Antonio Baños: “El president ha de ser una persona de consens i Mas no el genera”

Fa servir la ironia quan s'afarta de respondre sempre a la mateixa qüestió, però a les portes del 27S resulta complicat no parlar d'Artur Mas i de la seva més que probable presidència. El cap de llista de l'esquerra independentista, Antonio Baños (Barcelona, 1967) assegura, un cop més, que la CUP no votarà a Mas com a president i que només se sumarà a Junts pel Sí “si és per fer una ruptura”. Amb aquesta premissa com a bandera, es mostra disposat a negociar el suport a un govern de concentració, però no a qualsevol preu. Raül Romeva o Oriol Junqueras són alguns dels noms que podrien desencallar el debat del president, al que Baños mira de restar importància. Parlem del futur a curt i llarg termini de Catalunya, de les possibilitats d’entesa amb Catalunya Sí que es Pot i de la relació amb els pobles d’Espanya amb aquest veterà periodista que ara posa veu a la CUP.

S'estima Espanya, però vol trencar amb l'Estat.

Sí, és així. De la mateixa manera que pots celebrar el gol d’Iniesta i vibrar amb la Via Catalana, com és el meu cas. El que no vull és pertànyer a l’Estat espanyol, però Espanya és irrompible. L'Espanya de les famílies, els amics, la d'anar de tapes o la literatura és impossible de trencar.

Disculpi, però ara em costa imaginar-me independentistes celebrant els triomfs de la Roja.

Doncs és bastant normal! Com també ho és ser independentista i del Reial Madrid. Tots tenim un límit i molta gent s’ha incorporat a l’independentisme per qüestions de ruptura amb un Estat que no només no respon a les seves necessitats, sinó que els oprimeix.

A vostè no el representa l’independentisme identitari, ha explicat.

No, és clar que no. Nosaltres no parlem de banderes. O no només de banderes: parlem de sobirania. L'independentisme identitari ja no és majoritari, penso. El gran valor del procés sobiranista és que hem passat d'un 20% d'independentistes, sobretot d’aquest més indentitari, a un independentisme diferent, que està al voltant del 50%. S’han anat creant catalanitats, i no catalanismes. El nocaionalisme conservador, bona part d’ell convergent, no ha detectat aquestes noves realitats i els socialistes no les han tingut prou en compte.

La CUP sí que l’ha detectat?

La CUP és un partit petit. Però ja no ens voten només a la Catalunya catalana, per entendre’ns. A les municipals hem crescut en 70.000 vots a l’àrea metropolitana, en zones com Santa Coloma, Barberà, Cerdanyola, Badalona. Penso que això diu molt d’aquest canvi.

Més enllà del bipartidisme espanyol, algunes formacions han defensat el dret a decidir. S’ha estat prou just amb elles des de la CUP?

Com ara quins?

Izquierda Unida o Podemos...

S'han pronunciat quan se'ls hi ha preguntat. Però no quan el Banc Central Europeu ha atacat l'independentisme. O quan hi ha haver un autobús del PP repartint octavetes contra l'Estatut. No recordo l'esquerra espanyola manifestant-se a la Puerta del Sol. L'esquerra espanyola ha estat callada, inclús quan ens han dit nazis. Amb les esquerres d’arreu la CUP hi té tota la simpatia del món, però en aquest cas i aquest tema no hi ha hagut cap esforç. Hi ha gent ben intencionada, és clar que sí. Però no un moviment sostingut com per exemple sí que hi ha al voltant de Palestina.

IU va votar a favor del dret a decidir al Congrés?

És el que li deia. Quan els hi han preguntat directament han respost bé. Però per a ells és un marrón. Com a mínim IU ha estat molt és coherent que no pas Podemos. Penso que predomina una visió més plurinacional. El problema d’IU és que és molt minoritària. Ara bé, Pablo Iglesias defensa el dret a decidir dilluns, dimecres i algun festiu. Però en general, ens ve a dir que ens escoltarà, però que després la legislació espanyola ens ho tirarà per terra. No és el nostre estil fiar-ho tot a un president magnànim, que ens escoltarà perquè és molt bon tio. No està de més recordar que la primera votació d’Iglesias al Parlament Europeu va ser en suport del monopoli centralitzador d’AENA, que deixa en una situació de submissió l’aeroport del Prat de Barcelona, i a tota la resta. Podemos defensa la plurinacionalitat de forma... com t’ho diria... sui generis, va.

Imagini's que un ex votant d'ICV dubta entre vostès i Catalunya Sí que es Pot. I una de les coses que el preocupen és que la CUP acabi investint a Mas.

No votarem mai una investidura de Mas. I mai és mai. Mai mai i mai. Així que poden estar tranquils, que ens votin!

Però, com sap, Mas pot acabar sent president amb l'abstenció de la CUP, sense que votin a favor.

Ens preocupa més construir un govern de concentració.

Com ha de ser aquest govern?

