El desembre de 2013, l’Assemblea General de l’ONU demanava (Resolució A/RES/68/32) que s’iniciessin de forma urgent negociacions en el marc de la Conferència de Desarmament per a la ràpida consecució d'una convenció general sobre les armes nuclears, que prohibeixi la possessió, el desenvolupament, la producció, l'adquisició, l'assaig, l'emmagatzematge, la transferència, l'ús o l'amenaça d'ús d'armes nuclears i estipuli la seva destrucció. Per promoure aquest objectiu va declarar el 26 de setembre Dia Internacional per a l’Eliminació Total de les Armes Nuclears.
És important que l’ONU faci una declaració per a l’eliminació i prohibició de les armes nuclears, però és insuficient. Cal que els governs dels estats amb armes nuclears i els que no en tenen, s’impliquin per aconseguir els objectius que fixa la resolució de l’assemblea General de l’ONU.
La probabilitat que hi hagi una explosió nuclear és petita, però no és nul·la. Actualment, al món hi ha al voltant de 16.000 bombes nuclears i és possible que una d’elles exploti de forma intencionada o per accident. L'explosió d'una arma nuclear tindria unes conseqüències catastròfiques. Si l’explosió tingués lloc en una ciutat moririen de forma immediata centenars de milers de persones. Unes altres centenars de milers més podrien quedar greument ferides (cegues, cremades, aixafades, amb múltiples fractures, ...) i, moltes d’elles, moririen al cap de poc temps. Els efectes a llarg termini de l'exposició a la radiació provocarien una major incidència de leucèmia i càncers sòlids en els supervivents, i un major risc d'efectes hereditaris perniciosos a les generacions futures. Recordem Hiroshima i Nagasaki. Els efectes, fins i tot d’una sola arma nuclear, són horrorosos.
Però una explosió nuclear, a més de causar gran quantitat de persones mortes i ferides, provocaria enormes desperfectes en les infraestructures, la indústria, l’agricultura. Alguns hospitals quedarien destruïts. I els serveis mèdics que quedessin tindrien grans dificultats per atendre els ferits i, possiblement col·lapsarien. El servei de bombers quedaria afectat i no podria respondre a les necessitats de la població. Les carreteres d’accés a la ciutat quedarien destruïdes i seria molt difícil que es pogués arribar a la zona de l’explosió per ajudar al supervivents. Els subministres d’electricitat, gas, aigua, telèfon, etc. quedarien interromputs, cosa que dificultaria la vida dels supervivents. No cal dir que l’activitat econòmica quedaria molt malmesa. En un recent informe de United Nations Institute for Disarmament Research es conclou que seria improbable que l’ONU fos capaç de donar l’assistència humanitària suficient a les víctimes en els moments immediatament posteriors a una explosió nuclear. I suggereix que cal reduir el risc que s’usin les bombes nuclears.
La quantitat actual de bombes nuclears és significativament menor que la xifra de més de 60.000 que s'assolí durant la Guerra Freda. Aquesta reducció del nombre de bombes nuclears pot haver donat una errònia sensació de seguretat. L’arsenal nuclear mundial té la capacitat per destruir el món diverses vegades. Malgrat la reducció, segueix el perill. Les bombes actuals són molt més potents que les d’Hiroshima i Nagasaki i, per tant, també el seu poder destructiu.
S’han fet diversos estudis científics de modelització climàtica sobre les conseqüències de l’explosió de només 100 bombes nuclears, similars a les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki, cosa que representa menys de l’u per cent de l’arsenal nuclear mundial. Segons aquests estudis, si les bombes explotessin en zones urbanes o industrials es produiria gran quantitat de sutge i fum a causa dels incendis provocats per les explosions. Aquest sutge i fum podria arribar a l’atmosfera superior, cosa que provocaria canvis importants en la dinàmica atmosfèrica. Per una banda, una important disminució de la radiació solar a moltes zones de la superfície terrestre, amb la corresponent disminució de la temperatura ambient. De l'altra, també hi hauria una disminució de les precipitacions en forma de pluja i s’escurçarien els períodes de collites.
Aquesta situació descrita, posterior a l’explosió nuclear, ja s’havia pronosticat a la dècada dels 1980. Es parlava d’hivern nuclear i es considerava que els efectes climàtics no es perllongarien més d’un o dos anys. Avui tenim un coneixement més acurat de la dinàmica atmosfèrica i disposem de millors eines de càlcul que fa vint-i-cinc anys enrere. Els estudis actuals allarguen el període de fred fins a deu anys o més.
Tots aquests canvis en el clima podrien desencadenar un desastre humanitari sense precedents. Els efectes climàtics produïts per l’explosió de 100 bombes nuclears provocarien una reducció molt important de les collites i, per tant, la quantitat d’aliments disponibles (tant per als humans com per als animals) disminuiria dràsticament. Segons un estudi de la International Physicians for the Prevention of Nuclear War i la Physicians for Social Responsibility, aquesta situació podria portar a la fam a més de 2.000 milions de persones, - més de la quarta part de la població mundial -.
No cal, però, una confrontació bèl·lica nuclear per què es produeixi un desastre. La sola existència d'armes nuclears ens exposa a uns perills permanents. S’han produït multitud d’accidents relacionats amb armes nuclears (recordem el de Palomares, però en d’altres casos fins i tot s’han perdut les bombes nuclears). Hi ha també la possibilitat d'inici d'un conflicte nuclear a causa d'un error humà o tècnic. I no podem oblidar els enormes perjudicis a la població a causa de proves amb armes nuclears (Algèria, Polinèsia, Semipalatinsk).
Cal subratllar que la població civil seria qui patiria fonamentalment les conseqüències d’una explosió nuclear. Malgrat tot aquest panorama, les armes nuclears no estan prohibides. Són les úniques armes de destrucció massiva que no estan prohibides, mentre que les armes biològiques es van prohibir l'any 1972 i les armes químiques l'any 1993.
L'única solució que evitarà definitivament tots els riscos inherents a l'armament nuclear és la prohibició i eliminació total de l'arsenal nuclear mundial. Aconseguir-ho depèn de tots els estats, no només dels armats nuclearment. La data del 26 de setembre pot servir per fer visible aquest problema. Si volem aconseguir un tractat de prohibició d'armes nuclears, hem de pressionar els nostres governs per què treballin en la seva consecució.
El desembre de 2013, l’Assemblea General de l’ONU demanava (Resolució A/RES/68/32) que s’iniciessin de forma urgent negociacions en el marc de la Conferència de Desarmament per a la ràpida consecució d'una convenció general sobre les armes nuclears, que prohibeixi la possessió, el desenvolupament, la producció, l'adquisició, l'assaig, l'emmagatzematge, la transferència, l'ús o l'amenaça d'ús d'armes nuclears i estipuli la seva destrucció. Per promoure aquest objectiu va declarar el 26 de setembre Dia Internacional per a l’Eliminació Total de les Armes Nuclears.
És important que l’ONU faci una declaració per a l’eliminació i prohibició de les armes nuclears, però és insuficient. Cal que els governs dels estats amb armes nuclears i els que no en tenen, s’impliquin per aconseguir els objectius que fixa la resolució de l’assemblea General de l’ONU.