L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), ha justificat l'elaboració i difusió de díptics amb missatges contra el col·lectiu gitano romanès en recollir, segons ha dit davant el jutge, “les aportacions dels veïns” enviades al Partit Popular. D'aquesta manera Albiol ha volgut subratllar que els fulletons, repartits l'any 2010 -abans de les eleccions que el van situar a l'alcaldia de la ciutat-, no eren xenòfobs, sinó que reflectien una “problemàtica” de Badalona. Així ho ha expressat al Jutjat Penal número 18 de Barcelona, ​​on responia per les acusacions d'incitació a l'odi i la discriminació i injúries col·lectives contra els gitanos romanesos -pels pamflets i altres declaracions-, en el que ha estat el primer judici d'aquest tipus a un càrrec públic.
Els pamflets repartits juntament amb la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, incloïen paraules com “inseguretat”, “delinqüència”, “incivisme” i “brutícia” al costat de fotografies de veïns gitanos romanesos i la foto d'una pancarta on es podia llegir “no volem romanesos”. “Volíem posar de manifest una sèrie de problemàtiques”, ha dit davant el magistrat Albiol, que s'ha escudat en el “dret democràtic de presentar una alternativa”. Fet al qual l'advocat de SOS racisme -entitat que actua com a acusació popular- ha respost que estava “fent un míting polític quan aquí s'hi celebra un judici”.
Albiol no només ha justificat els pamflets sinó també les declaracions que va fer als mitjans de comunicació després de la polèmica generada, afirmacions com que “el col·lectiu romanès gitano ha vingut a aquesta ciutat a delinquir ia robar”. L'alcalde ha explicat que es basava en xifres de la Guàrdia Urbana de Badalona. Però l'advocat de l'acusació particular li ha recordat que aquestes estadístiques no es desglossen per ètnia i que, en tot cas, Albiol no disposava d'elles en el moment dels fets.
L'alcalde de Badalona ha volgut també minimitzar el valor de les seves declaracions. “En algun moment es pot utilitzar alguna paraula inadequada”, ha assegurat. El fiscal ha rebutjat aquestes justificacions i, en les seves llargues conclusions, ha argumentat que no es va tractar d'una “petita relliscada”, en sostenir que aquestes declaracions Albiol les va fer de manera reiterada. “La llibertat d'expressió és fonamental però no és un dret absolut sinó que té els seus límits en la dignitat de les persones”, ha apuntat.
“S'ha criminalitzat un col·lectiu per guanyar eleccions”
En aquest sentit, el fiscal ha retret a Albiol “la difusió de missatges estereotipats que relacionen un col·lectiu amb la delinqüència”. Ha explicat que aquests discursos tenen un “efecte en la vida quotidiana de les persones”. Aguilar s'ha referit a un informe de les Nacions Unides sobre la discriminació cap als gitanos romanesos a Espanya que denunciava els prejudicis racials que aquests pateixen així com l'augment de la incitació a l'odi. “S'utilitzen com a bocs expiatoris”, ha apuntat.
Aguilar ha argumentat que Albiol ha de ser condemnat en virtut de l'article 510 del Codi Penal, que tipifica com a delicte la incitació a l'odi o la discriminació. “No cal que s'inciti a cometre delictes concrets sinó que incita a la discriminació”, ha explicat. En aquest sentit, ha insistit que “les idees simplistes”, com dir que els gitanos romanesos són delinqüents, tenen un efecte en l'opinió pública. D'altra banda, l'article 510.2 esmenta el delicte d'injúria contra un determinat col·lectiu, fet en el qual ha insistit l'acusació popular. “S'ha criminalitzat a un col·lectiu per a guanyar unes eleccions”, ha dit l'advocat de l'acusació particular, que ha demanat un any de presó i d'inhabilitació per Albiol.
A l'entrada del jutjat s'hi han reunit unes cinquanta persones convocades per l'Àgora ciutadana de Badalona, que engloba 30 entitats d'aquesta ciutat. Albiol, per la seva banda, ha estat rebut per un grup de simpatitzants, alguns d'ells empleats de l'Ajuntament de Badalona.