Pablo Zoido: “El percentatge d'alumnes immigrants no està relacionat amb els pitjors resultats d'un sistema”

Pablo Zoido, analista del Directorat de l'OCDE i responsable de l'informe PISA, va participar aquest dimarts a les jornades de la Fundació Jaume Bofill PISA 2012 i equitat educativa. Tot i cenyir-se a les directrius de l'organisme al qual pertany, Zoido entra a valorar qüestions com que una de les característiques dels països capdavanters de l'estudi és el seu combat contra la desigualtat, en contra de la tendència a Espanya, on disminueix l'equitat. L'analista també es mulla pel que fa a la immigració -no pot justificar uns mals resultats, diu- i al model de repetició de curs, que assegura que no ajuda ni a l'equitat ni a fomentar l'aprenentatge.

Sovint es critica PISA perquè situa com a punters models educatius contraposats, com el de Finlàndia i el de països asiàtics com Corea del Sud, on el grau d'infelicitat dels alumnes és molt elevat. Hi ha característiques transversals entre els sistemes educatius més ben qualificats que es puguin prendre com a referents?

És important anar més enllà dels rànquings. PISA és un estudi enorme que dóna com a resultat una base de coneixement impressionant, i no hi ha una única fórmula d'èxit. Però sí que es poden destacar tres factors clau en aquests països. En primer lloc, la creença en el potencial de tots els alumnes. Aquests sistemes no abandonen a cap escolar i treballen per disminuir les desigualtats entre alumnes. En segon lloc, hi ha una consciència que la millora és responsabilitat compartida, entre professors i famílies, que juguen un paper molt important. I en tercer lloc, fan que la professió de docent sigui atractiva, que vulguin participar-hi els alumnes amb millors notes. La qualitat dels docents i la seva capacitat de millora constant és fonamental.

Situa en primer lloc la reducció de la desigualtat. Les aules espanyoles i catalanes retrocedeixen en aquest àmbit...Les aules espanyoles i catalanes retrocedeixen en aquest àmbit

S'aprecia un lleuger augment de les desigualtats. Hi ha molt poques diferències entre els centres, però sí molta diferència entre els alumnes dins de cada centre.

Per què?

Aquestes diferències en els centres es deuen a la repetició, que és determinant, i a les diferències pel quen fa a l'entorn socioeconòmic de cada alumne dins del centre. Els nivells d'equitat a Espanya estan al voltant de la mitjana de l'OCDE, tot i que retrocedeixen respecte a edicions anteriors. Però és important analitzar les dades amb calma, prendre temps de reflexionar i intentar evitar conclusions precipitades.

Fer repetir els alumnes que més els costa no és una bona solució per combatre el fracàs? A Espanya gairebé un de cada quatre estudiants ha repetit alguna vegada, mentre que la mitjana de l'OCDE és d'un 14%.

En l'informe d'aquest any observem que la repetició no només està relacionada amb els pitjors rendiments, sinó també amb la major desigualtat dins del sistema. Si mirem el rendiment de diferents alumnes en nivells més baixos la probabilitat que repeteixin és superior si pertanyen a entorns socioeconòmics més desafavorits. És molt més eficaç detectar els problemes al més aviat possible, a primària millor que a secundària, i oferir suports des del primer moment: seguiment més individualitzat, foment del treball en grup dins i fora de l'aula perquè els més avançats ajudin els endarrerits...

Però per dur a terme propostes com el suport individualitzat calen més recursos.

A Espanya s'ha fet un esforç econòmic molt important del 2003 al 2012. S'ha augmentat en un 35% l'aportació. Però gastar més no suposa obtenir millors resultats, sobretot quan arribes a un nivell de despesa concret, com a Espanya. No es tracta de més recursos sinó d'emprar-los millor, no augmentar les hores sinó fer que siguin més ben aprofitades, donar més flexibilitat als docents per canviar les formes d'impartir els continguts.

Donar més autonomia a les escoles i instituts?

Sí. A Espanya encara hi ha cabuda per a més autonomia dels centres i docents. Un fet que ha d'anar acompanyat de mecanismes com la capacitat de gestionar responsabilitats, de retre comptes per avaluar si s'aconsegueixen els objectius... I mecanismes de col·laboració entre centres i docents per aprendre dels que obtenen bons resultats.

A Catalunya s'està desenvolupant un decret de provisió de plantilles que, segons la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, dotarà de més autonomia als centres, encara que alguns sindicats i entitats denuncien que servirà només per donar més poder als directors, que podran escollir part de la seva plantilla. Què li sembla?

No conec el decret. Nosaltres el que fem és presentar una evidència a nivell internacional, no entrar a cada país o regió a dir què cal fer.

També a Catalunya s'està apostant ara per segregar a primer d'ESO els alumnes amb pitjors resultats en matemàtiques i llengua. Això va en contra d'una de les seves recomanacions.

Hi ha països on es separa els alumnes per nivell d'habilitats. En general aquests sistemes no obtenen millors resultats. La novetat de l'informe de 2012 és que es veu com en aquells sistemes on hi ha una segregació més forta els estudiants per regla general estan menys interessats en aprendre matemàtiques. Hi ha una menor motivació quan se separa.

Pel que fa a la immigració, des de l'OCDE es considera un factor que incideixi en els resultat de PISA? Pot arribar a justificar-los, com va fer Rigau?

A PISA els alumnes d'origen immigrant solen obtenir resultats més baixos. Per regla general són també d'entorns socioeconòmics més desfavorables i sovint es troben en centres amb més concentració de desavantatge social i econòmic. Però el percentatge d'aquests alumnes no està relacionat amb un millor o pitjor resposta del sistema educatiu. Hi ha sistemes, com el canadenc o l'australià, on la puntuació d'immigrants i la de no immigrants és similar.

Com ho aconsegueixen?

Fan esforços específics. Per exemple donen més suports, aconsegueixen que les famílies s'involucrin en l'escola, faciliten docents de diferents països, canvien el currículum... Hi ha experiències, no sempre aplicables, però de les quals es pot aprendre.

Existeix també molta desigualtat entre comunitats autònomes a Espanya. Com s'explica? Passa en altres països?

És cert que entre Navarra i la Rioja, d'una banda, i Extremadura i Andalusia, de l'altra, hi ha al voltant de 55 punts de diferència, gairebé un curs escolar; però tampoc és enorme, ja que entre països de l'OCDE és més gran. En el cas d'Espanya és evident que reflecteixen les disparitats socioeconòmiques entre comunitats.

Pablo Zoido, analista del Directorat de l'OCDE i responsable de l'informe PISA, va participar aquest dimarts a les jornades de la Fundació Jaume Bofill PISA 2012 i equitat educativa. Tot i cenyir-se a les directrius de l'organisme al qual pertany, Zoido entra a valorar qüestions com que una de les característiques dels països capdavanters de l'estudi és el seu combat contra la desigualtat, en contra de la tendència a Espanya, on disminueix l'equitat. L'analista també es mulla pel que fa a la immigració -no pot justificar uns mals resultats, diu- i al model de repetició de curs, que assegura que no ajuda ni a l'equitat ni a fomentar l'aprenentatge.

Sovint es critica PISA perquè situa com a punters models educatius contraposats, com el de Finlàndia i el de països asiàtics com Corea del Sud, on el grau d'infelicitat dels alumnes és molt elevat. Hi ha característiques transversals entre els sistemes educatius més ben qualificats que es puguin prendre com a referents?