El reglament permet que el nou Govern català sigui format després de les generals
Enmig d'unes difícils negociacions entre els partits independentistes i a punt d'acabar un cicle electoral que ha vist fins a 3 cites amb les urnes durant l'últim any i mig, el joc entre els calendaris català i espanyol ha sorgit com un factor clau a l'hora de determinar la composició del nou Govern català. Després que Junts pel Sí guanyés les eleccions del 27-S sense majoria absoluta i que necessiti el suport de la CUP, el nou Executiu podria no ser elegit fins passades les eleccions generals al Congrés.
Les dues candidatures independentistes, Junts pel Sí i la CUP, tenen davant seu més de tres mesos de marge per encarrilar les seves converses. En concret, segons el reglament de la cambra catalana, correspon al president en funcions, Artur Mas, convocar la sessió constitutiva del Parlament, que té fins a 20 dies per fer això, cosa que situaria la data al 26 d'octubre si esgotés els terminis. Un cop formada la mesa, el reglament dóna 10 dies per realitzar el primer ple d'investidura, que podria celebrar-se com a data límit el 9 de novembre, una data especial ja que coincidiria amb el primer aniversari del procés participatiu del 9 de novembre pel qual Artur Mas, l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, estan imputats.
Per guanyar la primera votació d'investidura, el candidat que es proposi necessita obtenir els suports de la majoria absoluta de la cambra, de 68 diputats. Si no l'obté, es tornaria a repetir la votació dos dies després, en la qual es votaria 'Sí' o 'No' al candidat i val amb una majoria simple de 'sis' per a ser investit. La complicació per Junts pel Sí rau en el resultat de les eleccions del 27 de setembre, que van atorgar a Junts pel Sí 62 diputats, 10 a la CUP i 63 a la resta de formacions. Aquests números fan que el candidat a president de Junts pel Sí necessiti el suport i no només l'abstenció de la desena de representants de la CUP.
La necessitat d'almenys un vot favorable de la CUP ha complicat les negociacions entre les dues llistes independentistes, ja que la formació encapçalada per Antonio Baños ha deixat clara la seva negativa a prestar els seus vots perquè Artur Mas sigui reelegit. Els cupaires han proposat diferents fórmules, entre elles un govern coral o rotatiu, però totes passen per deixar fora l'actual president del primer seient de la Generalitat. Per la seva banda, Junts pel Sí considera que la candidatura a la presidència de Mas és clara, i han donat senyals de no tenir intenció de cedir en aquesta qüestió.
De no posar-se d'acord entre les dues llistes abans de la primera votació d'investidura, els diputats encara tindrien dos mesos de termini per seguir celebrant sessions d'investidura. Aquest període per tant podria allargar-se fins després de les eleccions generals, que el president Mariano Rajoy ha anunciat per al 20 de desembre. El resultat de les eleccions al Congrés podrien tenir efectes en la negociació entre les dues llistes si el legislatiu espanyol resultant és favorable a les formacions que han proposat un referèndum d'autodeterminació pactat, com Podem o si, per contra, els partits que més s'oposen a ell, com PP i Ciutadans, sumessin una majoria àmplia.
Els membres de Junts pel Sí, i entre ells el mateix Artur Mas, han sostingut en diverses ocasions que estarien d'acord amb votar una nova proposta feta pel Govern espanyol, una posició en la qual coincidirien amb formacions com Catalunya Sí que és Pot o el PSC. En aquest sentit, saber el desenllaç de les eleccions al Congrés i el Senat pot ser una informació útil per a la llista de Convergència i ERC a l'hora d'establir la seva negociació amb la resta de forces.
En qualsevol cas, si després dels dos mesos des de la primera votació no hi hagués una majoria simple que donés suport a un candidat, el Parlament es considera dissolt i el president té l'obligació de convocar eleccions de manera automàtica, que haurien de tenir lloc entre els 40 i 60 dies posteriors a la dissolució. Un escenari, el d'unes segones eleccions, que podria paralitzar el legislatiu català fins a febrer de 2016.
