L'informe IDS sobre defensa i seguretat 2016 és un bon document per a l'estudi tant de la situació actual com de les perspectives (més aviat auto-perspectives) de la indústria militar espanyola en un proper futur. En els següents apartats comentaré breument, i sense voler ser exhaustiu, alguns aspectes de l'informe que considero interessants.
Els actors de la indústria militar espanyola i de l’exportació d'armament. El mapamundi de les exportacions d'armament per part d'empreses espanyoles al llarg de 2014 que apareix a les pàgines 40 i 41 del document és clarificador. Per no saturar el mapa, i en paraules dels propis autors, l’infografia només reflecteix les exportacions d'un grup d'empreses que il·lustren, “gairebé d'un simple cop d'ull, la competència i la confiança en la qualitat del nostre teixit industrial en altres països dins i fora de l'entorn OTAN i UE ”. Aquestes companyies són ARPA, Airbus Defence and Space, EXPAL, GDELS Santa Bàrbara Sistemes, Indra, Instalaza, Nammo, Navantia, SENER i Thales Espanya. Més endavant, i passada la publicitat empresarial, l'informe inclou una taula que mostra el sector o sectors d'activitat de cadascuna de les empreses analitzades. Pel que fa als països destinataris de tecnologies i material de Defensa (i després de la OTAN i la Unió Europea), apareix Aràbia Saudita en tercer lloc seguida de països del Golf, el Pròxim Orient i Magrib. Veiem que Santa Bàrbara Sistemes va exportar 15 sistemes d'obús remolcat SIAC 155/52 a Colòmbia, Indra va vendre sistemes de Defensa aèria a Uruguai, Equador, Oman i Austràlia, Airbus Defence and Space va vendre 1.868 aeronaus a països de tot el món i Instalaza va exportar 2 , 2 milions de granades de fusell, 2 milions de coets i 400.000 sistemes per ser disparats des de l'espatlla. L'administració espanyola està molt més interessada a defensar el lobby militar-industrial del nostre país que a detectar i evitar aquells usos i destins del comerç d'armes que són més que dubtosos. Per exemple, el Grup de Treball Inter-ministerial per a la Internacionalització del Sector de Defensa va ser creat amb l'objectiu primordial d'impulsar la internacionalització de les empreses espanyoles de Defensa. En les seves pròpies paraules, el grup “dóna suport i afavoreix l'exportació espanyola de material de Defensa i estudia propostes concretes que puguin ser aprofitades per les empreses exportadores”. No pot ser més clar: l'objectiu del Grup de Treball Inter-ministerial és el d'afavorir i donar suport l'acció de les empreses. En canvi, i en vista de les dades ja indicats d'exportacions, no sembla que inclogui funcions reguladores per a impedir les exportacions a països d'alt risc.
Seguretat a la Unió Europea, versus ajuda humanitària. Un element destacable a l'escenari internacional és la presència cada vegada més activa de la Comissió Europea (CE) en els assumptes relacionats amb la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) de la Unió Europea (UE), basada al seu torn en el caràcter cada cop més dual, civil-militar, de les tecnologies. El Programa Societats Segures de la UE compta amb una dotació pressupostària d'uns 1.700 milions d'euros per a un període de set anys (2014-2020). Entre d'altres objectius específics, inclou la lluita contra les idees i creences del terrorisme, l'enfortiment de la seguretat a través de la gestió de fronteres i de la seguretat marítima, la millora de la seguretat cibernètica, l'augment de la resiliència d'Europa enfront de les crisis i els desastres i, finalment, el suport a les polítiques de Seguretat exterior de la Unió. Sorprenentment, el Programa també insisteix en l'enfortiment de la cultura europea de la llibertat i la justícia. Enfortiment que sembla ser, haurà aconseguir-se en base a l'augment de barreres, a la defensa dels actuals privilegis i a una complexa barreja conceptual entre seguretat i ajuda humanitària. Francisco Martínez Vázquez, Secretari d'Estat de Seguretat, comenta que “la vigilància de fronteres és una obligació securitària i humanitària” i que “la importància d'aquest sector rau en la capacitat per protegir la nostra societat i les poblacions indefenses forçades a moviments migratoris desconeguts per a la nostra generació”.
Un discurs asèptic. És interessant observar que molts dels arguments a favor del comerç d'armament i material de defensa es plantegen de manera descontextualitzada. Per exemple, Adolfo Menéndez Menéndez (TEDAE), explica que “les nostres empreses, preparades com estan per guanyar mercats, saben que han de prendre la iniciativa en els processos d'especialització industrial i repartiment regional que es duen a terme a Europa, així com també dotar-se de la suficient capacitat financera atraient inversions que supleixin el menor protagonisme del finançament públic ”. Cal observar que aquesta frase es podria aplicar a l'exportació de qualsevol altre producte, sigui taronges o patinets. D'altra banda, l'editorial presenta el mateix discurs asèptic, quan diu que “la indústria espanyola continua amb un intens esforç cap a la internacionalització, en part per la conjuntura econòmica del país que; malgrat les circumstàncies, ara amb clars aspectes de millora en l'àmbit macroeconòmic, s'ha constituït com un mercat tecnològic consolidat ”. He de reconèixer que aquest tipus de discurs em preocupa i m'inquieta alhora. La gran hipocresia de la nostra civilització regula el comerç de productes potencialment nocius com el tabac, prohibint la seva publicitat i obligant a indicar en tot moment els riscos per a la salut, mentre permet i afavoreix el comerç d'armament que amb tota garantia acabarà sent fatal per a la vida de moltes persones.
A mode de conclusió. En el seu article, Pedro Morenés insisteix en la importància de la indústria de Defensa, importància que en termes econòmics entén que és molt destacada. Diu que una valoració més equilibrada passa per tenir en compte la seva contribució al desenvolupament i creixement del país, perquè la indústria de defensa és un actor clau a l'hora de garantir la sobirania i la seguretat i, per tant, d'assegurar el benestar dels ciutadans. Curiosament, aquesta és una de les dues úniques vegades que la paraula “ciutadans” apareix en el document (si descartem tres aparicions en què aquesta paraula apareix com a integrant de documents de la Unió Europea). I és així perquè els ciutadans no en són l'objectiu. L'objectiu, explícit en molts apartats i articles de l'informe, és el foment de l'exportació d'armament amb criteris asèptics i exclusivament comercials i de benefici del complex militar-industrial, que com és ben sabut té vida pròpia. En un increïble oxímoron, es parla de l'important que és la seguretat de les fronteres per protegir la nostra societat i “les poblacions indefenses forçades a moviments migratoris desconeguts per a la nostra generació”. O sigui: Impedirem entrar als refugiats pel seu bé, per protegir-los.
