Una llei per a salvar l’Horta de l’especulació urbanística

“Volem que els ciutadans no hagen de lluitar més contra els seus governs per a salvar la seua identitat i les seues arrels”.

Així s’ha pronunciat la consellera de Territori, María José Salvador, per a presentar la Llei i el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València que implicarà la protecció de 10.000 hectàrees de sòl agrícola, fet que suposa un 15% més de la superfície prevista inicialment. També quedaran protegits més de 1.000 elements patrimonials, com ara alqueries, séquies o barraques.

Segons ha explicat Salvador, entre els anys 2007 i 2008 fins a 65 municipis van aprovar plans generals d’ordenació urbana (PGOU) que suposaven la conversió d’un 30% de l’horta en sòl urbanitzable.

Així, després de reunir-se amb totes les localitats afectades, s’ha acordat revertir aquesta situació i, a més de protegir, habilitar mecanismes per a posar en valor i donar ús a tot aquest sòl agrícola, cosa que ha quedat plasmada en la Llei i el Pla d’Acció que començarà a tramitar-se: “Esperem que es puga aprovar definitivament en el segon semestre d’enguany”, ha afegit Salvador.

En aquest sentit, entre els espais que estaven pendents de convertir-se en urbanitzables i que quedaran protegits figura tota l’horta que separa València, Alboraia i Tavernes, una part de la qual el Govern municipal de Rita Barberá pretenia reclassificar en la revisió del PGOU que va aprovar inicialment, i que ara ha suspés el tripartit que dirigeix Joan Ribó.

També queden protegits els terrenys on es pretenia construir un camp de golf i 1.500 habitatges al Puig, o el pla urbanístic aprovat a Torrent per a urbanitzar uns sòls arran del soterrament de les vies del metro.

Quant al Pla d’Acció per a posar en valor l’horta, una de les mesures principals que inclourà serà la possibilitat d’expropiar l’ús dels camps que estiguen més de tres anys abandonats. En aquests casos, la Generalitat podrà obligar els propietaris a llogar-los a agricultors interessats a treballar-los.

A més, habilitarà mecanismes legals perquè es consideren zones verdes els espais agrícoles que es recuperen per a l’ús ciutadà i rebaixar així els costos dels ajuntaments per a generar aquests entorns d’esbarjo.

Finalment, es crearà un ens gestor encarregat de crear una marca específica que identifique els productes de l’Horta i es crearan punts de venda de quilòmetre zero, en què es posaran a la venda de manera immediata, tot just haver-los collit dels camps.

La Llei preveu també un enduriment de les sancions contra els robatoris en les explotacions agrícoles.