Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El Gobierno cierra el curso con un castigo de Junts y Podemos en el Congreso
La presión ultra se filtra en la Agencia Tributaria: “Hay que hacer sangre”
Opinión - La burbuja inmobiliaria de Isabel Díaz Ayuso. Por Raquel Ejerique

Balears col·lapsa per aire i obre la via a la limitació de vols davant del turisme massiu: “Són la porta a les illes”

Multitud de turistes en arribar a l'aeroport de Palma en una imatge d'arxiu

Ángela Torres Riera

Eivissa —

0

El creixement exponencial de Balears com a destinació turística ha situat l'arxipèlag en una posició límit. La convivència entre residents i visitants cada cop es fa més difícil per al ciutadà balear, que veu com el seu cost de vida augmenta a mesura que el turista guanya terreny. Les reclamacions de contenció turística han fet que les institucions es vegin obligades a donar respostes cada cop més contundents. Fa deu dies va entrar en vigor a Eivissa la nova llei de limitació de vehicles (aprovada pel Consell Insular) i, tot just fa una setmana, Ara Més va posar sobre la taula les competències de gestió aeroportuària presentant una proposició de llei per controlar la porta principal de l'arxipèlag: les terminals de Mallorca, Menorca i la més gran de les Pitiüses.

El trànsit aeri anual dels tres aeroports de les illes en conjunt va vorejar el 2024 els 47 milions de passatgers. Només la terminal de Mallorca va rebre l'any passat un total de 33.298.164 persones, convertint-se al tercer aeroport amb més freqüència de viatgers, segons dades oficials d'Aena. El superen únicament tots dos hubs més grans d'Espanya: el de Madrid (66.196.984 passatgers) i el Prat a Barcelona (55.034.955). Pel que fa a la resta d'illes, per Codolar (Eivissa) van passar 9.069.410 persones el 2024 i l'aeroport de Menorca va servir d'entrada a l'illa a més de 4.170.000 visitants.

Al pont de maig, que va servir com a tret de sortida a la temporada turística, la terminal mallorquina ja va rebre més de 3.000 vols (més de la meitat internacionals) en només quatre dies. Les xifres van provocar sensació de saturació entre els ciutadans de la capital balear, sobretot per les llargues cues que es van formar a l'aeroport, en plenes obres de remodelació i ampliació. Aena va adjudicar el 2022 el projecte a Acciona per 200 milions d'euros i un altre per 19 milions d'euros per ampliar el mòdul D amb la construcció de tres nous dics d'embarcament per comptar amb tres nous fingers. A més, el novembre passat van començar a funcionar el nou aparcament (amb unes 750 places) i la nova estació d'autobusos.

Llargues cues de turistes esperen un taxi en arribar a l'aeroport de Palma

Una proposta per “fer pressió a l'Estat”

La proposta d'Ara Més -integrada per MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa- es porta preparant des del maig i s'ha presentat ara davant del Parlament per “fer pressió a l'Estat”. La petició busca que les institucions insulars es facin càrrec de la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa -la “porta d'entrada a les illes” per “atacar a l'arrel” el col·lapse de visitants, reduir la pressió turística i assegurar la connectivitat de tot l'arxipèlag balear, tal com ha explica la formació política al document, al qual ha tingut elDiario.es.

“Volem decidir a Balears com, quan i quins vols necessitem i en què invertim els ingressos de l'aeroport, que s'han de destinar a pal·liar els problemes aeroportuaris i frenar la massificació”, va assenyalar el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, durant la presentació de la proposta, recolzada per com el GOB o Greenpeace.

Volem decidir en Balears com, quan i quins vols necessitem, i en què invertim els ingressos de l'aeroport, que han de destinar-se a pal·liar els problemes aeroportuaris i frenar la massificació

Lluís Apesteguia Portaveu parlamentari de Més per Mallorca

La Llei que cerca traspassar les competències d'Aena a les institucions insulars i crear una Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears també vol “garantir la connectivitat” per a la població de les illes. Cosa que fins ara no ha passat tot i que el nombre de vols s'ha incrementat en la darrera dècada. El 2024, els aeroports de l'arxipèlag van dur a terme 363.198 operacions davant de les 257.488 de l'any 2014. Pel que fa a passatgers, l'any passat 46.539.710 persones van arribar a les illes per via aeroportuària, mentre que fa deu anys ho feien 31.960.710. L'elevada pressió humana sobre el territori insular és evident. elDiario.es s'ha posat en contacte amb Aena per a recaptar la seva postura, però no ha obtingut resposta.

El debat arriba en un moment en què, a més, el descontentament de la població balear s'ha vist alimentat per un augment dels preus dels bitllets dels vols interilles entre un 36 i un 38%, en funció de la ruta. Aquest dilluns, el grup Esquerra Confederal ha aconseguit el suport de la majoria absoluta del PP al Senat per emplaçar el Govern a frenar aquest increment. O, si no, perquè l'Executiu es faci càrrec d'aquest “sobrecost”. Els vols des d'Eivissa i Menorca (a més de Madrid i Barcelona) són els principals operats per la terminal de Son Sant Joan.

