L’ofici de periodista va aixecar ahir una mica més el cap en la presentació de la quarta edició de l’Anuari Media.cat —es pot consultar aquí—. Amb un panorama mediàtic salvatgement castigat per la crisi —des de 2008 s’han tancat prop de 300 mitjans i s’han perdut prop de 12.000 llocs de treball ocupats per periodistes a l’Estat— l’acte va servir, més enllà de per descobrir els quinze temes seleccionats d’enguany, per reivindicar la importància de la professió i recordar el seu delicat estat de salut. “Una societat sense un bon periodisme té un relat borrós de si mateixa”, glosava només començar l’acte Neus Bonet, actual degana del Col·legi de Periodistes, que va demanar als responsables del projecte que comptin més amb el Col·legi, “la casa de tots els periodistes”.
La gran expectativa estava, però, en conèixer els quinze reportatges en profunditat sobre les quinze temàtiques que durant l’any 2013 van ser silenciades pels mitjans de comunicació. El projecte del Grup Ramon Barnils liderat pels periodistes Roger Palà i Sergi Picazo comença enguany amb una immersió a les subvencions de la Generalitat —per valor de 100 milions d’euros— a setze escoles vinculades a l'Opus Dei els darrers quatre anys. El tema pren importància, com va recordar Palà, atès que el proper mes de setembre toca renovar, o no, el contracte amb aquestes escoles, de tal forma que l’exercici periodístic podria servir per pressionar l’Administració. L’article, signat per Núria Vilà, contextualitza els 25 milions d’euros anuals en subvencions de la Generalitat als col·legis que segreguen per sexes en un moment de retallades en el sector educatiu i deixa en evidència la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que es va negar a participar en l’article.
El mateix dia que els Mossos d’Esquadra celebraven la seva festivitat, l’Anuari presentava un dels temes que, potser, més donaran que parlar. Sobretot tenint en compte la situació de descrèdit del cos arran de les diferents denúncies per agressions. Es tracta d’un treball de Víctor Saura, periodista vinculat a aquesta casa, que parla amb diversos policies que, des de l’anonimat, desgranen les irregularitats del cos policial de la Generalitat.
Igual d’oportuna resulta ser una investigació sobre el fins ara ministre de Rajoy, Arias Cañete, que tot just ahir es presentava a Catalunya com a candidat al Parlament Europeu. Segons el reportatge, Cañete és un dels principals beneficiaris del canvi legal en la Llei de Costes que ell mateix va impulsar. Així ho evidencia un informe elaborat per Greenpeace que rescata l’Anuari i que mostra com el canvi de la llei de Zapatero beneficiarà negocis de Cañete i altres empresaris vinculats al PP, com Abel Matutes o Juan Bautista Soler.
Arran de la presentació d’aquest reportatge, escrit per Alba Vera, collita del 1992, que actualment cursa l’últim any del grau en Periodisme a la Universitat Autònoma, Palà va denunciar la fractura generacional que han patit les redaccions. “Es fa difícil veure gent jove de menys de 30 anys treballant als mitjans”. En aquest sentit, va emfatitzar la joventut dels redactors d'aquest any: dos terços dels escriptors van néixer després del 1980.
Les 'portes giratòries' entre l'administració pública i el sector privat, un repàs històric de la corrupció als Països Catalans –encapçalada pel PP de llarg i seguida per CiU— o els sous dels directius catalans de l'IBEX 35 són només alguns dels quinze reportatges que per quarta vegada el col·lectiu dedica als temes que no van tenir una cobertura destacada durant el passat any. Especialment feridores són les xifres d'aquest darrer treball, signat per la periodista Laia Altarriba, que comença així: “els 86 directius dels Països Catalans en les empreses de l’Ibex-35 cobren 366.562 euros anuals de mitjana”.
