Com es fa un acord valencià al Senat que esquive el veto del PSOE
La reacció de l’aparell socialista del carrer de Ferraz, a Madrid, contra la negociació d’un acord valencià al Senat en les eleccions del pròxim 26 de juny que implique Podem complica les intencions del president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, de formar una aliança amb Compromís i amb la formació morada. L’acord recolliria els plantejaments del Pacte del Botànic, en què se sustenta el seu govern, i podria arrabassar al PP la representació majoritària que va obtenir en les eleccions del mes de desembre passat a la Cambra Alta, amb nou dels 12 senadors en lluita a les tres circumscripcions valencianes.
Després de les declaracions dels dirigents del PSOE, queda clar que no hi haurà una coalició, però la direcció del PSPV-PSOE insisteix en el fet que la seua executiva no va aprovar aquest camí la vesprada de dimarts, sinó “negociar amb Compromís i amb Podem per a arribar, amb vista a les pròximes eleccions generals del 26 de juny, a un acord valencià”. On rau la diferència? Que la fórmula que se sospesa no implicaria haver de registrar una candidatura conjunta ni cap coalició. Seria un simple acord de suport mutu entre candidats de les diverses forces.
Així, segons fonts de la negociació, els socialistes podrien presentar un candidat amb les seues sigles al Senat en cada una de les tres circumscripcions (en van obtenir dos, un per Alacant i un altre per Castelló, en les eleccions passades i ara hi ha el perill ben seriós de perdre, fins i tot, els dos escons). D’altra banda, Compromís i Podem, des de la seua coalició conjunta, a què s’ultima la incorporació d’Esquerra Unida, hi presentarien dos candidats per cada circumscripció (van guanyar una senadora al desembre, però ara en tenen assegurats pràcticament tres, un per cada província, i mantenen aspiracions ben serioses per a aconseguir-ne nou si poden superar el PP com a força més votada). El repartiment pot comportar altres variants, però, en essència, consisteix en un compromís de votar recíprocament els candidats dels uns i els altres.
Com es formalitzaria aquest acord? Amb la signatura d’un manifest o protocol basat en els tres eixos programàtics que l’executiva del PSPV-PSOE ja va incloure en la resolució: reforma de la Constitució en un sentit federal, reforma del model de finançament autonòmic per a evitar la discriminació de la Comunitat Valenciana i suport a uns pressupostos generals de l’Estat que garantisquen les inversions que corresponen als valencians en funció del seu pes a Espanya, amb un impuls especial al Corredor Mediterrani.
A la pràctica, l’acord es concretaria a recomanar el vot per als candidats dels altres signants de l’acord. Els uns i els altres repartirien als electors paperetes al Senat en què hi hauria marcats amb les tres creus reglamentàries els candidats del PSPV-PSOE, d’una banda, i els de la coalició Compromís-Podem, de l’altra.
Els contactes entre el socialista Ximo Puig, la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, de Compromís, i el dirigent de Podem, Antonio Montiel, van en aquest sentit. Però tot depén del fet que la direcció del PSOE evite estendre el veto a coalitzar-se amb Podem per al Senat, fins i tot, a una fórmula tan pragmàtica com aquest possible acord de suport mutu, que no exigiria formalització jurídica de cap mena.
