Fran Ferri: “Hem de guanyar una majoria social que plante cara a Madrid”

Fran Ferri (Canals, 1984) és un enginyer industrial que compagina el seu treball amb les Corts Valencianes, on este mandat ha sigut, representant Compromís, el diputat més jove. Políglota (ha viscut a Alemanya i Anglaterra) i inquiet, es presenta a les primàries del seu partit per continuar al parlament valencià.

Més de 400 candidats a les primàries. I la circunscripció de València, amb els dos llocs d´eixida ja adjudicats a Oltra i Morera. Per què s´hauria de votar per vosté?

Crec que la quantitat de candidats i candidates a primàries locals i a Les Corts demostra que en Compromís tenim equip, gent amb ganes, idees i il·lusió per a assumir el repte de canviar este país. Jo em presente perquè crec que, després d’estos quatre anys a Les Corts, puc aportar la meua experiència, les meues idees i propostes per a que tinguem un grup parlamentari que, des del primer dia, treballe al 100% per a millorar la vida dels valencians i valencianes.

Quasi tots els diputats de Compromís volen repetir a les Corts Valencianes. No seria positiu deixar pas a noves cares, renovar-se?

El més important és mantindre un equilibri entre experiència i renovació. En les últimes eleccions, per exemple, vàrem entrar cares noves com Juan Ponce i jo mateix, en un grup que ja estava treballant des de 2007. Ara, esperem poder comptar amb un grup parlamentari més ampli on es podrà combinar tant la renovació com l’experiència.

Jo crec que la dedicació política en una institució ha de ser temporal. I veient algunes trajectòries en el panorama polític, també crec que és el moment d’obrir el debat sobre la limitació de mandats. Personalment vaig prendre la decisió de compatibilitzar la meua tasca de diputat amb la meua professió com a enginyer perquè ni vull ni crec que puguera dedicar-me tota la vida a ser diputat.

Quines serien les seues prioritats en cas de governar al País Valencià?

En Compromís ho tenim molt clar. Primer, les persones. Per això la primera prioritat ha de ser un pla de xoc per a fer front a la pobresa i l’emergència social. No sé com poden dormir tranquils els governants que no fan res mentre n’hi ha xiquets passen fam o persones que han de dormir baix d’un pont.

Però amb això no n’hi haurà prou. Hem de tindre clar que les persones d’este país mereixen molt més que no passar fam o tindre una casa. Mereixen una qualitat de vida que només podrem aconseguir amb un canvi profund del nostre model productiu. Impulsant una reindustrialització de l’economia valenciana, però sempre fixant-nos en aquelles oportunitats que generen una major rendibilitat social. El PP ha apostat per buscar la competitivitat a través de sous de 600 euros. Nosaltres apostem per un model totalment diferent, per una estratègia decidida per la innovació en el nostre teixit empresarial, per esdevindre una plataforma logística a Europa i per una política energètica sostenible que permeta a les empreses reduir costos, augmentar la productivitat i augmentar els salaris i el nivell de vida de les persones.

Si ho aconseguim, el millor indicador serà que en quatre anys els joves que han hagut d’emigrar tinguen oportunitats per a tornar.

La Generalitat està en fallida. Sense diners, quin marge de maniobra tindrà el nou govern valencià? S´estan fent promeses populistes?

Evidentment, només arribar caldrà fer una auditoria de la Generalitat i perseguir els responsables polítics dels forats per a que assumisquen la seua responsabilitat i, en alguns casos, per a que tornen els diners. Però també és cert que amb això mai n’hi haurà prou per a fer la nostra autonomia viable econòmicament. Cal acabar amb la injustícia que suposa l’infrafinançament.

El que necessitem és un govern i sobretot, una Presidenta, que plante cara a Madrid i reclame allò que és just. Eixa pot ser la gran novetat de la pròxima legislatura. Per a mi els 200 dies que separaran les eleccions valencianes de les eleccions generals seran la clau. En eixe temps haurem de guanyar una majoria social que estiga decidida a plantar cara al govern central, siga del color que siga, per a garantir una educació, una sanitat i unes polítiques socials de qualitat. Una majoria que s’indigne quan ens tracten com a ciutadans de segona i traduisca eixa indignació en escons al Congrés dels Diputats per als grups que es comprometen a respectar-nos com a poble.

El discurs antielits (la casta) fa furor, però, per què els valencians votaren massivament Camps fa només 4 anys?

Al nostre país, més que un problema de casta, hem tingut un problema de màfia. Potser el discurs eixe triomfa perquè hem aprés del passat. Així i tot, no crec que la ciutadania votara a Camps o el Partit Popular per a que furtaren, per a que afonaren la nostra economia, o per a que degradaren el nostre benestar. Votaven a un partit que sabia vendre molt bé un discurs fals de progrés i de defensa dels interessos valencians. I tot això amb campanyes milionàries pagades, presumptament, amb finançament il·legal.

El repte és que eixe discurs d’indignació no acabe només en el canvi d’una èlit per una altra, sinó que l’aprofitem per a canviar la manera de fer política. Que siguen els ciutadans, i no la partitocràcia, els protagonistes de les institucions; i que la majoria absoluta no signifique mai més, poder absolut. La corrupció que hem patit és el símptoma d’una malaltia: una democràcia precària.

Oltra, la política valenciana més valorada, només és coneguda pel 54% dels valencians .Tenen els valencians els polítics que es mereixen?

No crec que la responsabilitat de conèixer o no als polítics siga exclusivament de la ciutadania. Els polítics més coneguts són els que ixen en la televisió o els diaris tots els dies. Nosaltres tenim eixe problema d’accés a moltes persones i hem de fer-nos forts utilitzant internet o les xarxes socials, que no arriben a tot el món. La desaparició de RTVV, just quan començava a donar veu a l’oposició ha accentuat este problema per a la democràcia valenciana. Si no coneixem els nostres polítics, si no valorem la seua faena quan votem, es genera una sensació d’impunitat i falta de control que no és gens positiva.

És encara possible una plataforma d´esquerres abans de les autonòmiques de maig?

En Compromís estem treballant per un projecte propi i diferenciat des de fa anys. I evidentment, es pot i s’ha de parlar amb tot el món, però crec que la nostra prioritat ha de ser aconseguir que Compromís siga eixa plataforma ciutadana que represente a la majoria social dels valencians i les valencianes que saben que el bipartidisme ha fracassat i que ara cal una nova etapa amb noves opcions i noves polítiques. Haurem de preparar-nos per a treballar conjuntament amb altres forces que aposten per eixa via en la pròxima legislatura.

Podemos ha omplit fàcilment un pavelló pel mítin de Pablo Iglesias a València. Com afectarà este fenòmen a Compromís?

Jo considere una bona notícia que sorgisquen noves formacions, i més quan veiem tantes coincidències entre allò que diuen i allò que portem dient i proposant des de fa temps. Tot això pot sumar per a aconseguir una majoria que realment aposte per la transformació del nostre país. Caldrà esperar a vore què plantegen en temes tan importants i que nosaltres tenim molt clars com el finançament autonòmic. I el tenim clar perquè no necessitem preguntar a Madrid què opinen d’això. Ho decidim des d’ací, amb la ciutadania.