El debat arriba en un moment en què, a més, el descontentament de la població balear s'ha vist alimentat per un augment dels preus dels bitllets dels vols interilles entre un 36% i un 38%, en funció de la ruta

Limitar els 'slots' en temporada alta

El Govern balear s'ha mostrat a favor de limitar l'entrada de turistes per via aèria durant la temporada alta. “Considerem que és moment de posar sobre la taula la necessitat d'analitzar i estudiar la possibilitat de posar límits a la temporada alta en la gestió dels 'slots' -enlairaments i aterratges- als aeroports de Balears”, apunten fonts de l'Executiu a elDiario.es.Sobretot, els dels jets privats, en estar vinculats directament amb el turisme de luxe i per tant, satisfan tan sols un sector turístic molt concret i elitista.

El Govern balear es mostra a favor de limitar l'entrada de turistes per via aèria durant la temporada alta: “Considerem que és moment de posar sobre la taula la necessitat d'analitzar i estudiar la possibilitat de posar límits en la temporada alta en la gestió dels ‘slots’ -enlairaments i aterratges- en els aeroports de Balears”

La iniciativa també preveu ordenar millor l'arribada de vols a determinades franges horàries, basant-se en el model de països com Alemanya, França o Suïssa, així com analitzar i revisar la gestió del trànsit aeri amb l'objectiu d'evitar la saturació en hores concretes que després deriven en pics de saturació en altres àmbits. Pel que fa a aquesta massificació, el Govern de Marga Prohens (PP) s'ha manifestat en els darrers mesos “en contra del decreixement, però a favor de la contenció”.

El seu portaveu, Antoni Costa, ja va assenyalar que “s'havia arribat al límit” al nombre d'autoritzacions d'aterratges i enlairaments tant a l'aeroport de Mallorca com a la resta d'aeròdroms de la comunitat. De fet, el conseller ha reclamat al Govern Central que redueixi a través d'AENA els vols que arriben a les illes en els mesos de més tràfec de vacances. Des de l'inici de la legislatura l'equip de Prohens ha reclamat avançar cap a un model d'agagestió aeroportuària, una petició que va fer la mateixa presidenta a Pedro Sánchez durant una reunió mantinguda a l'octubre a la Moncloa.

Arribada d´un avió d´Eurowings al´aeroport de Palma

La limitació pel medi marítim, regulada per llei, ja s'ha implantat tant a Eivissa com a Formentera. La menor de les Balears va ser pionera en el model amb Formentera.eco fa cinc anys i, des del 1 de juny passat, el conjunt de les Pitiüses restringeix l'entrada de vehicles que poden entrar al territori des de l'1 de juny fins al 30 de setembre. A Mallorca, de fet, ja s'estudia aprovar una iniciativa semblant.

La mesura, això sí, ha generat descontentament entre les navilieres que operen entre les illes i també entre Eivissa i Formentera i la Península. Baleària, que ha presentat dues mesures cautelars contra la nova Llei, ha al·legat, en declaraciones a elDiario.es, que la norma “perjudica el turisme nacional familiar, que és el que ve amb vaixell”, en favor del transport aeri, que atrau un turisme més internacional.

A la terminal eivissenca, el gruix de vols fora del territori espanyol suposa un 53% del trànsit aeri. Aquest percentatge, en el cas de Mallorca, puja a un 67%, del qual gairebé una tercera part (un 26%) correspon a rutes amb Alemanya (principalment, amb Düsseldorf i Bonn). L'única excepció és Menorca: el 61% són trajectes a territori nacional.

La petició particular de les Pitiüses

La importància dels aeroports per als illencs és “encara més notòria” a Menorca i Eivissa, amb doble insularitat, i més encara a Formentera, amb triple insularitat, on la connectivitat amb Mallorca i amb la resta de l'Estat i el continent esdevé indispensable per assegurar l'accés.

La importància dels aeroports per als illencs és “encara més notòria” a Menorca i Eivissa, amb doble insularitat, i més encara a Formentera, amb triple insularitat, on la connectivitat amb Mallorca i amb la resta de l'Estat i el continent és indispensable per a assegurar l'accés a serveis essencials, com recorden des de Ara Més

El senador pitiós Juanjo Ferrer va presentar la setmana passada una moció al Senat per reclamar el mateix canvi de model de gestió a l'aeroport des Codolar (ubicat en ple Parc Natural de Ses Salines) perquè les administracions locals i autonòmiques puguin participar en els òrgans de decisió.

Segons defensa Ferrer, el Govern balear, el Consell d'Eivissa i els ajuntaments de les Pitiüses han de tenir dret a intervenir directament en les decisions que es prenguin sobre l'aeroport, en aplicació d'un principi de justícia territorial“.

A la moció també va incloure la petició al Govern que doni explicacions en relació a l'augment de les tarifes dels vols interinsulars, declarats com a Servei Públic. Així ho mostra la bonificació del 75% per part de l'Estat perquè els residents tinguin la mobilitat pertinent en una comunitat la particularitat principal de la qual és estar dividida per mar. Això suposa, com gairebé tot a Balears, un avantatge per al visitant i un desavantatge per al local.

Etiquetas
He visto un error
stats