Donald Trump ha demanat als Estats europeus que incrementin el seu pressupost militar. I, per “donar exemple”, ha proposat un increment del 10% en la despesa militar dels Estats Units. Però als Estats europeus de l'OTAN no cal que els diguin què han de fer: a Varsòvia i a Gal·les ja fan establir una directriu per tal d’incrementar el seu pressupost militar fins al 2% del seu PIB. A Espanya, la ministra de defensa està treballant per incrementar la partida militar del pressupost, i altres països com la Xina, Japó i l’Aràbia Saudita fan el mateix.
El problema és que els pressupostos són un pastís, finit i limitat. Si incrementem la partida de despeses militars, haurem de reduir-ne d’altres. I al contrari, si la reduïm, podrem destinar diners a altres necessitats de la gent. Tot és qüestió de prioritats. Si ho dic és perquè penso que la despesa militar és molt i molt excessiva, mentre que serveis com l’educació, la sanitat, la cultura, la recerca i la solidaritat amb la resta de pobles del món són molt més prioritaris. La despesa en defensa és una mostra de la hipocresia dels nostres governants, en un món que permet que alguns d'ells estiguin ben connectats a les empreses d'armament a través de les conegudes portes giratòries. A més, es continua subvencionant els combustibles fòssils a la vegada que es redueixen els ajuts a la recerca en temes relacionats amb energies renovables, i no es fa res per reduir una desigualtat que no para de créixer.
La Marina Garcés fa una anàlisi molt acurada d’on és ara Europa. Diu que és una poblacióÌ que envelleix, amb por, enyorant el que no ha arribat a ser mai: lliure. I parla del tall entre les dues ribes, nord i sud, de la Mediterrània. Al sud, la ciutat de l’home; a dalt, la ciutat de Déu. I aquesta és la nostra alternativa. O bé ens continuem armant per defensar el nostre castell, amb murs, tanques i organismes del tipus “Frontex” que garanteixin els nostres divins privilegis, o bé recuperem els principis fundacionals europeus de tolerància, justícia global i respecte als drets humans, reduïm fortament la despesa militar i som solidaris amb les dones i homes de la riba sud.
Volem reduir la despesa militar perquè el món té masses armes i la pau no té suficients diners, tal com va declarar el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, el 2012. Si volem donar a la pau una oportunitat real, també hem de donar-li un pressupost real, que ara no té. Per què ningú parla d’incrementar el pressupost per a la pau? Cal esmerçar més esforços polítics i humanitaris si volem aconseguir una pau sostenible, tot treballant pels objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU.
Volem reduir la despesa militar perquè creiem que és molt urgent reduir les desigualtats al món, i l’estat actual de les coses les està empitjorant. Segons Oxfam, les 63 persones més riques del món acumulen la mateixa riquesa que tots els 3.600 milions d’habitants més pobres del planeta. Els humans som depredadors per natura, si no ens regulem. La cobdícia i l’afany de poder fa que vulguem espoliar a qualsevol preu els recursos naturals i energètics de mig món (inclòs òbviament el petroli), i això requereix protecció militar. Què volem, més poder militar per continuar l’espoli o més solidaritat?
Volem reduir la despesa militar perquè volem trencar el cercle de la por i perquè pensem que la crisi dels refugiats no s'arregla amb la militarització de les fronteres. Veiem que els mateixos que comercien amb les armes, que s’emporten els recursos dels països del sud i que mantenen l'escalfament global del planeta, ens venen seguretat davant la suposada amenaça d’un terrorisme que de fet és la rebel·lió d'aquells que se senten robats. El que realment passa és que el sistema depredador necessita la protecció del complex militar-industrial. Per això, en lloc de demanar més segurització, hem de racionalitzar la por, acceptar que el risc de mort per atemptat terrorista a casa nostra és ínfim si el comparem amb el risc de mort per fallida del nostre cos, i demanar menys pressupost militar.
Volem reduir la despesa militar perquè no podem tolerar la pobresa i la fam al món, i perquè aquests problemes no s’arreglen amb la protecció militar dels més poderosos. Pensem que en lloc de construir murs i militaritzar les fronteres fent cas omís dels drets humans, les principals “armes de pau” que podem oferir són la tolerància, la cooperació i la integració.
Volem reduir la despesa militar perquè és el moment de “tornar a la diplomàcia”, com deien els membres del “comitè de persones eminents sobre la Seguretat Europea com a projecte comú”, en el seu informe presentat el novembre del 2015.
Aquest any, més que mai, hem de dir ben fort que volem reduir la despesa militar. Creiem sincerament que la despesa militar no fa res per garantir llocs de treball decent, bona salut i educació, mentre que el que sí que és evident és que aquestes inversions incrementen els ingressos de les empreses d'armament i acaben matant civils innocents.
GDAMS (Global Days of Action on Military Spending) és una campanya global que aplega gent de molts països dels cinc continents. D’aquí a poques setmanes, activistes de tot el món participaran en tot un seguit d’accions simultànies per exigir la reducció de la despesa militar. Però cal implicar molta més gent i més organitzacions, fent un gran debat obert sobre els efectes contraproduents de l’actual despesa militar. A la pàgina web de la campanya GCOMS/GDAMS trobareu material i moltes propostes per a protestar activament, sobretot durant els “dies GDAMS”, del 18 al 28 d'abril propers. Feu difusió d'aquest missatge i de la campanya. Feu-vos un “selfie” dient en què voldríeu gastar els diners que podríem recuperar si es reduís la despesa militar. Participeu al Thunderclap i a les activitats GDAMS. Proposeu noves activitats escrivint a coordination.gcoms@ipb.org
Donald Trump ha demanat als Estats europeus que incrementin el seu pressupost militar. I, per “donar exemple”, ha proposat un increment del 10% en la despesa militar dels Estats Units. Però als Estats europeus de l'OTAN no cal que els diguin què han de fer: a Varsòvia i a Gal·les ja fan establir una directriu per tal d’incrementar el seu pressupost militar fins al 2% del seu PIB. A Espanya, la ministra de defensa està treballant per incrementar la partida militar del pressupost, i altres països com la Xina, Japó i l’Aràbia Saudita fan el mateix.
El problema és que els pressupostos són un pastís, finit i limitat. Si incrementem la partida de despeses militars, haurem de reduir-ne d’altres. I al contrari, si la reduïm, podrem destinar diners a altres necessitats de la gent. Tot és qüestió de prioritats. Si ho dic és perquè penso que la despesa militar és molt i molt excessiva, mentre que serveis com l’educació, la sanitat, la cultura, la recerca i la solidaritat amb la resta de pobles del món són molt més prioritaris. La despesa en defensa és una mostra de la hipocresia dels nostres governants, en un món que permet que alguns d'ells estiguin ben connectats a les empreses d'armament a través de les conegudes portes giratòries. A més, es continua subvencionant els combustibles fòssils a la vegada que es redueixen els ajuts a la recerca en temes relacionats amb energies renovables, i no es fa res per reduir una desigualtat que no para de créixer.