“A Espanya hi ha un càncer, està en perill la classe mitjana”

Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961), eurodiputat de Ciutadans i candidat pel seu partit a les eleccions generals per Barcelona, representa la línia més dura dins del partit que avui enarbora la bandera del centrisme i la regeneració. De dilatada experiència política –va militar al PSC durant 5 anys i va acudir en les llistes del PP a tres eleccions– i conegut col·laborador en mitjans com Libertad Digital, ABC, COPE o Onda Cero, en la primera legislatura de Zapatero va ser una de les cares visibles dels Peones Negros, moviment ultra que posava en dubte la instrucció i després el judici de l'atemptat de l'11-M de 2004 a Madrid. El candidat posa l'accent en mesures econòmiques del seu partit com el complement salarial per salvaguardar la classe mitjana, que veu en perill.

Sembla que en els últims dies Ciutadans no acaba d'aclarir-se respecte a la violència de gènere. En la seva opinió: Existeix violència estructural contra les dones?

Sí, n'hi ha.

Per què proposen acabar amb l'agreujant per violència masclista que introdueix la llei?

Això no és ben bé així. Dins d'un pla molt radical per tallar el problema, que passa per un acord d'Estat on proposem moltes mesures, com un cos policial especialitzat, compartir els antecedents entre administracions, actuar en l'educació per eradicar actituds masclistes normalitzades entre els adolescents i joves, que és molt perillós. Dins d'aquest pla hem inclòs aquesta part que pot semblar polèmica però que té a veure gairebé amb la filosofia del dret que és l'asimetria. Ens preguntem si davant delictes similars i circumstàncies similars és d'acord amb el capítol 14 de la Constitució que el càstig sigui diferent depenent del gènere.

Una altra polèmica, la dels copagaments. En el programa de Ciutadans a les catalanes portaven “possibilitar els mecanismes de copagament” per a les comunitats autònomes. Com ha quedat al programa Estatal?

En el programa estatal nosaltres no volem copagaments, estem en contra. El que volíem dir és que som partidaris que hi hagi un estat de benestar garantit, és a dir, que allò que presten les CCAA, sanitat, educació i prestacions socials, ha de ser de qualitat i en condicions d'igualtat. Per tant, com les gestionen les CCAA hi ha d'haver un fons estatal que les garanteixi i suficiència financera. El que diem és que qui vulgui afegir coses a un catàleg que ja és d'alta qualitat, coresponsabilitat fiscal.

Complement salarial. Si es subvenciona als demandants d'ocupació més barats, ¿no està promocionant que les empreses paguin menys?

No. Amb el que cal acabar és amb la precarització absoluta de la gent que treballa. Al drama dels 4.200.000 aturats que encara tenim s'afegeixen 7 milions i escaig de persones que són pobres. Nosaltres hem mirat quins models hi ha per lluitar contra aquesta precarització i l'experiència ha demostrat que el pla de xoc més eficaç i més ràpid, és que l'Estat, on hi hagi una declaració de la renda amb ingressos baixos per treball, pagui un xec que complementi aquest salari. Està calculat el cost, 7.800 milions d'euros.

El problema no seria tant el cost directe de la mesura com la rebaixa dels salaris en incentivar la demanda d'ocupació més barata.

Les experiència als EUA o la Gran Bretanya és que això és eficaç de manera immediata i directa, i a més estimula que la gent rebutgi contractes en negre. Rebràs en la mesura que el teu contracte és legal. Per tant lluites contra l'economia submergida, fas aflorar més rendes i recaptes més. Això corregeix amb escreix l'efecte que pugui haver-hi alguns empresaris que pugui utilitzar això.

Precisament amb l'exemple dels EUA hi ha qui considera que cronifica els treballadors pobres i devalua els salaris en el seu conjunt.

