Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els testimonis secundaris acorralen Zaplana i declaren que el vaixell i la casa a nom del seu testaferro eren seus

Eduardo Zaplana durant la seua declaració.

Lucas Marco

0

En els llargs i complexos judicis per causes de corrupció, els testimonis secundaris, sense noms de resplendor, no solen acaparar titulars, però sovint aporten claus valuoses sobre els fets. Dimarts van declarar en el judici contra Eduardo Zaplana un conserge, un xofer, que en realitat era taxista i també entregava sobres, un capità de iot que així mateix era conductor de l’exministre popular, dos treballadors del sector immobiliari, una administrativa del port esportiu d’Altea, un empresari que es va encreuar amb la trama intentant recuperar uns diners d’Andorra i fins i tot un conegut periodista radiofònic, l’únic amb un perfil públic. La declaració de tots els testimonis, sol·licitada per la Fiscalia Anticorrupció, reforça en més o menys mesura la tesi de l’acusació pública, segons la qual els béns adquirits per la presumpta trama amb mossegades provinents de l’estranger (habitatges o vaixells) eren en realitat propietat de Zaplana, encara que figuraven a nom del seu testaferro confés.

Va ser el cas de la declaració del conserge de l’habitatge del carrer de Núñez de Balboa de Madrid, en el barri de Salamanca, adquirit a nom del testaferro confés d’Eduardo Zaplana, el seu amic de la infància Joaquín Barceló Pachano. José Luis P. va ser porter de cap de setmana de l’immoble sense parió fins que es va jubilar fa poc. L’home, de tarannà seriós, va detallar la “llista de propietaris” que manejaven els conserges: en el segon B figurava el nom de l’empresa Costera del Glorio (del testaferro confés) i “al costat d’aquest nom figurava solament el cognom Zaplana”. El conserge va aclarir que el pis va estar “anys tancat” i que mai va veure entrar ningú a l’habitatge.

Alberto I., soci de l’empresa immobiliària que va vendre l’habitatge, va reconéixer que la persona de contacte era Francisco Grau, assessor fiscal de Zaplana també acusat en la causa. L’immoble va ser adquirit amb 100.000 euros en metàl·lic. “El metàl·lic era un mitjà habitual en la gran major part de les operacions immobiliàries de llavors, no recorde cap operació en què no hi haguera diners en metàl·lic”, va explicar el testimoni.

Per part seua, Ana María P., treballadora de l’agència immobiliària, va fer una visita a l’habitatge del carrer de Núñez de Balboa amb l’exministre del PP. “Recorde que l’ensenye al senyor Zaplana, hi faig una visita personalment amb ell, acompanyat per una dona, i va mostrar un cert interés”, va declarar la testimoni. L’UCO va aconseguir acreditar que Zaplana va triar fins i tot els mobles de l’habitatge a nom del seu testaferro confés. En el registre policial van aparéixer caixes de roba de l’acusada Elvira Suances, exdiputada autonòmica zaplanista i amiga íntima de l’expresident de la Generalitat Valenciana.

El periodista Luis Herrero, que es va definir com a “bon amic” de Zaplana, va confirmar que l’exministre popular estava molt interessat en un dels habitatges que el difunt empresari Luis García-Cerecera va alçar en una urbanització de luxe a Somosaguas. Herrera, una de les veus més coneguda de la dreta radiofònica, era conseller independent d’una de les firmes de l’empresari i li va presentar Zaplana, amb qui va menjar en el mateix plat. De fet, amb una certa freqüència Zaplana dinava en el restaurant de capçalera de l’empresari (on s’alimentava pràcticament “cada dia”) i mantenien una mena de tertúlia.

Eduardo Zaplana va acudir amb el periodista i amb el seu testaferro confés a veure un dels “pisos pilot” del constructor. “La casa era impossible que no ens agradara, era una meravella”, va afirmar Luis Herrero. “Un casal estupend”, segons va postil·lar. Pachano li va comentar: “Si jo poguera, no sols me’n comprava un, me’n comprava unes quantes”. “Vaig arribar a la conclusió absolutament intuïtiva que [Zaplana] no la va comprar, si l’haguera comprada ho hauria dit”, va afegir. No obstant això, l’immoble va ser adquirit per Pachano. “Vull pensar que m’ho hauria contat, però tampoc descarte que se l’haguera comprada i no m’ho haguera dit”, va concloure el periodista. Temps després el seu paper de conseller independent de la firma de García-Cerecera es va acabar. “Em van nomenar eurodiputat i vaig deixar de ser conseller”, va relatar.

