La reusenca Carmen García porta dos grans cicatrius als seus genolls, marca inequívoca de les dues operacions per implantar pròtesis de Traiber que va haver de suportar fa 9 i 7 anys, respestivament. A la dreta, les seqüeles es poden considerar normals -més dificultat de moviments i en ocasions petits dolors-, però a l'esquerra, aquesta dona de 68 anys passa per un autèntic calvari: “set o vuit mesos sense poder caminar, dolors insoportables i ara m'han de tornar a operar per extreure'm la pròtesis que està sortida”. Davant la possibilitat que les presumptes irregularitats a Traiber tinguin relació amb el seu cas, Carmen García s'ha personat judicialment en la peça d'Innova que ho investiga: “si es demostren les acusacions em quedaré de pedra, completament decepcionada amb el metge que tinc. És molt amable, com si fos un fill meu”. El País descobria aquest dimarts possible suborns a professionals per posar les pròtesis de Traiber.
“Em sembla molt malament que hagin pogut rebre suborn, ja estem cansats de lladres en base a la salut. Conec d'altres casos pitjors, però no volen denunciar. De fet, jo he donat el pas perquè m'ha animat la meva família, tenint en compte que el metge sempre s'ha portat molt bé amb mi”. Són paraules de Carmen García, qui creu que si les acusacions són certes, “no hi ha perdó de déu, no es pot jugar amb les vides de les persones i el seu patiment. Tinc molt ràbia”. Aquesta reusenca relata amb angoixa el seu calvari: “he hagut de fer rehabilitació dues vegades, he anat a dormir i en no tenir força a les cames m'he quedat penjant, cridant com una desesperada al meu marit perquè vingués corrent i em posés la cama al llit”.
Dies després de l'operació al genoll esquerre, Carmen García va notar que tenia la cama molt inflada, un fet que li va provocar estar més dies ingressada a l'Hospital de Sant Joan de Reus. Posteriorment, va començar a tenir forts dolors d'esquena i cadera i els metges van descobrir que a causa de la implantació de la pròtesis, la cama esquerra li havia quedat tres centímetres més curta que l'altra. Amb l'objectiu de subsanar aquesta situació, que no se sap si prové de la pròpia operació o de la pròtesi en si mateixa, els metges li van estirar la cama. Però el remei va ser pitjor que la malaltia. Amb el moviment, la pròtesi es va sortir de lloc i ara té dolors més forts.
“El metge m'ha dit que un cantó de la pròtesi està trencada i que l'altre està en molt mal estat, així que quan em rasqui os amb os ja m'hauran de tornar a operar”. Serà la quarta vegada que aquesta reusenca hagi de passar pel quiròfan a causa dels seus genolls. Quan es faci la nova cirurgia, el seu advocat, Emilio Ortiz, anirà a l'Hospital de Sant Joan per tal de recollir la pròtesi i comprovar el seu estat. L'objectiu d'Ortiz és tenir el màxim d'informació possible per poder-la presentar en el procés penal del cas Innova i aconseguir unes indemnitzacions econòmiques.
A hores d'ara, aquesta afectada per Traiber pot caminar “perquè porto un tascó i el desequilibri el tinc molt controlat, però quan el meu genoll esquerre diu prou, no tinc res a fer”. “No puc ajupir-me ni doblar el genoll com cal. Tampoc puc pujar escales...”. Són algunes de les seqüeles per aquesta reusenca, que malgrat tot, i a les portes de l'Hospital de Sant Joan de Reus per visitar-se de l'estómac, manté una actitud positiva i vitalista. 'Si no es troba segura, agafi un bastó', li van dir els metges. “Jo no sóc una vella, home”, va contestar Carmen García.