Segons el treball, Josep Oliu, president del Banc Sabadell, va cobrar l’any 2013 2.842.000 euros, xifra que suposa un salari diari de 7.780 euros. El més ben pagat dels 86 catalans amb càrrecs directius a les empreses de l’Ibex-35. El segueix de prop Juan María Nin Génova, que, per la seva participació als consells d’administració de CaixaBank, de Gas Natural i de Repsol, percep un total de 2.682.000 euros. El bronze se l’emporta un mallorquí, Francisco Reynés Massanet, que suma un sou d’1,45 milions com a conseller delegat d’Abertis.
Aquests i altres creacions periodístiques van veure la llum ahir i podrien tenir recorregut a partir d’ara. I és que temes com el cas Urdangarin, els escàndols als CIEs o els ministres franquistes del Govern de l’Estat van publicar-se en les tres primeres edicions de l’Anuari abans d’ocupar primeres planes dels grans diaris. Un periodisme d’investigació rigorós i incòmode possible sobretot gràcies a una de les fortaleses del projecte: la seva independència econòmica. De fet, el projecte se sustenta gràcies al finançament col·lectiu —438 micromecenes i 10.470 euros recaptats a Verkami—, al suport de sis universitats —UAB, UPF, URL, UV, UVic i UdL– i del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Com a novetats respecte edicions pretèrites, Palà va posar en valor el periodisme de dades – “no entenem un periodisme sense dades”— o l’aposta per la infografia, que acompanya tots els articles.
Un context hostil
Les pressions dels poders financers i polítics sobre la llibertat d’expressió i com això, sumat a la inestabilitat laboral, pot gener por, desànim o autocensura van ocupar bona part de les intervencions dels ponents. Amb veu radiofònica David Bassa reivindicava la figura de Ramon Barnils, “que va defensar un periodisme crític, independent i rigorós”. Bassa va dibuixar sense embuts un escenari mediàtic apocalíptic i va recordar que el periodisme, després de la construcció, és la professió més castigada per la crisi. El president del col·lectiu de periodistes Ramon Barnils va reivindicar el periodisme reflexiu i pausat –“que com demostra cada any l’Anuari té el seu públic”—en contraposició al periodisme de teletip, amb presses i amb poques garanties de contrast.
Bassa va explicar que el projecte no pretén únicament tractar temes necessàriament “ocults o silenciats o cercar cada any el Watergate català”, ja que hi ha casos de gran exposició mediàtica que no s’han abordat des de l'arrel. Com a exemple va citar el cas Castor, present als mitjans a partir dels terratrèmols a les costes de Tarragona, però poc contextualitzat “després d'anys de concessions i regulacions favorables amb governs del PP i el PSOE”.
En la mateixa línia es va manifestar Roger Palà, que va començar la seva intervenció deixant clar que l’Anuari no va contra ningú. “Hi ha grans professionals als principals mitjans de comunicació, que són els que tenen els recursos per fer el millor periodisme”, va dir. Fet aquest matís previ, va posar en valor la feina dels portals alternatius, els mitjans emergents i independents i als projectes periodístics de proximitat arrelats al territori, “una bretxa d’esperança per a la professió”.
L’altre actor principal de l’Anuari Media.cat és el periodista Sergi Picazo, que tot i cedir el protagonisme al seu company Palà, va intervenir des de la banqueta. Picazo va explicar què li va contestar Noam Chosmky a la pregunta sobre què necessita un bon periodista. “Desobeir”, li va respondre. El coordinador del projecte va animar als periodistes més joves en “no quedar-se en l’escuma de la informació”, en gratar fins a trobar el moll de l’ós. Abans d’acabar l’acte, Picazo i Palà, coordinadors de la publicació durant els últims quatre anys, van anunciar que cediran el seu lloc a altres membres del grup Barnils: “amb una legislatura n'hi ha prou”.
La sala d'actes del Col·legi es va pràcticament omplir. Del món de la política s'hi va poder veure Dolors Camats (ICV) i David Fernández, que abans de portaveu de la CUP al Parlament exercia de periodista al setmanari La Directa. També hi destacaven professionals del món del periodisme més crític, com Marta Sibina de la revista Cafè amb Llet, entre un públic molt jove. Estudiants de periodisme, becaris i periodistes precaris que, malgrat tot, volen viure amb dignitat d’aquest ofici.