Convergència bull davant l'expectativa del canvi històric que es preveu per al congrés refundacional –o fundacional, segons el mateix Artur Mas– del proper juny. Del conclave que ha d'establir les bases del nou vaixell insígnia del sobiranisme al centredreta s'espera que fins a tres sectors pugnin pel poder que ostentarà la figura del secretari general. Aquestes tres famílies estan representades pel president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull; el conseller de Territori, Josep Rull, i l'exconseller de Justícia i actual diputat, Germà Gordó, tot i que podrien no ser ells els candidats finals de cada sensibilitat.
D'aquests tres sectors, tant el de Gordó com el de Turull han començat a indicar en privat els seus desitjos d'estar en la carrera per la primera cadira de l'organització. No així el de Rull, tot i que a l'organització es dóna per fet que també entrarà en la pugna. Els partidaris del que va ser secretari general fins al mes passat representen el sector més renovador, propers a la branca socialdemòcrata, i que també encarnen el canvi generacional que s'ha percebut en el canvi de noms entre els consellers convergents del Govern Puigdemont.
Aquesta sensibilitat ha guanyat pes institucional a Convergència durant els últims anys i a ella se li imputa bona part del gir social que el partit està convençut d'haver donat a la segona meitat de l'última legislatura. Malgrat això, el càrrec de Rull com a conseller és un problema si tira endavant la idea de separar persones de partit i de Govern. En aquest aspecte el millor situat és Jordi Turull, home fort de CDC al Parlament. Turull no ha ocupat mai càrrecs a l'Executiu i per la seva trajectòria a la Cambra és valorat per totes les sensibilitats en joc, a més de comptar amb la confiança de l'entorn més proper a Mas.
Germà Gordó, per la seva banda, és el cap visible de la vella guàrdia del partit, que de ben segur serà present en el debat sobre la refundació. L'exconseller de Justícia té l'as de conèixer els secrets de la sala de màquines convergent i de connectar amb el sector moderat al qual la nova formació vol atraure. Entre els seus punts febles hi ha el d'acumular gairebé dues dècades de càrrecs a la Generalitat. Al costat de l'actual conseller de Cultura, Santi Vila, va ser un dels consellers amb menys perfil independentista de l'últim Executiu d'Artur Mas, i va estar en el grup que va recriminar a Mas estar cedint massa en la negociació amb la CUP.
Aquestes tres són les sensibilitats que de moment es compten entre les segures en la carrera, però el procés ni tan sols ha començat i podria canviar tant el nombre com la naturalesa dels contendents. Segons explicava un membre de la direcció aquest dilluns, “hi ha més sensibilitats i les diferències ideològiques entre aquestes tres no són tan grans” de manera que “podria evitar la confrontació personal oberta”. Serà rellevant la implicació de Mas al debat de la formació, ja que encara és la figura de l'expresident la que genera més adhesions.
Les bases es pronunciaran abans
Abans d'això els eixos centrals de la refundació se sotmetran a debat per part de les bases, en un procés participatiu mai viscut per la formació. Convergència té intenció de reunir assemblees en fins a 40 ciutats de tot Catalunya per recollir l'opinió de militants, simpatitzants i persones vinculades, sobre assumptes com si s'ha de canviar de nom o com han de triar-se els càrrecs de la nova formació. L'objectiu final del procés és sondejar amb detall el parer de la massa social convergent sobre tres temes: fonaments ideològics, estratègia política i estructura de l'organització.
Sobre aquest últim assumpte l'opinió que comença a ser majoritària entre els diversos sectors és dotar la formació d'una estructura similar a la tradicional del PNB, on els càrrecs del partit i del Govern estiguin separats. D'aquesta manera, argumenten els defensors d'aquesta postura, es preserva el múscul del partit, sobretot pel que fa a estratègia i idees, i es fiscalitza l'acció governamental des de fora. Una fórmula així també permet reduir l'aparell i dóna autonomia i flexibilitat als equips electorals.
Si tira endavant l'estructura de “dos caps”, el congrés de juny servirà per decidir qui ocupa l'orgànica, reservant, de moment, el front electoral per l'expresident Artur Mas. Des de la seva sortida de l'Executiu el president de Convergència ha donat mostres de tenir intenció de continuar en actiu i de fet bona bona part de l'esquema de refundació està impulsat per ell. El projecte de Mas té dos carrils. D'una banda, que Convergència debati en un procés que ha d'activar unes bases que en els últims anys han estat bolcades en organitzacions de caràcter civil, com l'ANC. De l'altra, construir una plataforma política al seu voltant que funcioni a mig camí entre un puntal del procés de CDC i una llavor de la nova formació.
