El judici del Palau crema en una setmana tot un any d'aspiracions d'Artur Mas a la reelecció
L'expresident Artur Mas porta més d'un any revoltant-se contra “la paperera de la història”, el lloc on la CUP va assegurar haver-lo enviat al gener de 2016 quan van aconseguir que el seu cap rodés per donar pas a la presidència de Puigdemont. Però la llarga batalla del líder convergent contra la seva eliminació política ha quedat greument tocada en només una setmana, amb les declaracions de Fèlix Millet i Gemma i Jordi Montull en el judici pel cas Palau.
Els saquejadors confessos del Palau de la Música Catalana no han dubtat a assegurar que la seva institució era la tapadora a través de la qual Ferrovial abonava el 4% de comissió a Convergència a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Els acusats, però, s'han limitat a assenyalar l'extresorer Daniel Osàcar, cuidant-se de no tacar a cap polític de CDC.
Aquesta estratègia processal d'avalar el circuit de finançament il·legal establint un cordó sanitari al voltant dels càrrecs de Convergència no és obstacle per deixar de fer connexions. El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, ha preguntat a Millet i Montull si “tractaven amb algú per sobre del tresorer”. Tots dos ho han negat. Dos noms sobrevolaven la sala de vistes. D'una banda, l'exgerent de CDC, Germà Gordó. Montull ha reconegut que es va reunir amb ell, però que van parlar “de política i de futbol”, no de comissions. I també Artur Mas, secretari general de Convergència entre els anys 2000 i 2012, quan presumptament van succeir els fets.
Mentre a la Ciutat de la Justícia –irònicament una de les obres públiques investigades susceptibles d'haver estat adjudicades comissió mitjançant– es produïen les confessions de Millet i els Montull, al Parlament l'oposició al complet demanava responsabilitats al Govern, al president i, més concretament, al PDECat, la formació successora de Convergència. Aquest dijous, la reclamació de responsabilitats s'ha posat negre sobre blanc en una petició de compareixença de Mas davant del Parlament que han signat tots els grups de l'oposició, incloent la CUP.
La mateixa majoria que al gener de 2016 va aconseguir descabalcar-lo de la presidència de la Generalitat serà la que, un any després, posi en qüestió les seves possibles aspiracions a la presidència de la Generalitat com a candidat del PDECat. El setge polític a Mas arriba, a més, en plena campanya de rellançament de la seva figura. En l'últim mes, des del judici del 9-N, el líder de la dreta independentista ha pronunciat conferències a Oxford, Harvard i Madrid, ha concedit entrevistes a diversos mitjans, entre ells programes de televisió d'àmbit estatal.
Paraules i documents
La línia argumental que manté el PDECat és que no hi ha proves que relacionin els pagaments a CDC amb l'adjudicació d'obra pública. També que no es pot creure als saquejadors confessos de la institució cultural perquè busquen reduir en temps de descompte les penes de més de 25 anys de presó que demana la Fiscalia.
Igual que Osàcar en el judici, Mas, en un acte a l'Hospitalet aquest dijous a la nit, ha al·legat que les acusacions sobre CDC són “pura invenció, pura mentida i un intent de protegir-se d'alguna gent que necessita rebaixar les seves penes perquè és manifest que van robar diners del Palau”. L'expresident ha dit tenir “confiança absoluta i total” en la seva extresorer.
No obstant això, la confessió de Millet i els Montull no és només de paraula. En la seva declaració com a acusada, Gemma Montull va corroborar el contingut de diversos documents confiscats en el registre del Palau que sustenten l'acusació de la Fiscalia. Entre ells, un amb el revelador nom de “Factures convergents” i que, segons Montull, Convergència va lliurar al Palau per justificar davant Hisenda les comissions en efectiu que el partit havia rebut de la constructora Ferrovial a través de la institució cultural. O també un quadre d'Excel confeccionat per Jordi Montull amb una columna titulada “pagament a Daniel”, que pare i filla han identificat com les quantitats que s'abonaven en efectiu a Daniel Osàcar.
L'enorme quantitat de documents confiscats, més que la confessió dels Montull i Millet, és la base per la qual Convergència s'asseu a la banqueta del cas Palau com a responsable civil a títol lucratiu del saqueig. El fiscal eleva l'import total de les comissions a 6,6 milions d'euros, quantitat que demana decomissar al partit.
Mas respondrà al Parlament
Mas vol oferir imatge d'accessibilitat davant els mitjans, demostrant que no s'amaga davant les acusacions que li llancen. L'expresident tampoc rebutja anar al Parlament a respondre preguntes dels diputats, com ja va fer a l'octubre de 2015 després del registre de la seu del seu partit en el marc del cas “del 3%”.
Una altra qüestió és si tot això serà suficient per neutralitzar les ombres que el judici del Palau, l'oposició en ple i la investigació encara oberta pel jutge del Vendrell –la darrera operació va tenir lloc fa només un mes–, projecten sobre la seva figura política. Sobretot perquè la pràctica unanimitat sobiranista que apareix sempre que Mas és acusat penalment per la seva acció en el procés participatiu del 9-N, o quan es revelen maniobres en contra en l'anomenada 'Operació Catalunya', desapareix de manera fulminant davant de casos de corrupció que poc tenen a veure amb el procés.
