En una crida a recuperar l'educació com a motor social, a revisar els referents per encarar el futur, el Moviment Laic i Progressista (MLP) i l'Associació de Mestres Rosa Sensat van segellar ahir una aliança per impulsar el Moviment d'Educació Popular a Catalunya. Una plataforma de debat oberta als diferents actors socials catalans, associacions i entitats culturals, polítics de l'esquerra parlamentària i sindicats, ateneus i esplais, sempre vinculats a la defensa d'una escola pública i que defensi els valors progressistes, per avançar cap a “una educació feta des de baix: la que la gent construeix autònomament per emancipar-se”, tal com defensen en el seu manifest, a manera de declaració d'intencions.
Durant la presentació, van ser constants les al.lusions als referents pedagògics del segle XX a Catalunya: es va parlar de la pedagogia progressista de Marta Mata, es va citar a l'educadora Rosa Sensat, i per sobre de tots, no hi va haver cap ponent que no es referís a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog defensor de l'alliberament de l'individu i el desenvolupament de la personalitat infantil --l'anomenada Escola Moderna--, assassinat després de ser acusat d'instigar la revolta de la Setmana Tràgica a Barcelona. “Explorem a fons el millor de la nostra tradició per projectar-la cap al futur”, sentenciava el document de presentació.
Al què aspira principalment el moviment és a “construir noves formes de cooperació d'idees”, segons va exposar Joan Francesc Pont, director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ja que “l'autodeterminació, l'emancipació, neixen del poder compartir coneixement”. En la mateixa línia es va expressar Santi Castellà, fins ara president de l'MLP, qui va fer bandera del “lliure pensament”, de l'educació com a mètode de formació de persones lliures.
Van ser constants, en conseqüència, les crides a repensar també el sistema democràtic, eventualment a través de l'educació --“a l'escola i al carrer”, com recollia el manifest--, i fins i tot els representants de l'administració pública que van participar en l'acte van admetre que “ja no val amb votar cada quatre anys”. Aquestes van ser paraules de Carles Agustí, comissionat de Participació i Associacionisme de l'Ajuntament de Barcelona, ââi després la consellera de Benestar Social Neus Munté, de l'anomenada branca socialdemòcrata de CDC i sindicalista d'UGT, va beneir el moviment.
S'obre el procés d'adhesions sense pressa per omplir l'agenda
A partir d'ara, aquesta plataforma que es considera oberta a la societat espera rebre el suport de les entitats, associacions i col.lectius als quals ha apel.lat. Segons fonts de les dues entitats impulsores, a hores d'ara ja s'haurien sumat al projecte una quinzena de federacions d'associacions vinculades a l'educació: des de cooperatives fins a moviments locals passant per fundacions dedicades a l'estudi de la matèria. Les portes estan obertes: “Convoquem a tothom a sumar-se a un nou moviment d'educació popular”, propugna clarament el seu document fundacional.
Davant la vaguetat de la proposta --només es va fer pública ahir una declaració d'intencions--, les fonts asseguren que no hi ha pressa per concretar actuacions, que en els pròxims mesos treballaran sobretot els acords des de les bases i des del principi. “El procés en el temps, en democràcia i en educació, és de vegades tant o més important que el resultat”, va destacar ahir durant la seva intervenció Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat. I tanmateix, ha assegurat que “cal abordar-ho amb ambició”.
A l'acte van assistir-hi diferents cares visibles del ventall de l'esquerra parlamentària catalana: Joan Herrera (ICV-EUiA), Oriol Amorós (ERC), Rocío Martínez-Sampere i Laia Bonet (PSC), entre d'altres. També van ser-hi presents els secretaris generals de CCOO i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, respectivament, així com desenes d'educadors, mestres i fins i tot estudiants de tot el territori.
En una crida a recuperar l'educació com a motor social, a revisar els referents per encarar el futur, el Moviment Laic i Progressista (MLP) i l'Associació de Mestres Rosa Sensat van segellar ahir una aliança per impulsar el Moviment d'Educació Popular a Catalunya. Una plataforma de debat oberta als diferents actors socials catalans, associacions i entitats culturals, polítics de l'esquerra parlamentària i sindicats, ateneus i esplais, sempre vinculats a la defensa d'una escola pública i que defensi els valors progressistes, per avançar cap a “una educació feta des de baix: la que la gent construeix autònomament per emancipar-se”, tal com defensen en el seu manifest, a manera de declaració d'intencions.
Durant la presentació, van ser constants les al.lusions als referents pedagògics del segle XX a Catalunya: es va parlar de la pedagogia progressista de Marta Mata, es va citar a l'educadora Rosa Sensat, i per sobre de tots, no hi va haver cap ponent que no es referís a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog defensor de l'alliberament de l'individu i el desenvolupament de la personalitat infantil --l'anomenada Escola Moderna--, assassinat després de ser acusat d'instigar la revolta de la Setmana Tràgica a Barcelona. “Explorem a fons el millor de la nostra tradició per projectar-la cap al futur”, sentenciava el document de presentació.