PP i Vox xoquen per l'intent de l'extrema dreta de canviar l'Estatut per reconèixer “l'idioma balear”

Nou xoc en matèria lingüística entre PP i Vox a Balears. Els socis de govern mantenen un enfrontament arran de la proposta de Vox de canviar la denominació 'català' per la de 'llengües balears' a l'Estatut d'Autonomia. Aquesta iniciativa de l'extrema dreta neix de la distinció que la Casa Reial ha atorgat a una entitat contrària a la unitat de la llengua catalana i que defensa erròniament que a les Illes no es parla català, sinó “l'idioma balear”. Durant el ple que se celebra aquest dimarts al Parlament, el portaveu del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha assegurat que l'Executiu balear del PP “no discuteix ni discutirà l'Estatut” i ha recordat a Vox que “no els trobaran a la confrontació lingüística”.

Tot i que PP i Vox sí que coincideixen a negar que s'hagin produït “atacs” contra el català des que els populars legislen Balears amb el suport extern de l'extrema dreta, els dos partits han escenificat les seves desavinences respecte al plantejament de modificar el text estatutari. En aquest sentit, en resposta a una pregunta de la diputada de Vox Patrícia de les Heras, Costa ha manifestat que l'Estatut “és molt clar i, mentre a l'article 4 apunta que el català és la llengua pròpia de Balears, al 35 reconeix les modalitats lingüístiques pròpies de cadascuna de les illes, que han de ser objecte d'estudi i de protecció”. Per això, ha incidit, aquest Govern “no discuteix ni discutirà l'Estatut”, una norma amb què se senten “molt còmodes” perquè és el “marc de referència, convivència i consens” que s'han donat els ciutadans.

Tot i “respectar” la posició de Vox respecte a la llengua pròpia de les Illes, Costa ha recordat a De las Heras que en l'acord que van signar el seu grup parlamentari i el grup parlamentari popular “per donar estabilitat a Balears i fer realitat el canvi que van demanar els ciutadans a les urnes” es parla, per exemple, “del dret a dirigir-se i expressar-se a l'Administració en qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma i també es parla de fomentar i protegir les modalitats lingüístiques de les quatre illes i això és el que el Govern se sent còmode”. “La postura que defensa el Govern és exactament aquesta, no ha canviat en absolut”, ha insistit Costa, que ha subratllat que “amb la moderació, la tranquil·litat i el bilingüisme cordial ens trobaran sempre, on no ens trobaran mai és a la confrontació lingüística”.

Aquesta no és la primera discrepància en matèria lingüística entre PP i Vox, ja que tots dos socis de legislatura ja van fer visibles les seves discrepàncies sobre la manera com l'Executiu autonòmic del PP durà a terme el desmantellament del català a les aules, així com en relació a la futura Oficina Lingüística, ideada i dirigida per Vox, que preveu lluitar, a través de multes desorbitades, “contra la imposició del català” a les Illes, tot i ser l'idioma propi de l'arxipèlag. Tot i això, en menys d'un any han pactat diverses mesures contra la presència del català a l'espai públic, especialment pel que fa a sanitat i educació.

La Casa Reial va inspirar Vox

La iniciativa de Vox ve impulsada per la distinció que la Casa Reial ha atorgat a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, una entitat que defensa erròniament que a Balears es parla “l'idioma balear”, que seria el mateix que dir que a Andalusia no es parla espanyol, sinó l'idioma andalús. Zarzuela va concedir el títol de “Reial” a aquesta associació i, després de l'enrenou causat, va afirmar que disposava d'uns suposats informes que acreditaven aquesta decisió, però no els va voler fer públics.

La concessió del títol de “Reial” a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà ha despertat les crítiques dels experts en la matèria, ja que hi ha un consens entre acadèmics sobre que el balear és un dialecte del català, no un idioma. La Universitat de les Illes Balears (UIB) -la institució oficial consultiva per a tot allò que es refereix a la llengua catalana a la Comunitat Autònoma- i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) -entitat encarregada de fixar la normativa de la llengua catalana- van rebre “amb sorpresa” la decisió de Zarzuela.

Per a aquestes entitats, la 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà' “preconitza unes normes ortogràfiques, un lèxic i una gramàtica que transgredeixen totalment la normativa per la qual es regeix la llengua catalana”. “Davant d'una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes”, van expressar des de la UIB i l'IEC.

La decisió de la Casa Reial també va ser criticada pels partits polítics de les Illes, com Més per Mallorca, Més per Menorca o El Pi. De fet, el conseller insular d'aquesta darrera formació, Antoni Salas, va afirmar que atorgar el títol de Reial a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà “és com donar-li el premi Nobel de Medicina a un curandero”. “No s‟entén com la Casa Reial ha pogut atorgar aquesta distinció a una associació que s'ha inventat la grafia d'una llengua. Estem davant d'un grup que fomenta la incultura i va en contra dels acadèmics i estudiosos de la nostra llengua”, va concloure.

En aquesta línia, el mateix Antoni Costa va defensar fa dues setmanes la redacció actual de l'Estatut d'Autonomia quan va ser preguntat en una roda de premsa per la distinció de Reial a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà: “És un fet que desconeixem, però el posicionament del Govern és respecte a l'Estatut d'Autonomia i unitat de llengua. Aquí hi ha una llengua pròpia, que és el català, pròpia de Balears, i el Govern no discuteix què disposa l'Estatut ni tampoc la unitat de llengua”.

El “gonellisme”

Vox, igual que l'Acadèmi de sa Llengo Baléà -fundada el 1992-, pertany al moviment conegut com a “gonellisme”. Aquest va néixer d'unes cartes en què un magistrat defensava un català estàndard que protegís més les variants mallorquines i que ha derivat en una defensa –sense base acadèmica– que el català i el balear són idiomes diferents. Arran de l'auge de Vox a les institucions de Balears, el moviment ha aconseguit fer-se més fort.

“El seu objectiu, deixem ara si amb bona o mala intenció, és desfer bona part del que s'ha aconseguit en la construcció de l'estàndard relativament unitari que tenim i que, malgrat algunes dificultats, permet al català funcionar com les llengües de cultura normals, totes dotades d'un estàndard potent”, comentava el filòleg Gabriel Bibiloni sobre aquest moviment.

“Tres circumstàncies bàsiques són les que van empènyer la creació de l'Acadèmi de sa Llengo Baléà: el canvi d'ús del mallorquí a principis del 1900 per part dels intel·lectuals baleàrics, la necessitat d'una entitat reguladora de la gramàtica del balear i la creació d'entitats que avalaven postures catalanistes. Defensem la nostra llengua ancestral, la llengua pròpia d'aquí, llengua feta des de la parla del carrer i no pas en un laboratori”, diu l'entitat a la seva pàgina web, escrita en aquest pseudoidioma “balear”.