L'economia és una cosa molt complexa, quan has de prendre una decisió i intervenir en alguna cosa canvien moltes altres circumstàncies. És cert que això és així. Però contra el que primer cal actuar és contra el problema més greu. Si tu veus un càncer que pots extirpar el primer és extirpar-lo. “Escolti és que després passarà nosequè”. Miri, a Espanya hi ha un càncer, que és que està en perill la classe mitjana. Si ens carreguem la classe mitjana espanyola ens ho carreguem tot, perquè ens carreguem per començar la prosperitat, la democràcia, el futur dels seus fills, el consum, es cronifica el treball en negre... el pla de xoc és que la gent que treballa i és pobre no sigui pobre. Ja sabem que això provoca després altres coses, però això és el que s'ha de vigilar.

També proposen el contracte únic. Si el seu model no augmenta les indemnitzacions als treballadors amb menys antiguitat i rebaixa les dels treballadors amb més antiguitat, a qui beneficia?

A tots els treballadors sotmesos a una rotació permanent, que són moltíssims a Espanya, que la seva situació els impossibilita prendre decisions vitals. D'un treball de 6 mesos a l'atur, d'un altre de 3 mesos a l'atur. Això, a part que és car per a l'Estat, ens conforma una generació de gent que no es casa, que no té fills, que no es compra un pis. El gran problema del model laboral espanyol és l'altíssima rotació a la qual estan sotmesa els joves. Per la dualitat. Això ho han detectat els especialistes i un senyor tan poc sospitós de ser de dretes com Piketty. Proposen el contracte únic quatre premis Nobel.

Parlen d'acabar de definir el repartiment de competències entre els nivells d'administració. A nivell competencial, una comunitat com Catalunya, sortiria amb més competències o amb menys?

Amb semblants. Amb menys és difícil. Pot sortir amb alguna atribució menys quan es consideri que és més eficient coordinar des de l'Estat algunes coses, o amb més. El títol 8 de la Constitució és deficient. Els anys han demostrat que la forma en què es descentralitzava el país no responia a cap lògica de racionalitat, responia al fet que el partit que era al govern necessitava els escons dels convergents, CiU anava amb la llista de la compra i la resta de CCAA deien “jo també”. Així s'ha fet. El resultat és que la descentralització no respon a cap model concret sinó a l'arbitrarietat.

Diu que la descentralització ha respost a l'arbitrarietat i, no obstant això, en el model que proposen, que suposo que el consideren racional, les CCAA tindrien competències similars. Curiós.

Jo el que dic és que cal posar el filtre de l'eficiència. Nosaltres som partidaris que l'Estat de Benestar sigui gestionat per les CCAA i sigui garantit per l'Estat amb un sol fons. Perquè el gran problema del finançament és que no l'entén ningú, i genera sospites, conrea la idea de greuge i de privilegi. Nosaltres volem posar en la Constitució una llista de competències exclusives de l'Estat. Ara existeix aquesta llista, a l'article 149, però en el 150 hi ha un forat negre i el que prèviament ha anomenat exclusives ara les anomena delegables. Aquest 150 ho suprimim directament. Afegim una llista de competències compartides entre CCAA i l'Estat, i una clàusula per la qual, les competències que no s'han previst en les llistes, són per defecte de les CCAA. I per dirimir els possibles conflictes, en lloc que sempre saltin al Constitucional, agafem el Senat, que no ha complert el seu paper, el suprimim i creem un consell de presidents de les CCAA, com a fòrum on es dirimeixen aquestes qüestions.

En el seu programa electoral porten una proposta molt concreta per a l'educació, però les CCAA tenen competències sobre això. ¿No és una proposta de recentralització?

Les CCAA tenen competències però dins d'un marc. Això no ho canviem. El que passa és que nosaltres sí que volem que la Constitució es compleixi. Volem que una cosa que es diu alta inspecció faci la seva feina. I per sobre de tot, volem que l'educació sigui la base de tota la resta. És el que permetrà que l'economia vagi a un model competitiu, de valor afegit, que la gent no es divideixi en bàndols sinó que entengui que som ciutadans d'un país amb dret i llibertats.

