Ximo Puig i Mónica Oltra exhibeixen sintonia en la diversitat i no descarten que Podem entre en el Govern

“Cohesió” i “sintonia” han estat les paraules més utilitzades aquest dimecres pel president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, a l’hora de “retre comptes” del primer any de govern compartit, amb el suport de Podem, des de les Corts Valencianes gràcies al denominat Pacte del Botànic. En una compareixença conjunta al Palau de la Generalitat, després d’una reunió extraordinària del Consell, que han volgut descarregar de “triomfalismes” al cap de tres dies d’unes eleccions generals en què el PP ha recuperat empenta a la Comunitat Valenciana, el president valencià ha arribat a recomanar a Mariano Rajoy que “s’alce del sofà i que aprenga que la vida és plural”. Puig ha reiterat que el PSOE no pot donar suport a un Govern del PP a Espanya, ha insistit que és Rajoy qui ha de buscar suports entre els afins ideològics i l’ha convidat a “gestionar el seu hemisferi de diversitat”, en al·lusió a les forces amb què el president en funcions ha de perseguir aliats.

Els dos líders han brandat la bandera de la diversitat com a component de la nova política i no han descartat que Podem, el soci parlamentari del Pacte del Botànic, amb el líder valencià Antonio Montiel, acabe incorporant-se també a l’executiu autonòmic, el primer govern de què la formació morada passaria a formar part. Mentre Puig ha insistit a “valorar la lleialtat de Podem com a suport parlamentari dins del marc de les relacions del seguiment del Pacte del Botànic”, Oltra ha recordat que la formació de Pablo Iglesias “no en forma part perquè no ha volgut” i ha descartat que hi haja cap “obstacle ni cap pressió perquè estiga present” al Consell.

Seminari de treball a Torrevella

Tots dos han ajornat, en passar la celebració del segon seminari del govern, el juliol a Torrevella, per a revisar-ne el funcionament (el primer va tenir lloc fa sis mesos a Morella), qualsevol tipus de canvi en l’estructura del Consell com a conseqüència de xocs i dissonàncies produïts en alguns departaments entre els càrrecs designats pel PSPV-PSOE i per Compromís, dins de la fórmula del que s’ha anomenat “mestissatge”. I Oltra ha arribat a assegurar que, si li donaren la possibilitat d’elegir un govern només de Compromís, optaria per l’actual entre partits diferents pel fet que hi “aporta més intel·ligència col·lectiva”, evita “sectarismes” i permet “una visió del govern separada del partit”.

Puig, al seu torn, ha explicat que en qualsevol col·lectiu, siga del signe que siga, hi ha “relacions més bones i més roïnes”, però ha reivindicat que el Govern del Botànic té “un nivell de cohesió exponencialment superior al de l’anterior Consell”, que només formava el PP, en què “el president i el vicepresident no es parlaven” i en què també “es posaven micròfons i s’espiaven els uns als altres”. “El mestissatge funciona, és una bona idea, una idea per a exportar”, ha sentenciat el president valencià, a pesar dels fregaments entre el conseller d’Economia, Rafael Climent (Compromís) i la seua secretària autonòmica, María José Mira (proposada pel PSPV).

La personalitat plural del Govern valencià, evidenciada en la duplicitat d’interlocutors davant dels periodistes, ha estat defensada per Oltra com a “tecnologia política punta”, mentre Puig parlava de “mirades plurals amb una voluntat única” i destacava que el primer any d’aquesta fórmula valenciana ha posat l’èmfasi a “governar per a les persones” i a combatre la “hipoteca reputacional” deixada per la corrupció que va protagonitzar el PP durant els seus anys d’hegemonia.

Com a portaveu que és del Consell, a més de vicepresidenta, Oltra ha resumit les principals fites del primer any de Govern, recollides en un ampli dossier. La lluita per un canvi en el model de finançament autonòmic que Puig ha anunciat que “s’intensificarà”; el projecte per a tornar a posar en marxa una radiotelevisió valenciana que el PP va tancar; la posada al dia dels expedients de la Llei de dependència i el pla per a acollir més d’un miler de refugiats procedents del Grècia que el Govern ha frustrat fins ara; el pla per a l’impuls d’un model productiu nou; el pla de gratuïtat de llibres de text i el pla estratègic per a la cultura; la universalització de l’atenció sanitària que ha incorporat 9.945 persones que m’havien quedat excloses; les ajudes al copagament farmacèutic i el pla de salut 2016-2020; el canvi en la política de residus cap a un model sostenible i els canvis en la gestió dels parcs naturals; el projecte de llei de la funció social de l’habitatge, la reclamació d’Inversions en el Corredor Mediterrani i la reversió de 13,3 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable; el portal de transparència i el codi de bon govern, són alguns dels aspectes que ha remarcat.

“Tripijocs” heretats del PP

També han destacat Oltra i Puig les “herències” o els “tripijocs” heretats del PP, en especial els dels casos que han portat a la Fiscalia, com els de l’empresa de construcció de col·legis Ciegsa, la gestió de l’IVAM per Consuelo Císcar o el funcionament de la Fundació Jaume II el Just. La “reutilització” del que ha anomenat “elefants blancs” de la política del PP ha estat destacada per Puig, que ha posat com a exemple la Ciutat de la Llum d’Alacant, el destí futur de la qual està per decidir després del fracàs de la subhasta per a vendre-la com va ordenar la Comissió Europea.

Sobre el cas de la directora general d’Internacionalització de la Conselleria d’Economia, Mónica Cucarella, que va amagar en la seua declaració d’activitats que gestionava una gasolinera a Alzira a què la Generalitat reclama danys per haver contaminat el sòl, Oltra, a la formació de la qual pertany l’afectada, ha reiterat que s’ha obert un expedient informatiu des de la Conselleria de Transparència les conclusions del qual es prendran en compte per a decidir o no una continuïtat en el càrrec que sembla impossible.

Sobre la baixa productivitat legislativa del Govern del Botànic en el primer any de funcionament, Oltra ha reconegut que el procés “és endiabladament lent” i ha apostat, com també ha fet Puig, per un reforçament i una reforma de l’Administració autonòmica que permeta “desburocratitzar, sense eliminar els controls, la producció de lleis”.