Model del que no ha de ser una reforma educativa i els motius d'una vaga indefinida de docents

Les mesures de reforma educativa aplicades en aquests dos últims anys a les Balears pel Govern de majoria del PP, que han donat com a resultat una vaga indefinida dels docents, són un exemple de com no s'han de fer les reformes en educació. A més de retallades en els recursos, disminució de professorat en els centres, increment del nombre d'alumnes per professor i eliminació de complements econòmics, es pretén modificar substancialment el model lingüístic dels centres escolars. Amb l'excusa de millorar la formació en llengua anglesa, es trenca amb el model que garantia al final de l'escolarització obligatòria les competències bàsiques en les dues llengües oficials. Es persegueix eliminar els mecanismes que garantien la integració i la cohesió lingüística de la societat de les Illes Balears.

Cal indicar que el model que ara es vol substituir de forma precipitada i sense escoltar la comunitat educativa ha estat el resultat de dècades de consensos polítics, plasmats en una legislació aprovada bàsicament en èpoques de govern del Partit Popular i respectada, en les seves línies mestres, durant els governs del pacte de progrés. Un model que era avaluat periòdicament, que comptava amb equips de suport, que se sustentava en programes de formació i reciclatge del professorat desenvolupats durant més de vint anys per la Universitat i per al qual existia un abundant material didàctic.

L'aplicació del que han anomenat Tractament Integral de Llengües (TIL) es pretén fer de manera atropellada en contra de l'opinió del Consell Escolar de les Illes Balears, de tots els sindicats docents, de les associacions de pares i mares, de la Universitat, de l'associació d'escoles catòliques, de l'associació de cooperatives de l'ensenyament, de la majoria de consells escolars dels centres i de moltes altres institucions.

El TIL pretén que a primària es puguin impartir algunes matèries en llengua anglesa i a secundària se n'imparteixin un mínim d'un 30% en anglès i la resta de matèries en castellà i català.

Els col·lectius que s'hi oposen no són contraris a l'increment de l'ensenyament de l'anglès, però consideren que no existeixen les condicions adequades per fer-ho de la manera que pretén el Govern de la Comunitat de les Illes Balears. Hi ha pocs professors preparats per impartir matèries en anglès i els alumnes tindran dificultats per seguir les explicacions i activitats lectives en aquesta llengua. El nivell B2 exigit per impartir les assignatures en anglès es considera com insuficient per part dels especialistes. Així mateix, els centres no disposen de material ni recursos per facilitar l'ensenyament en la llengua estrangera. Les dificultats que poden tenir els alumnes normals poden esdevenir insuperables per als col·lectius amb dificultats com els de necessitats educatives especials o els que tenen idiomes familiars diferents dels oficials i que són molt nombrosos a les Balears. D'altra banda, la manca de professorat de suport, molt retallat per l'administració educativa, farà encara més greus aquestes dificultats.

Les conseqüències negatives de l'apressament en l'aplicació del TIL han estat considerades pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears, que va dictar dues interlocutòries suspenent de forma cautelar l'aplicació del decret per no complir amb els procediments de consulta preceptiva. En resposta a aquesta intervenció del TSJB, el govern, en 24 hores, va aprovar un decret-llei imposant la normativa i evitant esmenar els defectes que havia detectat el TSJB. Aquesta argúcia legal ha estat criticada per associacions com Jutges per a la Democràcia o per juristes de prestigi com, per exemple, Pedro Horrach, fiscal anticorrupció de les Balears. L'actuació del govern fins i tot ha estat considerada com un frau de llei pels sindicats docents.

El desenvolupament de la normativa ha estat insuficient i confús de manera que, ja iniciat el curs, el decret llei no està ni convalidat ni desenvolupat. Molts dels projectes d'aplicació del TIL presentats pels centres no han estat aprovats per l'administració educativa i no se sap si els anteriorment aprovats compleixen amb el nou decret llei. Per aquests motius, els centres no saben amb certesa què fer i la planificació del curs és en aquests moment totalment provisional.