Sento un ressò d'Educació per a la Ciutadania.

És diferent perquè jo alguns llibres de text que vaig veure d'aquella assignatura eren esgarrifoses, perquè es dedicaven a ideologitzar. Nosaltres no volem ideologitzar. Nosaltres volem que la gent aprengui els valors constitucionals en una assignatura. Com aquest nom [Educació per a la Ciutadania] està contaminat, anem a buscar-ne un altre.

Ciutadans a Catalunya ha fet bandera del dret dels pares a triar la llengua vehicular en l'educació dels seus fills. No obstant això en llocs com la Comunitat Valenciana, on els pares poden triar, Ciutadans ha presentat mocions contra aquest model, perquè estan pel trilingüisme.

És que nosaltres no som partidaris de l'elecció dels pares de la llengua vehicular. El que ho vulgui que s'ho pagui. Nosaltres diem que l'educació pública ha de ser en dues llengües vehiculars allà on hi ha una llengua oficial, castellà i anglès, i en tres llengües vehiculars allà on hi ha dues llengües oficials. El nostre model no està basat en el dret a escollir llengua, que ningú s'equivoqui, està basat en l'obligació. L'educació de la gent ha de tornar a la idea d'instrucció pública.

Han assegurat que “si Ciutadans guanya les eleccions, s'acaba el procés”. Com ho faran?

No ho diem en el sentit de prendre una decisió executiva, ho diem en el sentit que si en aquest moment un partit com Ciutadans, que és contrari als separatistes i a saltar-se la Constitució, guanya aquestes eleccions a Catalunya, la força de la suposada majoria independentista es queda en res. Primer perquè en els propis termes que ells ho van plantejar són trampes al solitari, ho van plantejar com un plebiscit i el van perdre. I en segon lloc perquè molta celebració però encara no hi ha govern, i si el formen serà a base d'aliar-se amb un partit a favor de sortir de l'euro, de l'OTAN i anticapitalista, cosa que em farà molta gràcia veure com la gestiona Mas. Si davant d'això arriben les generals i Ciutadans guanya a Catalunya el procés separatista certifica la seva defunció.

Han promès que no entraran a un govern si no el lideren. Però si poden arribar a pactes de governabilitat com han fet en algunes comunitats. Quines qüestions serien prioritàries en un pacte d'aquest tipus?

Nosaltres no investirem Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez. No és el mateix en unes autonòmiques on maximitzes el que tens per col·locar unes exigències de tipus ètic, reduccions d'IRPF, etc. Però això és una altra cosa. Nosaltres ens vam presentar amb un projecte molt radical de transformació del país. Volem un canvi molt dràstic a Espanya. Com farem això amb un president com Rajoy o com Sánchez?

A La Rioja el seu partit va exigir la sortida del president Pedro Sáenz, que havia guanyat les eleccions, per investir-ne un altre. ¿Això podria passar el 20-D?

No, tampoc. Investir algú del PP que no sigui Rajoy és fer-li al PP les primàries que no fa. Escolta, haver fet primàries i posar-ne un altre. Volem enviar un missatge molt clar al votant: Si vol que governi Rajoy, voti a Rajoy, si vol que governi Sánchez, voti a Sánchez. I si vol que governi Rivera ens vota a nosaltres i el seu vot l'interpretarem en l'únic sentit possible.

Vostè coneix bé el PP, es va presentar en dues ocasions en les seves llistes.

En tres. Autonòmiques de 2003, municipals i generals de 2004. Sempre per Girona. Les municipals per un poblet que es diu Castelló d'Empúries. Era l'únic partit on em semblava possible defensar una posició constitucionalista a Catalunya, ja que el PSC havia estat completament abduït pel nacionalisme. Però va ser una esperança vana. El PP també va ser abduït i neutralitzat pel nacionalisme. El PP estava acollonit, acomplexat i callat. El senyor Piqué va dir que seria una provocació que parlés castellà al Parlament de Catalunya. En aquesta terra meva estimada que és Catalunya es va produir una espiral del silenci. En aquest moment l'obligació moral és dir fins aquí hem arribat.

