El ventilador de Millet no toca els polítics de Convergència

Caldrà temps per valorar l'abast complet del terratrèmol que aquest dimecres han provocat Fèlix Millet i Gemma Montull. Després de la confessió que Convergència va rebre comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública, els danys es concentren en l'antiga CDC. Millet, des de la seva cadira de rodes, ha encès el ventilador per escampar les acusacions que pesen sobre ell, convertint definitivament el judici a l'espoli del Palau en el judici sobre el finançament il·legal de Convergència.

No obstant, l'aire del ventilador s'ha centrat en el partit i en l'extresorer de CDC, el també acusat Daniel Osàcar. Ni rastre dels dirigents polítics, com Artur Mas, Felip Puig o Germà Gordó, que comandaven la formació en el moment de les donacions. El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha preguntat per algun d'ells, però la claredat amb la que Millet i Montull han avalat el finançament il·legal de CDC s'ha convertit en desmemòria.

Així, Millet ha dit que no recordava una reunió a l'hotel Diplomatic de Barcelona anotada a la seva agenda amb la seva mà dreta al Palau, Jordi Montull; l'exdiputat convergent Jaume Camps (exculpat de la causa a prescriure el seu delicte; declararà com a testimoni); i Germà Gordó, actual diputat de JxSí i exgerent del partit. Tampoc ha recordat si es va veure amb algun responsable de CDC en els mesos que va trigar Osàcar en assumir el càrrec de tresorer després de la mort el 2005 del seu antecessor, Carles Torrent. Millet només ha tret a col·lació a Jordi Pujol per dir que va compartir amb ell un viatge de l'Orfeó Català a Mèxic durant els anys 80.

Era previsible: el propi fiscal, en el seu escrit d'acusació, va lamentar no haver pogut acreditar si Osàcar, Camps i Torrent havien rebut ordres o el beneplàcit dels responsables polítics del partit perquè Convergència obtingués 6,6 milions de Ferrovial a canvi d'obres públiques. En conseqüència, als acusats en tenien prou amb confirmar el relat del fiscal, sense anar més enllà ni proporcionar noms de fora de la causa.

D'aquí que Millet i Montull s'hagin limitat a assenyalar que el “Daniel” que apareix en diversos documents de la causa és Daniel Osàcar, per a qui el fiscal demana set anys i mig de presó. Amb les seves paraules, Gemma Montull busca una rebaixa en els 26 anys de presó que li demana el fiscal, mentre que Millet pretén escurçar la seva estada a la presó aconseguint més beneficis penitenciaris dels que gaudirà pel seu delicat estat de salut. De fet, Millet ha instat el fiscal a que pregunti aquest dijous a Jordi Montull sobre els detalls de l'operació per camuflar comissions.

“Factures convergents”

Millet ha avalat les tres vies amb les que Sánchez Ulled creu que la constructora va fer arribar els 6,6 milions a Convergència a través del Palau: primer amb lliuraments d'efectiu als extresorers, després amb factures falses, i finalment a través d'un conveni entre el Palau i la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC. També ha reconegut que ell i Montull s'emportaven una part de les comissions.

Amb tot, ha dit desconèixer a canvi de quines obres concretes Ferrovial pagava el 4% de comissió, que posteriorment es repartien al 2,5% el partit, a l'1% Millet i al 0,5% Montull. “Això ho parlaven Ferrovial i Convergència”, ha afegit. Pel fiscal, les obres assenyalades són la Ciutat de la Justícia, la Línia 9 del metro, el revestiment de la Sèquia Bellet i un pavelló a Sant Cugat del Vallès.

Montull, per la seva banda, ha revelat detalls fins ara desconeguts dels moviments efectuats per la trama després que Hisenda obrís una inspecció al Palau per la quantitat sospitosa de diners en efectiu que movia la institució cultural. Després d'“una trucada” de Millet a CDC (no se sap amb qui va parlar), Montull ha explicat que Osàcar va lliurar al Palau un document amb les factures que s'havien de presentar a Hisenda per justificar els pagaments. El document aportat a la causa que ha confirmat Montull té el revelador nom de “factures convergents”. Segons l'exdirectora financera, un cop que Convergència els va lliurar aquestes factures, al Palau les van falsificar i van canviar-ne el nom per reutilitzar-les en diverses ocasions.

Explicacions de Mas i Gordó

Que Millet i Montull no hagin assenyalat a Mas –actual president del PDECat– ni a Gordó no fa que el cas Palau acabi per a tots dos exlíders de CDC. L'oposició en ple, tret de JxSí, ha reclamat que Mas i Gordó compareguin al Parlament. També la CUP, el partit que sosté el Govern de la coalició entre la nova Convergència i ERC. “Que ningú intenti blanquejar la corrupció a través del procés independentista”, ha avisat el diputat cupaire Benet Salellas. Per la seva banda, Mas farà una compareixença aquest dijous un cop acabin de declarar Osàcar, Jordi Montull, i l'exdirectora general del Palau, Rosa Garicano. Gordó, a més, està cada vegada més assenyalat en el cas del 3%.

Fonts judicials no esperen grans sorpreses de la declaració de Montull d'aquest dijous, més enllà que ratifiqui la confessió de la seva filla i de Millet. Montull és el més loquaç dels tres principals acusats: dimecres passat va pronosticar que aquesta setmana el judici seria “més divertit” i fa sis anys, després de declarar com a imputat, va al·legar que no hi havia “matat Kennedy”. Osàcar, previsiblement, ho negarà tot. Garicano és una incògnita.

Protestes per indefensió

Quina credibilitat donaran els jutges a la confessió de Millet i Montull? L'advocat Cristóbal Martell, que representa Pedro Buenaventura, un dels directius de Ferrovial encausats, ha protestat perquè, després de les noves revelacions, no ha pogut preguntar a Millet ni a Montull, cosa que ha considerat que deixa en situació d'indefensió a la seva client.

Martell també ha reclamat que es visionés un fragment de l'interrogatori de Montull com a imputada en veure contradiccions amb la seva declaració com acusada, sol·licitud a la qual s'han sumat Xavier Melero, advocat d'Osàcar i de CDC. La presidenta del tribunal, Montserrat Comas d'Argemir, ha rebutjat les dues peticions i ha afegit que el tribunal “valorarà totes les declaracions en la línia en què s'estan donant”. Una breu frase oberta a interpretacions. A la sortida de la Ciutat de la Justícia, Melero ha declarat: “Hi ha més alegria al cel per un pecador que es penedeix que per cent justos que se salven”.