El veïnat rebutja l'acord CiU-PP per fer un hotel de luxe al Deutsche Bank
Un hotel de luxe ubicat al que fins ara era la torre Deutsche Bank serà el llaç del model de ciutat que ha defensat el Govern de Xavier Trias des que va iniciar el mandat. El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, anunciava aquest dilluns un acord amb CiU per dur a terme aquesta operació que esvaïa qualsevol tipus de dubte sobre el futur de la torre i, alhora, provocava la indignació del veïnat de la zona, que està en plena elaboració i redacció d'un pla d'usos per a la Vila de Gràcia.
La transformació del Deutsche Bank, sumat a l'aparició d'altres possibles hotels al barri, com a la Plaça del Sol o a la confluència de Travessera de Gràcia amb Torrent de l' Olla, han acabat per indignar especialment els veïns i les entitats que treballen, des de fa mesos, en el procés participatiu que ha de culminar en un nou pla d'usos per a la zona, abans no acabi el mandat. “Ens preocupa que mentre el veïnat està treballant propostes per millorar la vida i l’espai públic del barri, ens haguem assabentat a través dels mitjans de la notícia, i no dins del marc que ofereix el procés participatiu”, explica un membre de la plataforma 'Gràcia cap a on vas?'.
Segons el col·lectiu, que agrupa una veintena d'entitats del barri, el cas del Deutsche Bank reflecteix “la manca de transparència” amb la que l'Ajuntament està portant tots els temes relacionats amb canvis urbanístics a dins de la ciutat. “Demanem la paralització de llicències d'hotels al Districte de Gràcia fins que no acabi el procés participatiu, és una condició indispensable perquè el procés tingui sentit”, explica Raúl que conclou: “En cas contrari ens replantejaríem el paper que ha de jugar la plataforma”.
L’enèsim acord entre CiU i PP, però, té unes conseqüències que van més enllà del barri gracienc i que tornen a confirmar el model de ciutat per al que ha apostat el Govern de Trias. “Hem canviat la bombolla immobiliària, que ens va portar on ens va portar, per l'hotelera i ens preocupa molt la pressió especulativa a la que s'està sometent la ciutat”, explica en declaracions a aquest mitjà Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
El president de la FAVB ha mostra el seu malestar per la “màniga ampla” que té l'Ajuntament en relació a un model de ciutat pensat més per al negoci d'unes determinades elits inversores en detriment a les necessitats de la ciutadania. “La capacitat de càrrega de la ciutat ha arribat al seu límit”, comenta Rabell, que denuncia que la meitat del pressupost municipal en inversions han anat destinades al sector immobiliari i a l'economia especulativa. “Molt poca industria i molt poca economia productiva”.
Modificació del PGM
Modificació del PGMPer a tirar endavant el projecte caldrà una modificació urbanística que permetrà substituir la torre situada al passeig de Gràcia amb l'avinguda de la Diagonal per un edifici més alt i convertir-lo en un hotel de cinc estrelles. El pacte, tot i que es va anunciar dilluns, ja havia quedat segellat dijous passat en la comissió d'Hàbitat Urbà. La modificació del Pla General Metropolità (PGM) permetrà ampliar en 4.775 m² de sostre residencial la torre Deutsche Bank, que passarà de 14.000 m² a gairebé 19.000.
La societat inversora KKH Property Investors, que la va comprar a l'estiu, va fer aquesta petició a l'Ajuntament per poder transformar l'edifici en un establiment hoteler de luxe. L'increment de metres residencials podrà fer créixer la torre fins als 98 metres, uns 20 més que ara, tot i que encara lluny dels 154 metres del Hotel Arts i la bessona torre Mapfre. L'augment de sostre s'aconseguirà transferint els drets d'edificabilitat de dues altres finques de la ciutat: l'antic taller Masriera i un edifici a tocar de l'entitat cultural Lluïsos de Gràcia.
En el primer cas es tracta d'un edifici catalogat i construït el 1882 i situat al carrer de Bailèn. L'edifici vol reproduir un temple romà i es coneix com els antics tallers Masriera en referència a la família que va encarregar la construcció a finals del segle XIX. L’altra finca que entra en el pla és un edifici contigu als Lluïsos de Gràcia, que canviarà la qualificació residencial actual a equipament. L’entitat rebrà, a canvi, 1,02 milions d’euros.
Per aquesta operació, el promotor pagarà 9,6 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona. La qual cosa, en paraules de Fernández Díaz, és positiu per a la ciutat perquè el consistori “guanyarà patrimoni” i perquè el barri tindrà un nou equipament i zones verdes. Segons Fernández Díaz gràcies a aquesta operació és crearan 400 ocupacions, 300 directes i cent indirectes.
