El jutge deixa Artur Mas a un pas d'anar a judici per desobediència i malversació pel 9-N
Artur Mas està aquest dimarts més a prop de seure al banc dels acusats per la consulta sobiranista del 9 del novembre de 2014. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), Joan Manel Abril, ha tancat la instrucció del cas i ha ordenat continuar la tramitació de la causa contra l'expresident de la Generalitat i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pels presumptes delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa.
El jutge dóna ara deu dies a la Fiscalia i a les acusacions populars (que lideren dos sindicats policials que van substituir a Manos Limpias) perquè sol·licitin l'obertura de judici oral a través del seu escrit d'acusació o, per contra, demanin arxivar la causa o diligències complementàries. Si tot segueix segons el previst, les dues parts demanaran portar a judici a Mas, Ortega i Rigau.
El magistrat ha desestimat així la petició que van fer al març els tres polítics per arxivar el cas. Els imputats van al·legar que el 9-N no era un referèndum per obtenir “un mandat democràtic”, sinó un procés participatiu que va quedar “completament” en mans de voluntaris després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).
El magistrat discrepa d'aquesta tesi i considera que hi ha suficients indicis que la Generalitat va tirar endavant amb la consulta després de la suspensió del Constitucional. “Sota la cobertura formal de l'actuació del voluntari, sí que es van dur a terme actuacions contràries a la providència” del Constitucional que impedia celebrar la votació del 9-N, resol el magistrat.
En la interlocutòria, Abril conclou que la providència del Constitucional “no va donar lloc a la suspensió o resolució dels contractes amb empreses privades” que la Generalitat va signar per dur a terme la consulta. En conseqüència, Mas i les exconselleres “es van negar obertament a donar compliment al mandat del Constitucional de manera intencional i conscient”, segons el magistrat.
“Malgrat la suspensió decretada de dur a terme la consulta i de les operacions de preparació de la mateixa, els contractes van ser portats a terme”, emfatitza el jutge. El magistrat dóna especial rellevància a dos contractes que va mantenir la Generalitat. El primer, amb l'empresa T-Systems, a qui la Generalitat va contractar la instal·lació de programes informàtics per la consulta. El segon, el conveni amb un Centre de Reinserció de presos (CIRE) pel qual es van fabricar les urnes de cartró del 9-N.
Tal com ja s'havia posat en relleu durant la instrucció, la interlocutòria relata com T-Systems va remetre una carta al director gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), Jordi Escalé, per saber si el seu encàrrec s'havia vist afectat per la suspensió del 9-N. Escalé va respondre que “cap de les activitats” de l'encàrrec “resulten explícitament afectades” per la resolució del Constitucional. Així mateix, el jutge assegura que la Generalitat no va cancel·lar el conveni de 50.317,31 euros amb el CIRE de Lleida perquè es fabriquessin les urnes del 9-N.
El magistrat conclou que cal seguir la causa contra Mas perquè l'expresident “va consentir i no va paralitzar els diferents procediments de contractació [per celebrar la consulta], alguns tan evidents com la preparació d'un centre de premsa a Montjuïc”. Així mateix, destaca que els consellers van actuar de forma coordinada amb l'expresident.
