Les tres vies legals que pot utilitzar Rajoy per evitar un referèndum a Catalunya
No té data, però té termini: l'última setmana de setembre “com a molt tard”. Puigdemont ha promès celebrar un “referèndum [pactat] o referèndum [sense pactar]” en els pròxims 7 mesos i ha deixat pocs dubtes que haver de saltar-se el marc constitucional no serà una barrera suficient per renunciar-hi.
Davant d'aquest escenari, el Govern de Rajoy va exposar la setmana passada estar disposat a utilitzar qualsevol mitjà legal a la seva disposició per evitar el referèndum, incloent-hi la intervenció del departament d'Enseyament, prendre el control dels Mossos o precintar col·legis. “El referèndum d'autodeterminació no se celebrarà”, va assegurar en to contundent aquest dimarts la vicepresidenta Sáenz Santamaría al Senat, sense voler entrar a donar detalls de les mesures concretes que preveuen més enllà de l'ús de les “eines de l'Estat de Dret”.
Tres vies possibles; 2 probables
Els juristes són una mica més concrets a l'hora de descriure les possibles vies legals que podria recórrer el Govern central si finalment la Generalitat segueix endavant amb els seus plans cap al referèndum. Encara que hi ha “innombrables possibilitats”, segons explica Josep Costa, professor de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, les més probables són dues: l'article 155 de la Constitució i la llei del Tribunal Constitucional, gràcies a la darrera reforma del 2015. Darrerament algunes veus han assenyalat també a la llei de Seguretat Nacional, encara que altres experts la consideren inaplicable en un cas com el del referèndum.
La llei de Seguretat Nacional, aprovada el 2015 i avalada pel Constitucional després d'un recurs de la Generalitat, disposa que “una declaració de situació d'interès per a la Seguretat Nacional suposarà l'obligació de les autoritats competents d'aportar els mitjans humans i materials necessaris que estiguin sota la seva dependència”. No obstant això, la sentència del TC emesa el desembre passat interpreta aquesta obligació de manera que no pot ser usada per prendre el control dels Mossos.
“Utilitzar la llei de Seguretat Nacional en cas de referèndum és molt forçat, ja que està pensada per a situacions de cataclisme, terrorisme...temes així. Seria portar les coses al límit, i el Govern central no en té cap necessitat”, considera Enriqueta Expósito, professora titular de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, una opinió que comparteix Costa.
Descartada doncs aquesta norma, els dos instruments jurídics que tindria l'executiu espanyol són el 155 de la Constitució i la reforma del TC (LO 15/2015). Però tots dos tenen els seus problemes.
Impossible suspendre l'autonomia
El 155 és un article freqüentment invocat per partidaris i detractors. La creença popular és que aquesta norma preveu la suspensió de l'autonomia i de la Generalitat. No obstant això, tant Expósito com Costa rebutgen aquesta possibilitat. “La meva interpretació és que el 155 ha de tenir en compte el conjunt de la Constitució, que té l'article 2 que garanteix l'autonomia de les CCAA, amb el mateix rang que la unitat d'Espanya. Per tant, no es pot dissoldre la Generalitat”, explica Costa.
“L'autonomia no es pot suspendre”, coincideix Expósito, que explica que l'efectivitat del 155 seria suspendre algunes de les funcions de la Generalitat. Segons explica, primer hauria de determinar què s'està incomplint i, després, es podria fer que una altra autoritat donés l'ordre incomplerta. “Però una vegada es compleix, el 155 ja ha perdut la seva executabilitat. És un poder provisional i finalista”, assegura.
Tot i que el 155 sí que seria aplicable, tots dos juristes consideren que no seria l'opció més pràctica per a Rajoy. En primer lloc perquè, segons interpreta Costa, el 155 no el faculta per donar una ordre al Parlament. “La inviolabilitat parlamentària està protegida”, recorda, “i el 155 va precedit d'un requeriment al president de la Generalitat perquè compleixi una ordre”. El problema, al parer de Costa, és que aquesta ordre no podria referir-se al Parlament, perquè la Cambra no està subjecta a l'obediència al president del Govern, sinó al revés, com és propi dels parlamentarismes.
La via del TC, la preferida de Rajoy
De totes les possibles vies, la que els experts consultats veuen més probable és la de la reforma del TC, que dota l'Alt Tribunal de capacitat executiva sobre les seves sentències i resolucions. De fet, la reforma va ser realitzada pel PP arran del 9-N, com una eina amb la qual el poder judicial pot paralitzar una acció que considera fora de la llei prèviament.
Gràcies a aquesta llei el TC pot donar ordres a qualsevol institució o particular, com Mossos, directors d'institut, funcionaris, empreses contractades o voluntaris. Una facultat que, d'haver-se tingut el 9-N, podria haver aturat aquell procés participatiu o, almenys l'hagués posat en seriosa dificultat.
La LO 15/2015 disposa que sigui el mateix TC qui faci complir les seves resolucions, dictant qui ha de realitzar les seves ordres i com. A més, pot disposar “de qualsevol de les administracions i poders públics” per fer-les complir, és a dir, intervenir qualsevol dels departaments de la Generalitat, fins i tot la seva policia. Finalment, el PP va usar la seva majoria absoluta per donar al TC la capacitat de suspendre qualsevol autoritat o empleat públic que entengui que ha incomplert les seves resolucions, i imposar multes de fins a 30.000 euros a qualsevol ciutadà desobedient.
Davant d'una eventual convocatòria de referèndum, explica Expósito, el primer que faria el TC seria suspendre'l, enviant un requeriment als seus responsables perquè compleixin la suspensió i advertint de mesures penals davant un incompliment. Si, malgrat això, la Generalitat segueix endavant, l'Alt Tribunal “podria obrir una mena d'incident, que no és exactament un judici, per a escoltar a les parts i, després d'això, decidir suspensions o sancions”, indica.
Malgrat això, Costa assenyala a l'efectivitat pràctica de les mesures que pogués activar el Constitucional: “Una cosa és suspendre al president o a un determinat conseller. Però, segons baixes en la jerarquia de l'administració, comença a complicar-se saber què fa cada persona , el seu grau de participació en el que s'està fent i qui té al seu càrrec”. Per això, el professor de la UPF considera que, per a Rajoy, el veritable problema serà si té “capacitat efectiva” per aturar un referèndum de forma proporcional. “La partida es jugarà abans i l'obsessió del Govern espanyol serà no arribar al dia D”, considera.