El gerent de l’entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar) nomenat per Compromís, Enrique Lapuente, no alçarà les estores de l’entitat que ara dirigeix i que, segons la fiscal del cas Emarsa, va ser saquejada per una trama de corrupció amb la presumpta connivència d’un dels seus predecessors en la gerència, José Juan Morenilla.

Però Lapuente no sols ha deixat clar ja que no estirarà la manta, sinó que s’ha convertit en el principal valedor de la gestió de Morenilla, almenys en la defensa de la seua gestió en la contractació d’obres d’emergència i en el pagament del pavelló valencià per a l’Expo de Saragossa –amb un sobrecost de quasi 800.000 euros– i la neteja del camp de regates de la Copa de l’Amèrica, amb una despesa d’un milió més del previst.

El consell d’administració de l’Epsar va acordar al març del 2016 sol·licitar una auditoria sobre els contractes d’emergència celebrats per l’entitat des del 2001 al 2010, l’època en què va estar gestionada per José Juan Morenilla, per a qui la fiscal demana deu anys de presó. La intenció d’aquestes actuacions era determinar si hi havia irregularitats que, al seu torn, pogueren suposar indicis de delicte.

Així, i segons les auditories definitives lliurades al consell d’administració, els interventors de la Generalitat han detectat nombroses excepcions sobre aquests contractes d’emergència –una figura que s’hauria d’utilitzar només en catàstrofes naturals i problemes de seguretat nacional–. De fet, l’Epsar va utilitzar aquesta figura legal entre els anys 2001 i 2010 56 vegades amb un import de 109 milions d’euros i uns costos del 37,35 %. Entre el 2011 i el 2016 aquesta figura només s’ha usat una vegada i l’obra va acabar costant menys del que s’havia pressupostat.

A pesar d’aquestes xifres tan cridaneres i l’excepcionalitat de la figura de la contractació per emergència, l’actual gerent defensa que l’abús d’aquesta manera de contractar en l’etapa de Morenilla estaria justificada convenientment. De fet, l’Epsar intenta rebatre totes les crítiques dels interventors i justifica, fins i tot, que les contractistes que van fer les obres d’emergència cobraren les despeses generals com si es tractara d’una licitació normal, cosa que qüestiona la legislació i els fiscalitzadors públics.

Els interventors consideren algunes despeses elevades i fins i tot “desproporcionades” en favor del contractista, però Lapuente les justifica amb tota mena d’arguments i excuses per a salvar la cara dels gestors anteriors –en molts casos els mateixos que ara– i de les empreses concessionàries. Tot està bé per al nou gerent, que no ha canviat ni un sol dels càrrecs directius que va heretar de l’etapa del PP.

En les seues al·legacions, Lapuente també justifica els costos en les faenes que l’Epsar va dur a terme per a la Copa de l’Amèrica el 2007 i per a l’Expo de Saragossa el 2008. Els interventors asseguren en el seu informe que podrien haver-se facturat faenes no fetes en la neteja del camp de regates per la falta de control. En total, més de 127.000 euros cobrats de més. Però Lapuente defensa els contractistes i els gestors anteriors i acusa els auditors de fer afirmacions “poc realistes” i que tot s’hauria fet correctament.

En total, aquest servei de l’Epsar a la Copa de l’Amèrica va tenir un increment respecte del cost inicial de 933.237,24 euros, segons els interventors, sense prou justificació.

L’Epsar, que ha de gestionar les depuradores públiques, també es va utilitzar per a pagar el pavelló de la Comunitat Valenciana en l’Expo de Saragossa 2008. Els auditors públics hi troben tota mena d’excepcions i costos, però Lapuente també els justifica i els defensa tots i cada un.

Els interventors revelen en el seu informe que la contractista a qui es va adjudicar el contracte per a muntar el pavelló no complia les característiques tècniques i va haver de subcontractar quasi totes les obres, per la qual cosa es van generar uns costos de més de 700.000 euros. L’actual Epsar també justifica aquestes actuacions. Els auditors censuren que la contractació unitària va limitar la lliure concurrència, però l’actual gerent defensa el procés perquè es va fer igual que si es tractara de la construcció d’una depuradora.

La nova Epsar fa una defensa tancada de l’etapa de Morenilla.