LOMCE: La llengua i moltes coses més

Leer versión en castellano

L’avantprojecte del ministre Wert ha aconseguit un tsunami de protestes en defensa del model català d’ensenyament i la immersió lingüística, la qual cosa demostra l’ampli consens social que hi ha respecte a aquest tema, i demostra, també, que el senyor Wert inventa problemes allà on no n’hi ha. Com si a l’ensenyament públic no en tinguéssim ja prou amb totes les retallades que estem patint en aquests últims anys.

Però la LOMCE va més enllà de la qüestió de la llengua i cal tenir-ho en compte. L’avantprojecte de Llei no és, solament, políticament  predemocràtic i recentralitzador, sinó també socialment injust, ideològicament retrògrada, pedagògicament antieducatiu, sexista i segregador. Tot plegat, ens retrotrau a un model educatiu antidemocràtic, privatitzador i mercantilitzador.

Ja en la seva definició podem veure com entén aquest ministre el que és l’educació: “l’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat d’un país”. Res a veure amb l’accés a la cultura, la formació integral, la igualtat d’oportunitats, que són els objectius que, fins ara, tenia l’educació.

A nivell ideològic, retorna l’alternativa a la religió, evaluable, que no és més que una concessió als sectors més reaccionaris de l’Església; aboleix l’Educació per a la ciutadania i treu l’assignatura d’ètica per a tothom.

Proposa una autonomia de centres que no és més que una organització jeràrquica i antidemocràtica dels centres públics, i que fa impossible la participació democràtica de la comunitat educativa dins dels centres. L'avantprojecte anul.la la potestat que fins ara tenien els consells escolars per «aprovar i evaluar el projecte educatiu i el projecte de gestió, així com les normes d'organització i funcionament dels centres» i, al mateix temps, s'augmenta la professionalització de les direccions, que seran nomenades directament per l’Administració i tindran poder sobre totes les decisions, incloent-hi les condicions laborals del professorat.

Converteix l’educació en una carrera d’obstacles, amb múltiples revàlides, impossibles de dur a terme i econòmicament inviables, pretén establir rànquings entre els centres, estimular la competitivitat i crear centres de diferents categories, la qual cosa carrega frontalment contra la igualtat d’oportunitats que hauria de ser l’objectiu de tot el sistema educatiu.

Proposa dotar de més recursos els centres que tinguin millors resultats, el que implica que els centres que escolaritzen alumnat amb més dificultats, tindran encara menys recursos, fet que augmentarà la segregació social dins de l’educació.

Finalment, fomenta la privatització i el negoci educatiu, en augmentar la possibilitat de concertar i no assegurar les places públiques necessàries. Augmenta la durada dels concerts i legalitza els centres que discriminen per raó de sexe.

Tot plegat, un retrocés espectacular pel que fa a l’educació pública, entesa com una educació gratuïta, catalana, democràtica, coeducativa, integradora, laica i com una garantia d’igualtat d’oportunitats.

Val la pena recordar, també, que moltes d’aquestes mesures (direccions professionalitzades, rànquings de centres, desregulació de les condicions laborals del professorat, concerts a centres que segreguen per raó de sexe...) ja estan a la nostra Llei d’Educació de Catalunya (LEC), contra la qual la comunitat educativa ja va expressar el seu rebuig en 4 vagues de l’ensenyament públic de Catalunya i nombroses manifestacions.

Caldrà, doncs, redoblar els esforços per oposar-nos a la nova llei del ministre Wert, per la defensa de la llengua i per totes les altres greus mesures que proposa. Dijous 13-D tornem al carrer, a Catalunya i a la resta de l’Estat, per dir alt i clar: “No a les retallades, no a la LOMCE”, en defensa de l’ensenyament públic i de la immersió lingüística.

Leer versión en castellano

L’avantprojecte del ministre Wert ha aconseguit un tsunami de protestes en defensa del model català d’ensenyament i la immersió lingüística, la qual cosa demostra l’ampli consens social que hi ha respecte a aquest tema, i demostra, també, que el senyor Wert inventa problemes allà on no n’hi ha. Com si a l’ensenyament públic no en tinguéssim ja prou amb totes les retallades que estem patint en aquests últims anys.