Els testimonis avalen que la Generalitat va seguir amb el 9-N després de la suspensió del Constitucional
La Fiscalia ha aconseguit desmuntar en bona mesura un dels dos puntals de la defensa d'Artur Mas, el consistent a defensar que, després de la suspensió del 9-N, el Govern es va retirar per complet de la gestió de la consulta deixant-la en mans dels voluntaris. Quatre testimonis han avalat la participació del Govern al 9-N malgrat l'ordre del Constitucional que ho impedia. A les defenses només els queda l'argument que la providència del TC va ser imprecisa i no va advertir personalment dels riscos de desobeir, quelcom clau per a una eventual condemna. El tribunal dirimirà aquesta qüestió sobre la base de la jurisprudència i l'anàlisi del document del TC que va prohibir a la Generalitat continuar amb els preparatius del 9-N.
En la seva declaració com a testimoni en la tarda d'aquest dimarts, el director del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) el 2014, Jordi Escalé, ha assegurat, a preguntes del fiscal, que diversos ordinadors necessaris pel 9-N “es van repartir el cap de setmana”, és a dir, tres dies després de la suspensió. El motiu, segons Escalé, va ser no entorpir l'activitat dels instituts durant la setmana amb la votació, que es va celebrar diumenge 9 de novembre. Un flac favor a les defenses de Mas, Rigau i Ortega.
Un dels contractistes que va repartir els ordinadors, Carlos G., ha avalat el relat d'Escalé, i ha afegit que el dia 9-N va estar de guàrdia per controlar que l'encàrrec s'havia complert. Per ambdues feines va cobrar 400 euros. I un responsable de l'empresa Fujitsu, que va instal·lar els programes en els prop de 7.000 ordinadors usats en la consulta, ha explicat que fins al 8 de novembre va mantenir reunions i va romandre en contacte amb càrrecs del CTTI per analitzar l'evolució dels seus treballs.
Les paraules d'Escalé, ara a l'empresa privada, ajuden l'acusació de la Fiscalia, que sosté que la Generalitat no va aturar els treballs per al 9-N, tal com li va ordenar el Constitucional, sinó que va tirar endavant amb la consulta. “Fins i tot el 7, 8 i 9 de novembre –diu l'escrit d'acusació de la Fiscalia– Fujitsu va procedir a instal·lar físicament els ordinadors a les taules de votació”. Una tesi que Escalé ha avalat amb la seva declaració.
Escalé no ha estat l'únic torpede a la línia de flotació de la defensa de Mas, Rigau i Ortega. Bernat Rigau, de l'empresa T-Systems, a qui el Govern va encarregar diversos programes informàtics per a la votació, ha assegurat que va lliurar l'aplicació sobre el registre de resultats el 7 de novembre. I s'ha reiterat en el contingut d'una carta enviada per la Generalitat el dia 7 en que va ordenar seguir amb el 9-N a T-Systems. Aquesta carta va servir perquè l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, fos imputat pel seu paper en la consulta –anirà a judici en el Suprem en les pròximes setmanes– ja que va ser ell qui va indicar per escrit al CTTI que els treballs informàtics contractats no estaven afectats per la suspensió.
També ha donat aire a les tesis de l'acusació Daniel Martínez, conseller delegat de Focus, que va rebre en encàrrec sobre el muntatge del centre internacional de premsa al pavelló italià de la Fira de Barcelona on Artur Mas va fer la roda de premsa per valorar el 9-N. Ha assegurat que va rebre l'encàrrec uns 15 o 20 dies abans del 9-N, és a dir, abans de la suspensió del Constitucional, però que va continuar els seus treballs el mateix dia 7, tres dies després de la providència del TC.
A mig camí s'ha quedat el número dos de Joana Ortega i encarregat de coordinar la votació, Joan Cañada. Ha declarat que la Generalitat no va introduir cap dada al web del 9-N després de la suspensió. Tanmateix, sí que va interpretar, a diferència de Mas, Ortega i Rigau, la providència del TC com una suspensió del 9-N, i en va informar a l'exvicepresidenta. En un exercici de desmemòria que ha sorprès el fiscal, Canyada també ha dit “no saber” com es van destruir els arxius de voluntaris del 9-N.
Contradiccions dels docents
Per contra, els primers testimonis del cas que han declarat al matí no han aportat llum, sinó més aviat confusió, sobre l'actuació d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, acusats de desobediència i prevaricació. Fins i tot el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha arribat a advertir la Fiscalia després d'una pregunta del ministeri públic: “El tribunal s'està perdent”.
Del que han dit els directors i inspectors d'Ensenyament es desprèn certa confusió sobre què va fer la Generalitat en relació als instituts. I és que la conselleria d'Ensenyament no va contestar als directors que van demanar per escrit què fer amb els centres el 9-N. No obstant això, els instituts es van acabar obrint per a la votació, i als directors se'ls va lliurar un rebut, dos dies abans del 9-N i amb segell de la Generalitat, conforme havien lliurat les claus dels seus centres als voluntaris.
La Fiscalia busca, amb les declaracions d'aquests testimonis, demostrar que la Generalitat va continuar amb el 9-N al no impedir l'obertura dels col·legis i instituts per a la votació. El primer inspector a declarar ha denunciat que la Generalitat va “forçar” i “pressionar” una directora d'un institut per obrir el 9-N, tot i que la directora que suposadament va rebre les pressions ho ha negat. Amb tot, les pressions denunciades per l'inspector es van produir en una reunió del 16 d'octubre, dies abans del 4 de novembre, la data en què el Constitucional va suspendre qualsevol actuació de la Generalitat relativa a la votació. A més, els fets enjudiciats van del 4 al 9 de novembre.
L'inspector també ha explicat que des de la conselleria d'Ensenyament es van negar a donar ordres per escrit als directors que l'havien reclamat sobre què fer el 9-N amb els instituts. Una de les encarregades de donar aquestes explicacions, la directora de serveis territorials d'Ensenyament del Barcelonès, ha declarat que no va considerar “pertinent” respondre per escrit als directors, i no ha recordat si va consultar aquesta petició amb els seus superiors. I davant la insistència del fiscal sobre qui va autoritzar lliurar les claus dels centres als voluntaris –un aspecte clau per a la acusació–, ha conclòs: “Deixar les claus va ser més simbòlic que una altra cosa”.
La directora que no va obrir el seu institut el 9-N
Un dels testimonis més esperats era el Dolores Agenjo, l'única directora que no va obrir el seu institut pel 9-N i que va tancar la llista de Ciutadans a les passades eleccions municipals a l'Hospitalet. Ha explicat que el dia 7 de novembre, tres dies després de la suspensió, va rebre una trucada de la directora de serveis territorials d'Ensenyament, que la va comminar a lliurar les claus del seu centre. Agenjo va demanar una ordre per escrit que mai va arribar.
D'altra banda, l'exdirectora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat (Cire) i avui senadora del PDECat, Elisabet Abad, ha afirmat que el material que el Govern els va encarregar per a la consulta ja estava “fet i facturat” abans de que el Constitucional suspengués el 9-N. “El 30 d'octubre –de 2014– els transportistes van venir per portar el material per al procés participatiu”, ha sostingut a preguntes del fiscal en la seva declaració com a testimoni.
