Habitatges supervisats i unitats de convivència, el nou model valencià de residències de majors per a després de la pandèmia

Un edifici que es construirà sobre una parcel·la de 4.600 metres quadrats en una zona urbana de nou desenvolupament a Sant Mateu, localitat de prop de 2.000 habitants i capital històrica de la comarca del Baix Maestrat, és el model pilot de residències de majors dependents que el Govern valencià impulsarà sobre la base d’un concepte anterior a la crisi, però que la pandèmia del coronavirus ha vingut a reforçar. Es tracta de promoure unitats reduïdes de convivència i habitatges supervisats com a alternativa als centres massificats.

Els devastadors efectes de la pandèmia actual sobre les residències de majors han posat dramàticament en qüestió la concepció d’aquests centres, en què el contagi massiu de residents, en molts casos afectats per diverses patologies, ha portat a xifres de morts molt altes entre un col·lectiu de risc greu davant la COVID-19. I han confirmat la necessitat d’un model que encaixa en la transformació que la Generalitat Valenciana ja havia posat en marxa abans de la crisi.

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives del Govern valencià, Mónica Oltra, destacava en la seua compareixença del dia 22 d’abril passat en les Corts Valencianes la necessitat que l’Administració pública es dote “de la musculatura i la capacitat d’acció i reacció en matèria de protecció social que requereix una situació com la que estem vivint”. Una acció “imprescindible en un sistema que, encara avui, no disposa de l’estructura que seria desitjable per a garantir aquests serveis essencials, a diferència del sistema sanitari o educatiu, molt més robustos i estructurats”.

En el marc de la Llei de serveis socials inclusius, aprovada per les Corts Valencianes al gener del 2019 i que respon a la idea d’estructurar territorialment el sistema públic de serveis socials com ho està el de salut, el departament de la vicepresidenta valenciana desenvolupa el nou model de residències de majors. “Les unitats convivencials tracten de generar un ambient pròxim al que és una casa o un pis per humanitzar l’atenció”, explica Enric Juan, director general d’Infraestructures de Serveis Socials. “A més, davant una emergència sanitària, les unitats es poden aïllar fàcilment per evitar contagis”.

La residència de Sant Mateu està en la fase de licitació del projecte i el pressupost de construcció total és de 7,5 milions d’euros. Amb una superfície construïda de 5.872 metres quadrats i 1.572 metres quadrats d’espais exteriors, a més de terrasses, jardí i zones comunes, tindrà 30 places d’estades de dia i 66 places de residència, organitzades en sis unitats de convivència que disposaran, cadascuna, de quatre habitacions dobles i tres d’individuals, totes amb bany, i també cuina, menjador, saló i terrassa propis.

“Es tracta d’adaptar l’atenció residencial a les noves necessitats de la població de persones majors amb un sistema orientat no sols a curar la malaltia física, sinó també la malaltia social, amb ràtios adequades i noves formes d’atenció”, explicava la conselleria en donar a conéixer un projecte, batejat amb el lema “L’alegria de conviure”, de reforma de l’atenció residencial que ha sigut abordat en diverses meses de treball amb els sectors implicats.

Reforma de grans residències existents

El projecte impulsa el nou model per a les futures residències, més menudes, que prendran forma arquitectònica concreta en funció de cada centre, encara que mantindran l’organització prevista a Sant Mateu. Però també aborda la reforma de les residències existents, entre aquestes la de Carlet, la més gran al territori valencià, amb més de 500 places. “En la de Carlet i en altres reformes integrals aplicarem diferents tipologies”, assenyala Enric Juan, que indica que, per exemple, un dels blocs de l’enorme complex serà dedicat a habitatges supervisats, en què els residents tinguen més privadesa i fins i tot autonomia d’accés, i un altre a unitats convivencials.

Amb mig milió d’euros pressupostats per a la licitació del projecte, la residència de Carlet, localitat de 15.000 habitants a la comarca de la Ribera Alta, presenta la dificultat de fer obres mentre els residents hi romanen. Una de les ales d’aqueixa residència disposa d’habitacions amb connexió d’oxigen, una dotació que ha de formar part dels equipaments del nou model. Però el director general puntualitza que les residències de majors no poden funcionar com a “recursos sanitaris purs i durs”.

La intenció és anar desplegant el nou model en un pla d’infraestructures a quatre anys, però hi ha una fase de reformes de residències ja existents. Un total de 39 residències de les 334 que hi ha a la Comunitat Valenciana són de titularitat de la Generalitat, que no obstant això només té la gestió directa de set.

Enric Juan esmenta, en aquest sentit, projectes com els de la residència del Lledó, a la ciutat de Castelló, que està en obres; la del Catí, a Elda, o la d’Aldaia. Estan en estudi les reformes de sengles residències a la ciutat d’Alacant i a Torrevella. S’està elaborant un mapa de necessitats i la nova Llei de Serveis Socials Inclusius estableix que qualsevol projecte de construcció de noves residències ha de ser autoritzat per la conselleria perquè s’adapte al nou model.

En alguns casos, la col·laboració entre institucions funciona bé. És el cas de la col·laboració de la Generalitat amb la Diputació de València, que finança les obres, per a la reconversió de l’antic hospital militar de Mislata, en què l’ajuntament aporta el sòl, en un centre que serà gestionat per la conselleria. De moment, el pressupost autonòmic del 2020 inclou 17 milions d’euros per a reformes. “Cal posar en relleu que, ara més que mai, és molt necessari invertir en infraestructures de caràcter social”, conclou Enric Juan.