Esclata un altre cas Fitur, ara a Alacant, amb 3,2 milions sota sospita
Fa a penes 10 dies que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va enviar a la presó els capitostos de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, i va condemnar a 9 anys de presó l’exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez per haver falsejat els contractes dels governs de Francisco Camps per al pavelló valencià en Fitur entre els anys 2005 i 2009. Ara esclata un altre cas Fitur, aquesta vegada a Alacant, amb una trama d’empreses diferent, el mateix color polític en els responsables polítics, el del PP, i una manera d’operar molt semblant.
La coalició Compromís ha reunit prou documentació per a portar a la fiscalia especialitzada en la lluita contra la corrupció contractes per un valor total de 3,2 milions d’euros establits entre el 2004 i el 2009 per la Diputació d’Alacant, llavors presidida per José Joaquín Ripoll, per al muntatge del pavelló promocional del Patronat de Turisme Costa Blanca en la fira turística.
Fraccionament de contractes per davall del màxim de 12.000 euros vigent en aquell moment, adjudicacions sense publicitat, concursos a què es van presentar empreses de la mateixa trama i barems que acabaven atorgant el contracte a l’oferta més cara són algunes de les preteses irregularitats detectades en la contractació pel patronat, mentre era presidit per Ripoll, amb Sebastián Fernández com a diputat de Turisme, d’Equipament Integral per a Stands Molinos, SL, i d’Exporigging, SL, ambdues administrades pel matrimoni format per Javier Molinos Zufiria i Mercedes Lasa Morán, amb seu social a Bilbao.
Les dues societats formen part d’un entramat d’empreses amb seu social al País Basc, que no han actuat mai en aqueix territori, les quals va acusar la Fiscalia d’Alacant el 2015 de frau i prevaricació, juntament amb l’expresidenta del PP a Oriola, Josefa Ferrando, a qui demana 9 anys de presó, per haver falsejat contractes per a la instal·lació de pavellons en Fitur. El cas es va originar amb la denúncia presentada el 2013 per l’equip de govern d’Oriola, que van formar llavors el PSOE i els Verds i que va rellevar el PP de l’Alcaldia per un període breu.
La documentació recopilada per Compromís sobre aquest cas, que la coalició posarà a disposició de la Fiscalia, té l’origen en la comissió d’investigació creada al final del 2016 en la Diputació d’Alacant sobre la gestió dels equips anteriors del PP.
Justificada, entre altres coses, en el fet que a l’expresident provincial Ripoll li demana la Fiscalia 16 anys de presó, 44 d’inhabilitació com a càrrec públic i un milió d’euros de multa per pretesos delictes de suborn, informació privilegiada, tràfic d’influències, prevaricació, frau i negociacions prohibides a funcionaris en una de les peces del cas Brugal, la comissió havia de ser presidida per la diputada d’Esquerra Unida en la corporació, Raquel Pérez. Així, almenys, ho van votar els diputats. Però el president de la Diputació, César Sánchez, del PP, va nomenar per a presidir-la l’exalcalde de Torrevella, Eduardo Dolón.
Socialistes i Esquerra Unida es van negar a participar en la comissió com a conseqüència del que van considerar una cacicada, però Compromís i l’exdiputat de Ciutadans, ara diputat trànsfuga, Fernando Sepulcre, van decidir mantenir-s’hi. La setmana passada es va donar per acabada l’actuació de la comissió amb un informe esgrimit pel PP que acusava el portaveu de Compromís, Gerard Fullana, de no haver consultat molta de la informació reclamada i d’haver dut a terme una actuació “pertorbadora” per al funcionament del Patronat de Turisme. No obstant això, a partir de la documentació obtinguda, precisament, ha pogut completar Compromís la informació que traslladarà a la Fiscalia.
L’actuació d’una trama amb procediments semblants als de la Gürtel a Alacant en els mateixos anys que a València, però protagonitzada per empreses distintes, pot tenir l’explicació en la divisió que afectava llavors el PP a la Comunitat Valenciana, partit en dos sectors enfrontats: els seguidors de l’expresident Eduardo Zaplana, el nucli dels quals era Alacant i el seu cap visible Ripoll, i els campistes, afins al nou president valencià, Francisco Camps. Sectors enfrontats, però vicis comuns, pel que sembla.
