El Govern va posar ahir sobre la taula de la cimera en defensa de la immersió una proposta amb diverses esmenes a la llei Wert, amb la intensió de consensuar una resposta unitària de totes les formacions polítiques presents -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- de cara a la tramitació de la polèmica reforma educativa al Congrés dels Diputats. El Govern ha presentat la seva proposta, i les les formacions, que l'han valorat positivament, s'han emplaçat a treballar per a definir, a partir del text, les que finalment presentaran al Congrés.
Segons va anunciar la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, a hores d'ara i malgrat les discrepàncies entre els partits, ja s'han acordat quatre punts, que seran els pilars “fonamentals” per seguir treballant: mantenir l'actual repartiment dels currículums, rebutjar els itineraris previs a la finalització de l'ESO, respectar les evaluacions de les comunitats autònomes -acceptant les proves Estatals, si no computen en les notes dels alumnes- i defensar el model d'escola catalana. En total, comportaria la modificació de fins a 12 articles de la llei.
En matèria de currículums, el text consensuat planteja el manteniment de l'actual sistema de repartiment de continguts: el departament d'Ensenyament fixa el 45% dels continguts de les assignatures i el Ministeri d'Educació, el 55% restant. La Lomce, en canvi, preveu dividir les matèries en troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica, i establir que el Govern central fixi la totalitat dels continguts dels dos primers tipus d'assignatures. Una invasió competencial, segons la Generalitat.
Pel que fa als itineraris que planteja la llei -dividir l'alumnat en 4 d'ESO en funció de si cursaran FP o batxillerat-, el Govern proposa que aquest últim curs sigui “orientador”, amb assignatures optatives en funció dels interessos de cada alumne però sense que l'elecció dels estudiants sigui decisiva.
El document aprovat també rebutja les revàlides computables, proves sense les quals els alumnes no podran obtenir el títol de 4 d'ESO ni de batxillerat. En aquest sentit, proposa proves externes que serveixin per orientar els alumnes i les famílies, però que no intervinguin en l'obtenció del títol, a càrrec del criteri dels mestres.
I en matèria de llengua, com ja havien acordat verbalment totes les formacions, es tanca files entorn a la Llei d'Educació de Catalunya. L'esmena a la llei Wert exigeix que el model lingüístic -la llengua vehicular- de les comunitats autònomes amb llengua cooficial obeeixi als respectius Estatuts, en aquest cas el de Catalunya.
Tot i entrar en moltes matèries que trascendeixen a la llengua, el text no tracta qüestions controvertides de la Lomce com la permissió de concerts a les escoles que segreguen per sexe -no ho censura tampoc la llei catalana-
o les hipotètiques classificacions de centres. Quant a la presència de la religió com a assignatura computable, del text se'n dedueix que, almenys en el currículum de 4 d'ESO, la Generalitat hi compta, però de moment no hi ha un posicionamient de rebuig explícit. Davant d'això, els partits de l'oposició -excepte ERC- ja han adelantat que faran el possible perquè la Generalitat entri a discutir-ho. I si no ho fa, elaboraran les esmenes pertinents pel seu compte.
A la trobada, la segona per fer front a la Lomce, hi eren presents el president Artur Mas, el portaveu del Govern Francesc Homs, els representants dels partits favorables a l'actual model d'escola catalana -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- i la permanent del Consell Escolar de Catalunya.
Contra les escoles que segreguen per raó de sexe
Més enllà dels quatre acords als quals s'ha arribat per a combatre la llei Wert al Congrés, els diferents partits han expressat el seu rebuig, més o menys general, a la reforma educativa. Però també han aprofitat per a criticar el desenvolupament de la Llei d'Educació de Catalunya, i inclús alguns punts en què ambdues normatives, catalana i espanyola, coincideixen. És el cas del paraigua als concerts a les escoles que segreguen per raó de sexe. Tota l'esquerra parlamentària ha demanat al Govern que els retiri les ajudes per destinar-les a altres fronts, com les beques menjador o les escoles bressol, molt afectades per les retallades.
En aquest escenari, el líder del PSC, Pere Navarro, ha anunciat que presentarà dues propostes de modificació de la LEC, una llei que precisament van impulsar els socialistes catalans, l'any 2009, i que van aprovar amb els vots de CiU i ERC. Navarro ha dit que miraran de retirar així els concerts a aquests centres i revertir el tancament d'escoles. Davant la contradicció d'haver aprovat una llei i quatre anys després corregir-la, el president dels socialistes ha dit que “mai” no va estar a favor d'aquests concerts.
Enmiendas a la Ley Wert. AFIL20130528_0005(1)
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