D’altra banda, en la sessió de dimarts va declarar també Felipe S., capità de iot i patró de pesca d’arrossegament. L’home va ser contractat per Zaplana com a patró del vaixell Lois i com a xofer personal. L’home va confirmar que, malgrat que l’embarcació va ser adquirida per diversos dels acusats, el que la usava era l’exministre del PP. El testimoni va explicar que Zaplana usava el vaixell bàsicament a l’estiu amb la seua família.

Magdalena F., una administrativa del port esportiu d’Altea, va relatar que, quan el vaixell a nom de l’empresa Promivola, de l’acusat Carlos Gutiérrez, va ser confiscat per un banc a conseqüència dels deutes –“per a nosaltres, el van robar”, va afirmar–, la persona amb qui va contactar per a alertar de la situació va ser la secretària de Zaplana. “Era la persona que teníem posada nosaltres en el programa com a contacte”, va dir la dona.

Eduardo Zaplana, a més del seu xofer en Telefónica, empresa de què va ser directiu fins a la seua detenció el 2018, tenia contractat un tercer conductor, el taxista Francisco Javier G. Aquest últim transportava l’expresident de la Generalitat Valenciana en el seu Audi Q7.

En una de les converses telefòniques intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, el testaferro confés de Zaplana ordenava al conductor que portara un sobre a la gasolinera de Francisco Pérez López, més conegut com a Paco Gasofa i també acusat en la causa.

El testimoni va assegurar que va portar, a tall de missatger, “sobres” que li entregava l’exministre o la seua secretària, encara que va dir que desconeixia què contenien i no va saber dir quants en van ser aproximadament. També va reconéixer que incloïa els pagaments en metàl·lic de Zaplana com si foren del taxi que conduïa entre setmana. “El que guanyava ho ficava en això de l’autònom, en això dels guanys del taxi”, va aclarir.

La compensació de comptes, una “pràctica molt habitual” a Andorra

A més, també va declarar Enrique R. P., treballador del Grupo Levantina i apoderat de dues empreses panamenyes amb comptes a Andorra. L’home va explicar que “uns angolesos” proveïdors de matèries primeres de l’empresa necessitaven comprar maquinària a Espanya, per la qual cosa van obrir un compte a Andorra davant les dificultats que se’ls plantejaven a la Península. Així doncs, es van transferir 540.000 euros d’una de les empreses de la trama del cas Erial a les dues societats panamenyes de què era apoderat.

El testimoni va dir que tot va ser ideat per Francisco Grau i que la compensació de comptes era una “pràctica molt habitual” de la banca andorrana. Quan el seu nom va eixir publicat en la premsa, va telefonar a Grau per a preguntar-li “això quins collons és” i si el client amb qui havia fet la compensació era “seriós”. L’assessor fiscal li va dir que sí, que es tractava de Joaquín Barceló Pachano.

Un altre testimoni secundari va descriure les operacions de compensació típiques de la Banca Privada d’Andorra (BPA), intervinguda per blanqueig de capitals del crim organitzat. Manuel S. R., antic advocat ara dedicat a una “empresa familiar”, mantenia un compte en la BPA obert pel seu difunt pare. No obstant això, una “inversió desastrosa” en el context d’una “història un poc rocambolesca” i amb un gestor que “va engalipar” la família va acabar amb el seu banc andorrà oferint-los recuperar els diners (120.000 euros) fent “extraccions en efectiu” i una transferència a “un tal Joaquín”.

L’home, molt apressat per la situació, no coneixia ni Zaplana ni Joaquín Barceló Pachano. “M’he desdejunat amb aquest tema de rebot”, va lamentar.

Etiquetas
stats