A més, l'aplicació del TIL oblida l'autonomia dels centres escolars i menysprea la intervenció dels consells escolars que reconeix la LOE. El decret llei aprovat ara deroga l'únic punt de l'anterior decret que permetia una certa autonomia dels centres i la participació dels consells escolars. En el cas dels centres concertats es pot veure vulnerat també el dret constitucional a establir un model educatiu propi.

La nova normativa, aprovada a mitjans d'abril del 2013, s'ha implantat pel Govern de la CAIB amb una actitud autoritària que ha suposat ja el cessament de Rafael Bosch, conseller d'Educació, per no ser prou dur amb els docents crítics; de dos delegats de la Conselleria a Menorca, per les seves discrepàncies en l'aplicació del decret, i la sanció de suspensió de sou i feina a tres directors de centres de secundària, una mesura inèdita en la història educativa de les Balears.

La vaga indefinida convocada pels docents no només respon a l'aprovació del TIL, a més de les retallades en les condicions laborals, es protesta contra una sèrie de mesures destinades a controlar ideològicament el sistema educatiu. Unes mesures que van començar amb la destitució de tots els inspectors provisionals i la convocatòria d'un concurs per cobrir noves places amb un tribunal nomenat per l'administració i un barem en què un mèrit molt valorat és el resultat d'una entrevista. Voluntat de controlar el sistema educatiu que es manifesta també en el cessament del director i bona part de l'equip de l'Institut d'Avaluació de Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears, responsable d'estudis que acreditaven que amb el model que s'aplicava s'aconseguien idèntics resultats en el nivell de coneixement de la llengua castellana i catalana.

Els intents de retallar la llibertat d'expressió i de càtedra dels docents per part del Govern de la CAIB arriben als límits de la inconstitucionalitat en dos projectes de llei aprovats per l'executiu. Un es refereix a l'ús de símbols en edificis escolars, prohibint aquells que puguin ser considerats com a manifestació de posicions ideològiques. L'altre regula els deures i drets dels membres de la comunitat educativa. Entre altres limitacions de les llibertats d'alumnes i professors, s'estableix que els docents s'han d'abstenir de manifestar qualsevol expressió de posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que pugui considerar subjectiva o imparcial. Formulacions ambigües que poden afavorir l'arbitrarietat de l'administració a l'hora de sancionar amb multes i penes importants, que la norma legal preveu, a aquells que manifestin opinions contràries o crítiques amb el Govern. El panorama es completa amb l'anunci d'un decret que establirà els criteris que han de complir els llibres de text i el material escolar per la seva autorització en els centres educatius de la CAIB.

Les mesures de reforma educativa aplicades en aquests dos últims anys a les Balears pel Govern de majoria del PP, que han donat com a resultat una vaga indefinida dels docents, són un exemple de com no s'han de fer les reformes en educació. A més de retallades en els recursos, disminució de professorat en els centres, increment del nombre d'alumnes per professor i eliminació de complements econòmics, es pretén modificar substancialment el model lingüístic dels centres escolars. Amb l'excusa de millorar la formació en llengua anglesa, es trenca amb el model que garantia al final de l'escolarització obligatòria les competències bàsiques en les dues llengües oficials. Es persegueix eliminar els mecanismes que garantien la integració i la cohesió lingüística de la societat de les Illes Balears.

Cal indicar que el model que ara es vol substituir de forma precipitada i sense escoltar la comunitat educativa ha estat el resultat de dècades de consensos polítics, plasmats en una legislació aprovada bàsicament en èpoques de govern del Partit Popular i respectada, en les seves línies mestres, durant els governs del pacte de progrés. Un model que era avaluat periòdicament, que comptava amb equips de suport, que se sustentava en programes de formació i reciclatge del professorat desenvolupats durant més de vint anys per la Universitat i per al qual existia un abundant material didàctic.