Convergència acaba la primera jornada de refundació enfrontada pel nou nom
Després de quatre dècades d'història on Convergència Democràtica de Catalunya ha estat la formació central del nacionalisme català, el partit fundat per Jordi Pujol el 1974 ha baixat la persiana en el seu últim congrés, el número 18. Punt i seguit ha començat el congrés fundacional de la nova formació, cridada no només a succeir CDC sinó a esmenar tots els errors que en els últims anys l'han sumit en una profunda crisi electoral. No obstant això, la bona voluntat ha xocat contra la primera gran desavinença: el nom del partit.
La fundació del nou partit ha començat més agitada del que s'esperava i els participants al congrés no han estat capaços de posar-se d'acord per triar un nou nom. Les propostes del partit, “Més Catalunya” i “Catalans convergents”, no han agradat als assistents, que han acabat revelant-se contra el calendari del partit segons el qual el nom havia de ser decidit aquest divendres. Després d'una inesperada allau de crítiques internes durant el torn d'intervencions, finalment s'ha anunciat la creació d'una comissió amb l'objectiu de decidir durant aquest dissabte.
Entre els congressistes que han intervingut en el conclave han sobresortit les crítiques a la falta de participació amb la qual s'hauria dut a terme l'elecció de les propostes de noms. En el fons d'aquesta disputa hi ha un important malestar en molts dels sectors del partit per l'actuació d'Artur Mas, que dimarts passat va anunciar la seva intenció de presentar candidatura a la presidència i va llançar la seva proposta d'una cúpula d'amplis poders ocupada per ell mateix i per una persona escollida per ell, la consellera portaveu Neus Munté.
El nou nom era el plat més vistós d'un llarg menú preparat per al cap de setmana, on les bases han de decidir sobre assumptes tan centrals com els nous estatuts o l'esquema organitzatiu de l'organització. Segons es desprèn de la tempestuosa primera jornada, aquests assumptes medul·lars estan lluny de tenir un consens entre les bases i els diversos sectors en què s'organitzen.
Aspectes més concrets, com els noms propis que estaran al capdavant dels principals òrgans de direcció, es deixaran pel següent congrés, que tindrà lloc el proper 23 de juliol. En ell es dilucidarà si triomfa la candidatura proposada per Artur Mas per ocupar el màxim binomi directiu, una presidència i vicepresidència en què se situarien ell mateix i Neus Munté.
“Es tracta de fer un nou partit per un nou Estat”, ha assegurat Mas en el discurs inaugural, que ha posat en el punt de mira passar del sobiranisme a l'independentisme. Artur Mas s'ha dirigit als fundadors del nou partit per reclamar-los “visió llarga” i posar la ideologia “al servei de les persones”. En un discurs clàssic de Mas amb la prolífica utilització de metàfores marineres –“avui salpa un nou vaixell”, ha arribat a dir–, ha reclamat un partit que es converteixi en “sentit comú ordenador del país i constructor de la llibertat de Catalunya” com a eina per construir “un dels millors països d'Europa”.
Pujol, un “referent”
L'encarregat de dir adéu al partit quadragenari ha estat l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha obert l'últim congrés de Convergència amb un discurs en què ha fet un balanç “molt positiu” de la trajectòria de la formació. Tot i la bona autoavaluació, el veterà líder convergent ha considerat que el partit ha de “reconèixer errors”.
“Hem de demanar perdó i alliberar-nos d'hipoteques del passat”, ha assegurat Trias, que, malgrat això, ha lloat el llegat polític de Jordi Pujol. “Ha estat el meu referent polític”, ha assegurat en to emotiu qui va ser conseller en governs pujolistes durant tres legislatures.
Al sepeli de la seva formació, l'exalcalde no només ha mirat al passat sinó també al futur que representa la nova formació que neix aquest cap de setmana, que Trias ha qualificat com a “esperançadora”. “Ara cal renovar idees i estratègies”, ha recomanat, “però amb orgull pel treball fet i sense oblidar els valors de CDC”.
Renovació suau
El sorgiment d'un partit que, abans de néixer, té el nivell de poder institucional amb què comptarà la nova formació és un fet extraordinari. No obstant això, la formació de la nova organització podria no suposar una renovació tan revolucionària com es va plantejar en el moment de l'anunci de la refundació, el gener passat. L'expresident Artur Mas, líder indiscutit, aposta per mantenir-se en la direcció del partit, que a més podria reforçar si la seva idea de bicefàlia amb una vicepresidenta triada per ell es manté.
Tampoc en el terreny ideològic sembla que el nou partit hagi de donar un gir copernicà respecte l'última Convergència. Els diferents sectors del partit mantenen una discussió sobre si han de declarar-se obertament sobiranistes, com proposa el sector descrit com a socialdemòcrata, o bé mantenir-se al sobiranisme per donar cabuda a sensibilitats a les que no els atrau la idea d'una Catalunya independent.
Tampoc en l'eix social hi ha univocitat de propostes. Artur Mas ha plantejat la fórmula del “centre ampli”, que manté ressons de “la casa gran del catalanisme”, idea també forjada per Mas en la seva etapa prèvia a l'arribada a la presidència de la Generalitat. Amb tots aquests ingredients, el canvi previst entre les dues formacions es preveu intens en les formes però suau pel que fa als continguts.
Els fonaments tant ideològics com de poder en el partit es mantindran en bona mesura, almenys en la primera etapa, tot i que la direcció espera que aquest canvi sigui suficient per esmenar els errors i tornar a reconquerir l'espai central del sobiranisme del que en els últims anys han estat desplaçats per la puixança d'ERC. A més, la marca Convergència no desapareixerà del tot, ja que ha d'afrontar el resultat de les investigacions judicials en curs obertes contra el partit, començant pel cas Palau.