El candidat al Congrés, vostè, el cap de llista a Barcelona, Carina Mejías, i el candidat a president, Albert Rivera, els 3 van passar pel PP.

És que Ciutadans va néixer l'any 2006. La gent que tenim una certa edat hem tingut vida abans. La gent que ens agrada la política, doncs ens hem preocupat per implicar-nos i comprometre'ns. Jo no vaig ser mai candidat del PSC, partit en el qual vaig estar 5 anys, però ja gairebé amb 40 anys quan penso que el PP és l'últim reducte, a mi em demanen que vagi simbòlicament a la província més difícil d'Espanya, doncs ho vaig fer. Per suport moral i ètic.

Va ser en aquella època també quan vostè es va significar molt amb els Peones Negros.

Jo mai vaig pertànyer als Peones Negros, vaig acudir a alguna concentració seva, on demanaven la veritat sobre l'11-M.

Va llegir manifest, va escriure articles i els va recolzar públicament. Es penedeix de tot allò?

No, perquè està a Youtube el discurs que jo vaig fer davant dels Peones Negros quan va sortir la sentència. I com està a Youtube tothom és capaç de veure el que jo vaig dir sobre allò.

Què va dir?

Que en un estat de dret les sentències dels tribunals van a missa. Això és el que vaig dir.

Tota la trajectòria anterior, on es va posar tan en dubte la versió oficial, ¿no creu que va ser un error?

Va ser un atemptat terrorífic que ens va deixar a molts fets pols i a més va ser el primer gran atemptat gihadista, segueix sent el més gran que hi ha hagut. Simplement durant el procediment i el sumari hi havia coses que eren molt rares. Però clar, era un sumari de 80.000 pàgines, jutjar un sumari de 80.000 pàgines... cal estudiar-se'l. No ho sé. Ara mateix només hi ha un condemnat per allò, no és satisfactori tot això. Crec que ha quedat molt mal gust de boca, no pel cas en si, que insisteixo que ha de ser dificilíssim de jutjar, sinó perquè va provocar una bretxa a Espanya per la utilització política, per totes dues parts.

Per què li queda aquest mal gust?

Perquè una societat que ha viscut un atemptat amb 192 morts i 2.000 ferits, que et diguin “el culpable va ser aquest” i ja és estrany, no? Perquè això no es munta amb un sol paio. És insatisfactori en un sentit de catarsi. Un país que passa un atemptat així necessita una catarsi, i aquí aquesta catarsi no es va fer. França ha gestionat el seu atemptat amb molt més sentit. Van sortir d'un estadi de futbol cantant la Marsellesa!

En un tuit li va dir al Tinent d'Alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, que "tragués les seves brutes mans de la seva bandera", per l'episodi de guerra de banderes que es va produir al balcó de l'Ajuntament durant el pregó de la Mercè. Què sent pels símbols nacionals?

Jo tinc un sentit republicà, encara que estiguem en monarquia, de la cosa pública, una comunitat que vol seguir sent-ho. La bandera és un símbol, jo no sóc molt partidari d'exhibir-lo, però no suporto que es faci alguna cosa tan grollera com ofendre una bandera. Alguns diuen que una bandera és un drap. Jo crec que una bandera simbolitza moltes coses. Més que ofendre'm a mi, m'ofèn que s'ofengui de forma tan grollera a molta gent. A mi, que el senyor Pisarello agafés de mala manera la bandera espanyola em va semblar lamentable i per això vaig utilitzar aquesta frase feta. I em sembla lamentable que un representant públic en un balcó s'atreveixi a agafar una bandera de mala manera.