Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
16 grandes ciudades no están en el sistema VioGén
El Gobierno estudia excluir a los ultraderechistas de la acusación popular
OPINIÓN | 'Este año tampoco', por Antón Losada

El jutge tomba la querella del jove agredit pels Mossos durant el conflicte de Can Vies

Moment de l'agressió per part dels Mossos d'Esquadra.

Jordi Molina

Barcelona —

Una de les primeres conclusions que treu Montserrat Fernández, l’advocada del jove agredit pels Mossos d'Esquadra durant les protestes contra l'enderrocament de Can Vies, és que els agents del cos de policia catalana mai haurien d’haver colpejat el seu representat, molt menys per sobre de la cintura. Aquests cops, segons la lletrada, estan desautoritzats pel reglament precisament pels danys que poden causar i que, en el cas de I.J.M., van ser una fractura al pavelló auditiu esquerre. En paraules de Fernández “li va partir l’orella literalment en dos”.

Els fets van tenir lloc durant el conflicte sorgit arran dels desallotjament del centre autogestionat de Sants, Can Vies, en concret, el 27 de maig. Dies després, el 30 maig, I.J.M. va presentar una querella contra dos agents dels Mossos. Segons l’acusació, un agent de la Brigada Mòbil –identificat pel número NOP- es va dirigir contra ell i li va propinar un cop sec i directe contra el cap. Aquesta presumpta agressió es va enregistrar en un vídeo i diverses fotografies mostren el precís moment del cop. De fet, les imatges es van estendre ràpidament per la xarxa causant una gran indignació ciutadana. Després de quatre mesos de silenci i incerteses, el jutjat d'Instrucció número 3 de Barcelona ha rebutjat l’admissió a tràmit la querella al·legant que “l’actuació policial era legal”. El jutjat no només argumenta la diligència de l’actuació policial, sinó que a més obre la porta a un presumpte comportament indegut del jove, que hauria desobeït les indicacions dels policies, la qual cosa podria constituir un delicte de desobediència a l'autoritat.

La interlocutòria judicial indica que els dos policies van complir “les ordres que van rebre pel que fa a impedir el pas a determinades zones conflictives a qualsevol ciutadà que pretengui endinsar-se en les mateixes”. A més, el jutge recorda que els Mossos poden utilitzar la força que sigui necessària per garantir la pau pública, i considera que durant els aldarulls s'estaven fent “actuacions extremadament violentes”.

Els advocats del jove, Montserrat Fernández i Andrés García, ja han presentat un recurs d'apel·lació contra la inadmissió de la querella. Consideren “rotundament fals” que I.L.M. s'enfrontés als policies. “La resolució judicial és absolutament preocupant, ja que a més de no realitzar ni la més mínima investigació, avala una actuació contrària al dret àmpliament difosa. Aquesta decisió estaria generant una sensació davant aquest i altres abusos policials d'absoluta impunitat”, indiquen. Sobre l’actuació policial, els advocats són concloents. Expliquen que l'actuació de l'agent és “absolutament contrària als protocols policials”, en els quals s’estableix que “els cops s'han de donar amb la defensa en paral·lel a terra i en les parts muscularment protegides del tren interior del cos [...] En cap cas s'ha d'utilitzar de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos”.

A més, entitats com la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denùncia de la Tortura, l’Institut Català de Drets Humans i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB també han admès un comunicat en que qüestionen el procediment policial i judicial. “Exigim que s'investiguin efectivament per part de jutjats i per part de la Direcció General de Mossos Esquadra totes les vulneracions de drets que es van donar en el context de les protestes pel desallotjament de Can Vies”.

Etiquetas
stats