Què fa una formiga en la cara de la Dama d'Elx?
Què fa una formiga en un lloc com aquest? Encara que semble una paròdia de la coneguda cançó, és el que va exclamar divendres passat un visitant del Museu Arqueològic Nacional que va acudir a veure la Dama d'Elx.
L'usuari va gravar l'insecte corrent pel cap del bust ibèric, una obra dels segles V i IV a. de C. i emblema de la ciutat il·licitana, i va penjar el vídeo en Twitter a manera de denúncia.
En el vídeo no s'aprecia l'insecte per l'excessiva llum de les imatges, però s'escolta la conversa entre el visitant i la funcionària, que admet que la formiga està a l'interior del vidre de seguretat. En aqueix moment, la responsable assegura que s'ha de tractar d'un problema amb la instal·lació de la vitrina. “Per on s'haurà colat?”, es pregunta. “Algú de manteniment o qui siga haurà fet alguna cosa”, suggereix davant les preguntes del visitant.
L'obra porta més de 40 anys en el museu a Madrid, amb l'excusa que el patrimoni històric nacional no hauria d'estar dispers. Tant la Dama d'Elx com la Dama de Baza formen part “del patrimoni públic de l'Estat” i són peces “simbòliques” que han “transcendit” i “no són dels llocs on han aparegut”, explicava la llavors directora del Museu Arqueològic Nacional, Rubí Sanz, en embalar el bust després d'una cessió temporal al Palau de Altamira d'Elx.
Després del seu descobriment en un camp de L'Alcúdia el 1897 va ser venuda a un arqueòleg francès i va romandre en el Louvre fins a la Segona Guerra Mundial. Dos anys després, el Govern col·laboracionista de Vichy la va enviar de tornada a Espanya a canvi d'una obra de Velázquez que s'allotjava en el Museu del Prado, i allí va romandre fins que el 1971 es va traslladar al museu que avui la custòdia.
Que la Dama torne a la seua ciutat natal ha sigut una reivindicació des del dia que va marxar i que fins ara s'ha ignorat adduint les mesures de seguretat del museu estatal.
