El nou pla de qualitat de l'aire del Govern no convenç a entitats socials i ecologistes
Quan el conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, compareixia ahir per anunciar les noves mesures per reduir la contaminació sabia que un grapat d’associacions socials, sindicals i ecologistes s'hi oposarien. I és que pràcticament cap de les recomanacions que aquestes havien presentat a principis d’any –exactament el 5 de febrer en aquest document— han servit per incidir en un projecte que consideren poc eficaç, sobretot tenint en compte la magnitud del problema que suposa la contaminació atmosfèrica i que les principals mesures només s'aplicaran en dies puntuals de gran pol·lució. Una qüestió que malgrat patir certes banalitzacions, cada any es cobra, només a Catalunya, 3.500 víctimes mortals, segons estudis d’associacions com Ecologistes en Acció asseguren.
De totes les mesures anunciades pel portaveu del govern i aprovades al redactat del pla, la que més crida l’atenció és la que fa referència al transport públic, que passarà a costar la meitat per als usuaris si hi hagués un episodi greu de contaminació. En la mateixa línia i en un intent de desincentivar l'ús del vehicle privat, s’augmentarà un 25% els peatges d'accés a Barcelona i també les zones de pàrquing regulades –verdes o blaves, amb l'excepció dels residents—. Les diferents mesures que integra el pla s'implantaran al llarg del període 2015-2016, coincidint amb la posada en marxa de la T-Mobilitat.
Segons Ecologistes en Acció, per abordar seriosament el problema de la contaminació a les ciutats no n’hi ha prou amb mesures que, a priori, poden semblar contundents. “Cal impulsar un pla estructural que posi els fonaments d’una nova cultura de sostenibilitat i mobilitat”. Aquest és el plantejament inicial que fa la coordinadora de l’entitat, Maria Garcia, que segueix: “No han tingut en compte les nostres demandes i com a resultat tenim un pla que no només arriba tard, sinó que segueix incomplint la normativa europea”, explica.
El cas és que la directiva europea estableix els valors límits segons els contaminants i obliga als estats a complir-los. En el cas de l'estat espanyol, la legislació va designar a les comunitats autònomes com a responsables de la qualitat de l'aire, obligant l'elaboració de plans autonòmics i locals, a part del pla que es defineix a nivell estatal. Ecologistes en Acció explica que, mentre 202 ciutats europees han pres accions per reduir el trànsit de vehicles, des del 2011 Catalunya –quan va finalitzar l’anterior pla– no té un pla d’actuació de qualitat de l’aire. Un buit que, segons Garcia, suposa “un retrocés mai vist abans amb anteriors governs i una falta absoluta de compromís de les diferents administracions catalanes per respondre a un problema de salut pública de primer ordre”.
I és que segons dades dels ecologistes a Catalunya se superen amb escreix i en tot el territori els valors recomanats per l’OMS per a partícules en suspensió PM10 , PM2,5 i ozó troposfèric. S’incompleixen els valors màxims permesos per la Unió Europea per a les partícules en suspensió PM10 i diòxid de nitrogen (NO2) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet, la capital catalana és la ciutat amb major densitat de vehicles per Km2 a tot Europa –6.100 enfront dels 1.500 en ciutats com París i Berlin—. A l’alta densitat de vehicles li segueix la forta activitat industrial i, en menor mesura, el trànsit marítim creixent del polèmic port de Barcelona.
El sector del transport suspèn el pla
El sector del transport suspèn el plaDes del sector del transport també s’alça la veu en contra de la norma. És el cas de Ricard Riol, president de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic, una altra de les entitats signants del document opositor al pla. “Si fem cas de l’anunci del Govern, és possible que només s’apliquin les mesures anunciades deu dies durant tot l’any”, lamenta mentre recorda que la resta dels 355 dies la contaminació “segueix sent preocupant”. Segons Riol la contaminació està tant instal·lada a Barcelona que les mesures públiques no haurien d’esperar a superat els valors màxims, sinó que caldria “reaccionar d’immediat” perquè la contaminació atmosfèrica mitjana ja sobrepassa les recomanacions europees.
En aquest sentit, Riol valora la norma com “més simbòlica que pràctica” i és partidari d’un règim sancionador capaç de fer complir la normativa als ajuntaments, als que demana més implicació. “Els ajuntaments han de crear les zones d’atmosfera protegida, les han de complir i han de ser valents per restringir el trànsit; fins que no arribem a aquest punt no parlarem d’un pla garantista de la salut pública”, explica Riol que se sorprèn de que, entre el paquet de mesures, hi apareguin referències als 80Km que tant havia criticat CiU en el passat, quan el Tripartit, aleshores amb ICV-EUiA al capdavant d’Interior, havia impulsat mesures de limitació de la velocitat.
L'àmbit del pla abasta 40 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Totes aquestes zones són de protecció especial de l'ambient atmosfèric. Segons el portaveu Homs, el pla hauria de reduir les emissions d'òxids de nitrogen (NOX) i de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) per restablir la qualitat de l'aire i respectar els valors límit que determina la legislació europea. Per aconseguir-ho, el govern preveu, a més, desgravacions fiscals per l'activitat industrial que acceleri la incorporació de les tècniques més modernes per assolir emissions més baixes d'acord amb la directiva europea d'emissions.
A més d’Ecologistes en Acció i de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic; altres representats socials i veïnals, com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, CCOO o la UGT se sumen a l’esmena. Demanen un nou projecte que enceti la transició cap a un model de mobilitat sostenible i social, de persones i mercaderies, que hauria de tenir com a eix vertebrador la reducció del 50% del trànsit de vehicles privats i la millora del transport públic urbà i interurbà. Entre d’altres mesures, les organitzacions insten al Govern a impulsar actuacions que ja són s’apliquen amb resultats demostrats a altres ciutats europees. És el cas d’una nova tarifa social i sostenible del transport públic, la delimitació de Zones d’Emissió Baixa a escala supramunicipal, aparcaments gratuïts a les perifèries vinculats als títols de transport públic, redistribució de l’espai urbà en favor dels ciclistes i vianants o plans de mobilitat sostenible per a grans empreses i edificis de l’administració pública. De moment, el pla prospera sense incorporar aquests suggeriments.