El PP explora impugnar la llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica abans del 5 de maig. Com ha avançat Catalunya Plural, la PAH alerta que aquesta mesura podria afectar també altres comunitats autònomes on s'estan tramitant lleis inspirades en la que va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya a iniciativa de la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC.
El govern de Rajoy té en el seu històric diverses lleis autonòmiques d'habitatge recorregudes al Tribunal Constitucional: el Decret Llei 6/2013 d'Andalusia sobre la funció social de l'habitatge, la Llei foral 24/2013 de Navarra de mesures urgents per garantir el dret a l'habitatge, la Llei 2/2014 de modificació de la Llei d'Habitatge de Canàries i la Llei 3/2015 d'Habitatge d'Euskadi. En tots aquests casos, l'executiu va invocar l'article 161.2 de la Constitució per aconseguir la suspensió cautelar dels articles recorreguts. La PAH afegeix a aquesta llista el bloqueig al Congrés dels Diputats de la ILP que van presentar el 2013 i va inspirar la ILP catalana, convertida en la llei ara en disputa.
Repassem les lleis contra els desnonaments recorregudes pel govern del PP:
Andalusia: llei sobre la funció social de l'habitatge
El govern d'Andalusia va aprovar l'abril de 2013 un decret-llei sobre la funció social de l'habitatge. Una de les mesures més polèmiques era l'expropiació temporal dels habitatges buits per dedicar-los a la seva funció social. Aquesta mesura estava present també a la llei catalana del dret a l'habitatge aprovada l'any 2008 i no va ser objecte de cap recurs d'inconstitucionalitat, tot i que va ser eliminada en una reforma del primer govern d'Artur Mas. No obstant, el govern de Rajoy va considerar que, en el cas de la norma andalusa, aquesta mesura entrava en conflicte amb el dret a la propietat, i la va recórrer davant el Tribunal Constitucional. El PP també va recórrer les sancions imposades sobre els habitatges buits, tot i que a Catalunya segueixen vigents i s'apliquen gràcies a les mocions que la PAH ha portat a diversos ajuntaments. El parlament andalús va aprovar una llei que substituïa el decret-llei del govern autonòmic que també va ser suspesa pel TC.
Navarra: mesures urgents per garantir el dret a l'habitatge
En el cas de la llei foral 24/2013, aprovada el 2 de juliol pel Parlament de Navarra, el Consell de Ministres va presentar recursos similars. L'executiu va entendre que la definició d'habitatge desocupat de la llei també entrava en conflicte amb el dret a la propietat i que no s'hauria de regular des de les competències en matèria d'habitatge o urbanisme perquè afecten “condicions bàsiques que garanteixen la igualtat entre tots els espanyols”. Pel que fa a l'expropiació d'usdefruit de l'habitatge l'executiu va considerar que hi havia una “discriminació arbitrària” en centrar-lo en filials immobiliàries o entitats de gestió d'actius. Per esquivar aquest qüestionament, la llei catalana va definir amb detall què és un “gran tenidor d'habitatge” que pot ser objecte de sancions. El recurs del TC també qüestionava el règim sancionador de la llei navarresa.
Canàries: modificació de la llei d'habitatge
El juny del 2014 el parlament de Canàries va aprovar una modificació de la llei d'habitatge vigent des del 2013. L'objectiu principal d'aquesta modificació era garantir el caràcter social de l'habitatge i allunyar-la d'interessos especulatius. Com en els altres casos, es plantejava l'expropiació temporal d'immobles d'entitats bancàries per evitar el desnonament de famílies en risc d'exclusió. Un cop més, l'executiu va plantejar un recurs en què qüestionava que el govern autonòmic envaís competències de l'Estat en matèria de propietat privada. També troba que discrimina a les entitats jurídiques i qüestiona que s'estableixin sancions en base a “indicis de no habitació”.
Euskadi: llei d'habitatge de 2015
El parlament basc va aprovar el juny de 2015, un mes abans de la catalana, una llei per garantir l'accés a un habitatge a tothom que ho necessiti en contra de la voluntat del govern del PNB. La llei 3/2015 estableix l'habitatge com un dret subjectiu que els ciutadans poden exigir a les institucions, com l'educació i la sanitat. També estableix una taxa als habitatges que porten més de dos anys desocupats. Per garantir que les famílies vulnerables no es quedin al carrer s'estableix també un lloguer forçós a entitats financeres quan es produeixin desnonaments i no hi hagi cap alternativa habitacional. En aquest cas, l'executiu de Rajoy ja cita la sentència del Constitucional contra el decret-llei andalús i assegura que tindria unes “conseqüències encara més àmplies”. Pel que fa a l'argumentació del recurs, és similar als altres casos pel que fa al dret a la propietat privada i règim sancionador.