Per què és important la defensa del dret civil valencià?

Després de la suspensió pel Tribunal Constitucional de dues lleis que regulen normes civils valencianes –la de Règim econòmic matrimonial valencià i la d’Unions de fet– es manté la tensió sobre la tercera contra la qual s’ha recorregut, la llei que regula la custòdia compartida.

Després de la sentència del tribunal, l’Associació de Juristes Valencians, entitat en defensa de les normes civils autòctones, ha intensificat la seua campanya de conscienciació i pressió perquè el Govern central retire el recurs. Aquesta associació ha contactat amb ajuntaments de tota la Comunitat i amb les direccions dels partits polítics per explicar els riscos del fet que el Constitucional inhabilite l’autonomia a legislar en aquesta matèria.

Des de l’inici de la campanya, s’hi han adherit més de 100 municipis, grans i menuts i s’espera que de manera imminent ho facen tres més. També hi han mostrat el seu suport les tres diputacions provincials i tots els partits polítics han promés bregar per aquest dret, tret de Ciutadans, que advoca per un dret civil unificat en tot l’Estat.

Els ajuntaments, les diputacions, les associacions d’advocats i altres sectors de la població civil, així com també els partits polítics, van instar el Govern central a retirar els recursos d’inconstitucionalitat d’aquestes tres lleis. L’executiu del PP s’hi va negar, adduint que considerava una “imprudència” retirar-la si hi havia informes jurídics de l’Advocacia de l’Estat contraris a aquestes. Atesa la inacció del Govern, el recurs va prosperar i el TC ja ha suspés dues de les tres lleis contra les quals s’havia recorregut: la de Règim econòmic matrimonial i la d’Unions de fet. Ara s’espera que el tribunal es pronuncie sobre la Llei de custòdia compartida entre el setembre i l’octubre.

La suspensió, matisen des de l’AJV, es fa perquè el Constitucional considera que la Comunitat Valenciana no té competència per a promulgar aquestes lleis, no pel contingut que tenen. Això suposa, segons l’opinió dels juristes, una injustícia clara, perquè implica que els valencians no poden legislar sobre el seu dret civil de la mateixa manera que en els últims anys ho han fet els catalans, els gallecs o els bascos.

La primera sentència del Constitucional explica que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil, emparant-se en l’article 149.1.8 de la Carta Magna. Així mateix, va determinar que la Comunitat Valenciana sí que té capacitat per a legislar, però de manera molt limitada. La validesa o no de les lleis que es promulguen dependrà de si es pot acreditar l’existència de regles consuetudinàries que estigueren en vigor quan es va promulgar la Constitució. A efectes pràctics, això es redueix als arrendaments agraris.

Les sentències que tomben aquestes dues lleis no tenen caràcter retroactiu; és a dir, que no afecta els matrimonis ja consolidats, però a partir de la resolució els valencians es casaran per defecte en règim de guanys –si no és que indiquen que volen el contrari en el moment de fer la unió– i les normes relatives a parelles de fet deixen d’estar en vigor. Això implica que es manté el reconeixement de ‘parella de fet’, però que els integrants perden els seus drets, com ara l’ús de l’habitatge si mor un dels membres. En el cas de la Llei de custòdia compartida, la derogació significaria que, en cas de no haver-hi acord entre els progenitors –sempre salvaguardant l’interés del menor– deixaria d’estipular-se aquest règim per defecte, ja que la legislació estatal no té una normativa específica sobre custòdia compartida. La tendència en la major part dels jutjats és a atorgar la custòdia a la mare, amb règim de visites per al pare, malgrat que el Tribunal Suprem és cada vegada més favorable a la custòdia compartida.

Quines solucions podria haver-hi? Segons els experts, la reforma de la Constitució. En la modificació que plantegen PSOE, Ciutadans, Podem o Esquerra Unida es podria introduir la reforma de l’article 149.1.8 de la Carta Magna, que estableix les competències de les autonomies.

Col·laboració entre Consell, l’UV i la RACV

El Govern valencià va aprovar el divendres un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Transparència i la Universitat de València per a contribuir a l’exercici d’activitats a través de la Càtedra de Dret Foral Valencià durant el 2016.

La càtedra té com a objectiu dur a terme activitats relacionades amb el dret foral valencià, actuacions que tindran un finançament de 30.000 euros a través de la Conselleria de Transparència. Així, es posaran en marxa accions formatives de recerca, difusió i divulgació que contribuïsquen a afermar el dret foral a la Comunitat Valenciana.

En l’aspecte formatiu, s’impulsaran beques i ajudes de formació, la convocatòria de premis o la col·laboració en plans de formació amb altres institucions en aquesta matèria.

De la mateixa manera, a través de la càtedra es col·laborarà en el desenvolupament de línies i treballs de recerca; realització de tesis doctorals; promoció de trobades nacionals i internacionals d’experts i cooperació per a projectes de recerca.

Així mateix, per a difondre i divulgar la càtedra està previst organitzar congressos, jornades, seminaris o trobades; la concessió de beques i ajudes a projectes de recerca i l’elaboració de publicacions. Igualment, es preveu la creació i el manteniment d’eines de difusió a través d’Internet.

El Consell també va aprovar un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Transparència i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana per a contribuir a l’exercici d’activitats relacionades amb l’Estatut d’autonomia i el dret foral civil valencià durant el 2016.

El conveni tindrà un finançament de 9.000 euros per a impulsar actuacions divulgatives, de formació, difusió i promoció en aquestes matèries, ha detallat l’Administració autonòmica. Entre les accions previstes hi haurà jornades, seminaris, cursos i exposicions, i també l’edició de publicacions.