En un escenari encara ferit pels passats atemptats del 30 de novembre, aquestes dues setmanes de reunions han tingut tota l'atenció internacional: és el moment, ara o mai, d'establir mesures reals, aplicables i efectives per no empitjorar encara més el dany mediambiental; quelcom indiscutiblement urgent.
I per a això cal fixar-se en l'ús de les armes en èpoques de pau i en èpoques de guerra ja que són factors agreujants del deteriorament del nostre planeta.
Per descomptat que l'emissió de CO2 dels nostres cotxes és en part la causant de totes aquestes fotografies de ciutats cobertes de boira grisa. Però similar contaminació va tenir l'Agent Taronja quan el van escampar a la guerra del Vietnam així com l'ús de metalls pesants, combustibles, lubricants i materials energètics (com el RDX i el TNT) especialment en les bases militars, tal com ha estat demostrat científicament. Potser pensis que des de la fi de la guerra de Vietnam el 1971 ha plogut molt. I ho ha fet. També molts conflictes s'han obert i tancat, com per exemple, el de la Guerra del Golf a l'Iraq el 1991 quan “es van vessar uns deu milions de metres cúbics de petroli sobre el desert”, com ens recorda la revista Ambientum. “Segons l'Institut d'Investigació Científica de Kuwait, els vehicles militars i els moviments de terreny, van afectar més de 900 quilòmetres quadrats de desert. Com a conseqüència, les dunes van avançar” i “els tancs, camions i altra maquinària que es va utilitzar, van traspassar el sòl i van assolar la vegetació”. Sense tenir en compte el dany causat pel vessament petrolífer.
Per contaminació petrolífera, a més d'assenyalar els diferents incidents ocorreguts com el del Chapapote, cal esmentar la guerra entre Israel i Hezbollah al 2006. Durant el conflicte, tancs de benzina de la planta Jiyyeh Power al Líban van ser atacats i van cremar durant 27 dies, alliberant contaminants altament tòxics a l'atmosfera. D'altra banda, entre 10,000 i 15,000 tones de gasolina es van abocar al Mediterrani.
Altres elements més mundans com els polígons industrials abandonats o danyats, la desmilitarització de les armes tòxiques i químiques, la fabricació i les proves d'armes i municions; les bombes i la seva explosió, l'abandonament de material militar, ... tot això allibera toxicitat que es va acumulant a la nostra atmosfera.
O es va absorbint, com succeeix amb les restes d'explosius de guerra (ERW per les sigles en anglès) abandonats després dels conflictes; ja siguin armes, ja siguin mines. Aquests romanents que descansen abandonats durant anys a terra es van desgastant, destruint i diluint en el subsòl fèrtil contaminant-lo enormement. Això vol dir que, a més del perill que suposa la seva mera existència en aquest lloc; els mitjans de subsistència de les comunitats dels voltants, l'agricultura i la ramaderia, es veuen directament afectades, en veure’s la seva fertilitat i capacitat de creixement greument afectada, en el primer cas, i emmalaltint en el segon. Així es realitza un triple efecte: la mort d'innocents civils quan trepitgen mines, la contaminació del nostre sòl fèrtil i bestiar i el desenvolupament de malalties per consum de productes insans. Afganistan, Angola, Bielorússia, Cambodja, l'Iraq, Laos, Líbia i Vietnam són alguns països amb important presència d'aquests artefactes.
En un país més conegut, Síria, el conflicte no només genera incalculables danys humans sinó que està afectant terriblement al seu medi natural. L'agència de notícies Inter Press Service es va fer ressò d'un informe de PAX, sigles que representen a l'organització holandesa Pax for Peace. L'agència resumeix que “al desembre de 2014 es va constatar que 1,3 milions de cases, o un terç de tots els habitatges del país, estaven destruïdes. (...) Les runes van alliberar substàncies nocives, com metalls, bifenils policlorats - més coneguts com PCB - i amiant. Aquestes toxines, que també s'alliberen per l'ocupació de les armes, poden deteriorar la salut pública”. També es destaquen els danys “a la infraestructura, com les refineries de petroli i les fàbriques, que generen contaminació atmosfèrica i intoxiquen la terra i l'aigua, produint més conseqüències negatives per a la salut a llarg termini”. A data de la publicació de l'article de 19 de novembre de 2015; 196 instal·lacions petrolíferes sirianes han estat danyades pels Estats Units. “No obstant això, l'impacte a llarg termini que les activitats militars tenen sobre l'ambient i la població en general segueix en gran mesura ignorat i sense atendre”, acaba.
Com succeeix aquests dies. Aquests dies s'està parlant molt de quotes, noves energies, hi ha certa oposició a la regulació de l'agricultura i producció de carn, es perceben bones intencions i molts punts de discòrdia. També ressalta el silenci sobre la militarització com a factor indiscutiblement contribuent al canvi climàtic. Molt malament senyors, pensava que aquesta cimera era per buscar solucions i mesures a totes les causes de l'escalfament global.
