Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.

Visita El Diari de l'Educació

También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano

El professorat universitari revisita la Caputxinada per posar en comú les seves preocupacions

João França

Barcelona —

Avui en dia una església no és, ni molt menys, un espai habitual per l'activisme, però el grup de de professors que, des de la Plataforma Universitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), va prendre la iniciativa de convocar el professorat de les universitats catalanes a una assemblea, va optar per un indret simbòlic. El lloc triat ha estat l'església dels Caputxins de Sarrià, on fa 47 anys va tenir lloc l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) –que va desembocar en els fets de la Caputxinada–, en el que es van organitzar centenars d'estudiants en la clandestinitat per lluitar contra la dictadura franquista però, sobretot, per una universitat oberta i democràtica, que és el que tornen a reivindicar els professors actuals.

El professor Salvador Jové, una de les persones que hi va ser l'any 1966 i hi tornava aquest matí, ha remarcat que el manifest amb el que es convocava aquesta trobada té molts punts en comú amb el Manifest per una universitat democràtica que es va aprovar en aquell moment. María José Saura, professora de la UPC, ha llegit alguns fragments que considera vigents del llibre Por una universidad democrática, de Francisco Fernández Buey, un dels protagonistes de la fundació del SDEUB, mort el passat mes d'agost. Saura ha remarcat que “no és el mateix, perquè no estem en la clandestinitat, això és obert, però en canvi sí que estem en un context repressiu que ha patit molta gent de la PUDUP”.

El debat tenia tres eixos principals, que s'han barrejat en les intervencions dels participants: debatre la funció social de la universitat, parlar de la situació actual del professorat pel que fa a docència, recerca, precarietat i acomiadaments, i plantejar respostes i accions polítiques al respecte. Tampoc s'ha passat per alt l'augment de les matricules que han patit els estudiants ni les reivindicacions d'altres sectors de la societat. La jornada s'ha tancat amb la creació de diversos grups de treball i amb la intenció de sumar-se a la vaga estudiantil convocada per la PUDUP pel proper 28 de febrer i de plantejar la realització d'un quart Congrés Universitari Català.

“Una ofensiva ideològica”

Hi ha hagut acord en considerar que les retallades que està patint la universitat no són només una qüestió circumstancial, sinó que es tracta d'un canvi de model. “Ens ho plantegen com si fos un problema contable”, ha criticat el professor Xavier Domènech, professor d'història de la UAB. “Estem davant d'una ofensiva ideològica”, ha dit Josep Ferrer, ex-rector de la UPC, i Arcadi Oliveres, professor de la UAB i reconegut divulgador, ha especificat que és “conseqüència del capitalisme neoliberal, perquè la universitat és un reflex de la societat”. “Mercantilització” i “privatització” han estat conceptes molt repetits.

“El model d'universitat que ens volen imposar és el de la Barcelona Graduate School of Economics”, ha assegurat Alejandro Andreassi, professor jubilat de la UB. Andreassi ha criticat la presència de representants de cinc grans empreses a la direcció del centre: AGBAR, l'asseguradora AXA, Banc Sabadell, Catalunya Caixa i La Caixa. “Què fan cinc persones del nucli dur del capital privat, l'únic objectiu de les quals és enriquir-se, a la direcció d'una institució dedicada al coneixement?”, s'ha preguntat. En aquesta línea, Ermengol Gassiot, de la UAB, reclamava que “els departaments s'han de negar a acceptar quaslevol incentiu que estigui destinat a la transferència de recursos a l'empresa privada”.

Arcadi Oliveres ha estat el primer en criticar el paper del procés de Bolonya. “Quan el Rector de la Universitat de Bolonya va estar aquí se li va preguntar per l'objectiu del pla que portava el nom de la seva universitat i va dir que només serveix per formar professionals pel mercat”, ha dit. Per Oliveres, això representa “la destrucció de la universitat”. En aquest sentit, Ramon Franquesa, professor d'economia de la UB, ha denunciat que “es vol fer que l'estudiant passi de ser algú que treballa per millorar la societat, a que sigui un simple usuari d'un servei”.

Un dels clams de la convocatòria era precisament posar la universitat al servei de la societat, i per això la professora Eva Fernández ha assegurat que “si Bolonya forma professionals per l'empresa, nosaltres hem de buscar alternatives per formar-los per la transformació”. Per Borja de Riquer, catedràtic d'història de la UAB, un Congrés Universitari Català com el que s'ha plantejat “no hauria de ser un congrés pels universitaris, sinó sobre la universitat, obert a la participació de tota la societat”.

Preocupació per la situació laboral

Pel que fa a la situació laboral del professorat la preocupació ha estat generalitzada. Des de la precarietat del professorat associat, que en alguns casos cobra 300 al mes per la seva docència, fins a la por dels professors lectors, als quals se'ls havia dit que tenien garantida una plaça estable, a quedar-se al carrer. Tampoc s'han oblidat del professorat que ha sortit del sistema universitari per acomiadaments o no renovació de contractes, un miler en els últims dos anys, segons la PUDUP. Raimundo Viejo, actualment professor a la UdG, ha criticat el costum de relacionar la precarietat amb el jovent: “Tinc 43 anys i sóc un exemple de precarietat, i són molts els que estan en la mateixa situació que jo”, ha assegurat.

En aquest sentit, Ermengol Gassiot ha insisitit en que “els departaments han de rebutjar qualsevol acomiadament”. Les persones que ocupen càrrecs en el govern de les universitats han estat molt criticades, ja que se les considera responsable d'aplicar les retallades i el canvi de model universitari. Per això, el professor Antoni Tribó ha proposat exigir que aquestes persones es posicionin: “Si no estan d'acord amb les mesures, que se n'apartin, i sinó, estan contra nosaltres”, ha dit. En aquest sentit, Xavier Martínez, de la UPC, ha assegurat que “els rectorats que tenim no ens serveixen” i per això ha convidat el professorat a presentar candidatures alternatives.

Sobre este blog

Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.

Visita El Diari de l'Educació

También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano

stats