Hauria de ser fantàstic! Potser un govern sense president. No tenim perquè caure en un règim presidencialista... Podria ser un president rotatori, per exemple. El debat del president no ens preocupa, serà una fase secundària de tot el que ens queda per fer. El que ens preocupa és què estarà disposat a fer el nou govern. I per això cal saber les majories i negociar.

Per vostès quines són els mínims per donar suport a un suposat govern de concentració.

El més important és que hi hagi una ruptura amb l'Estat espanyol. I clara, eh. De bon rotllo, però nítida. I, en segon lloc, home, una paralització immediata de les polítiques antisocials. No acceptaríem, per exemple, que hi hagués cap personatge vinculat amb el cas de l'Ester Quintana, on encara no s'han depurat responsabilitats. I caldria una aturada immediata de desnonaments i de les privatitzacions.

Si Mas es compromet a tot això serà possible que s'abstinguin per fer-lo president?

Si garantim un Govern per fer la ruptura, l'abstenció pot ser una possibilitat, però dubto molt que el president Mas, el de les retallades i el que ha obeït a la Troika, pugui comprometre's a tot això que li he dit. La CUP no farà de palmero de Mas, ni de ningú, però tampoc hem vingut a ensorrar un projecte col·lectiu i popular. No ens amagarem, ni defugirem la nostra responsabilitat. Ara, si posen de conseller d'Economia al Pare Manel facilitaria molt les coses [riu...]

I si canviem Mas per Oriol Junqueras o Raül Romeva?

Si ho fan, ho valorarem. El president ha de ser una persona de consens i Mas no el genera. Però el més important és saber què farà aquest futur Govern. Està clar que no serem un mecanisme més per fer president Mas. En qualsevol cas no ens deixa de fer certa gràcia que es pugui donar un escenari en què CDC depengui dels de la CUP. Fa poc érem uns antisistema violents i miri’ns ara!

Estarien disposats a anar a Madrid a negociar amb Junts pel Sí?

I tant! I ens vindria molt de gust anar-hi. I a Frankfurt i a Brussel·les, també. El dilema no és si s'ha de negociar, sinó des de quina posició negocies. Si ho fem com una República Catalana amb un govern de transició, sorgit després d'una declaració d'independència, penso que és una posició de força. Ara, si hi anem com un govern autonòmic del Reino d’Espanya, que no ens esperin. Intentarem ser fidels al que digui el poble de Catalunya.

Cal una majoria de vots, han dit. Si només hi ha en escons?

Nosaltres creiem que hi ha aquesta majoria de gent. La situació és més incerta per nosaltres si la majoria de la gent no ho vol, però en canvi una majoria de parlamentaris si.

Compten per alguna cosa amb Catalunya Sí que es Pot?

Sí. El seu marc mental, segons tinc entès, se situa en el sobiranisme: creuen en el dret a decidir. I a més veuen la República Catalana com un subjecte polític interessant. Així que penso que hi hem de comptar. A més compartim de forma total el seu pla de xoc ciutadà. Però tenim un problema: ells sembla que enlloc de ser Catalunya Sí que Pot, són Catalunya no es pot. Ells no es creuen que es pugui. Esperen que a Madrid hi hagi algú amable. Han d’anar a demanar permís. Jo els hi pregunto, tenim o no sobirania? Doncs aleshores no cal anar enlloc. Si tenim una majoria per engegar un procés constituent perquè ens hem d’esperar a engegar-lo?

Se l’ha acusat d’atacar més a Lluís Rabell que a Raül Romeva en el debat de TV3.

Ah sí? Doncs no ho sé. Penso que hem estat crítics amb Junts pel Sí i els hi hem demanat què pensen fer el dia després del 27S. Si declararan la independència o no... Més que res perquè el seu full de ruta és una mica incert. Amb en Rabell simplement li vaig preguntar si és veritat que realment creu que Catalunya és sobirana. Si és així perquè no podem exercir la sobirania si tenim majoria el 27S?

Es cau, a vegades, en l’error de fer creure que la independència serà fàcil? Construir una República catalana tindrà un cost. Però no construir-la ja ens està suposant un cost. Així que penso que construir un estat tampoc ha de ser un drama. Ho farem pacíficament, amb temps. No ha de ser una catàstrofe.

Què li va semblar la victòria de Colau el passat 24 de maig?

Molt bé. Me’n vaig alegrar i al mateix temps preocupar per la feinada que suposa l’Ajuntament de Barcelona i el risc de burocratització en què pot caure qualsevol projecte polític. Fa 15 anys que conec a l’Ada i me’n alegro per ella. Com per en Jaume, el Gerardo o la Gala. No tant pel que representa ICV, que poso en dubte que puguin contribuir a fer nova política.

Creu que aquell vot ara els pot fer confiança a vostès?

No és que ho cregui, n’estic segur. Molta gent que va votar Barcelona en Comú com expressió de canvi, o de ruptura, potser que ara voti a la CUP. I potser són la mateixa gent votarà que votarà Podemos a les generals. No és que jo comparteixi aquesta lògica, però té sentit en termes de voler canviar les coses. En termes de ruptura.