La vocació dels mestres sosté l'escola pública un curs més

Òscar Simón, professor d'institut a Sant Feliu de Guíxols (Girona), té molt clars les seves preocupacions, traduïdes en reptes, de cara al curs que comença el proper dijous: per una banda, haver de gestionar les conseqüències que la crisi provoca en alguns infants; i de l'altra, garantir una educació de qualitat als seus alumnes tot i tenir menys recursos i una aula més plena. A la Maria José, per exemple, mestra veterana de Cabrils, li preocupa que les substitucions no es cobreixin íntegrament -només el 86% de la jornada-, perquè veu com els substituts acaben fent la jornada completa a canvi d'un sou inferior.

Aquest maldecaps, a dos dies d'arrancar el curs escolar, no són nous. Es deriven de les polítiques de retallades que han aplicat en els últims dos anys la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que han obligat els mestres a “tirar de vocació” -en paraules de Simón- per evitar, un curs més, que les reduccions de pressupost no perjudiquin l'aprenentatge dels nens i nenes. La vocació docent supleix allò que es retalla, segons coincideixen en afirmar mestres, sindicats i moviments de renovació pedagògica.

“El compromís dels mestres està assumint l'impacte de les retallades, i fins ara ho ha aconseguit en molts casos”, sosté Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, que veu en el creixement demogràfic “una gota malaia” que amenaça l'escola pública, incapaç d'ampliar la seva plantilla. Catalunya compta amb 50.000 alumnes més i 3.000 mestres menys que fa dos anys. En paraules de Rosa Cañadell, portaveu fins aquest dilluns del sindicat USTEC-STEs -s'ha jubilat- els mestres mantenen viva l'escola pública “malgrat l'Administració”.

Aquest curs, 2013-2014, les retallades no afecten pràcticament a les aules -la conselleria estalvia aquesta vegada suprimint línees de P-3 a algunes escoles i recolzant-se en les diputacions, que pagaran la part que pertocava a la Generalitat de les escoles bressol-, però les polítiques regressives “comencen a pesar” sobre les espatlles dels mestres, després de tres anys de crisi, afirma Montse Ros, secretària d'Educació de CCOO.

Preguntats per catalunyaplural.cat, mestres, sindicats i moviments de renovació pedagògica presenten una llista de preocupacions de cara a l'inici de curs no gaire diferent del d'anys anteriors. Amoïna la cobertura de substitucions, que no es cobreixen si la baixa és de menys de deu dies -una mesura impulsada per Wert que Rigau ha aplicat excepte a les escoles més conflictives-; preocupen les ràtios de elevades -“en tenim alguna de 27 nens a la nostra escola, algú té idea de com es treballa amb tanta gent?”, es pregunta la Maria José-; generen inquietud els problemes de malnutrició -“molts ens hem trobat en alguna ocasió que algun nen venia sense esmorzar a classe”, explica Òscar Simón-, i en general les conseqüències de la pobresa infantil. Un altre cop la vocació dels mestres: “L'escola ofereix una assistència social de primer ordre, a més de contenir l'estrés i l'angoixa dels infants”, valora Palacín.

A mig termini: el decret de plantilles

En la llista interminable de reptes per al món de l'educació, en contínua revisió, els docents s'enfronten aquest curs al desplegament del decret de plantilles, previst a la Llei d'Educació de Catalunya per a dotar, una mesura que en principi ha de servir per ampliar l'autonomia dels centres però que és vista amb recel per molts mestres perquè canvia les condicions de contractació. A partir de la seva entrada en vigor, els directors de cada centre podran establir els criteris de contractació per al 50% de la plantilla.

Des del sindicat USTEC-STEs, Cañadell considera que lluny de suposar una major autonomia de centres, aquest decret instaurarà el model privat de selecció de personal, pel qual mestres de l'escola pública hauran de presentar currículums i estar subjectes “a la santa voluntat del director o directora”.

Més expectant, Palacín creu que el decret és una oportunitat per “creure'ns l'autonomia de centres”, considerada majoritàriament per la comunitat educativa com un factor qualitatiu, i espera que al llarg de l'any es vagi concretant la proposta de la Generalitat.

Òscar Simón, professor d'institut a Sant Feliu de Guíxols (Girona), té molt clars les seves preocupacions, traduïdes en reptes, de cara al curs que comença el proper dijous: per una banda, haver de gestionar les conseqüències que la crisi provoca en alguns infants; i de l'altra, garantir una educació de qualitat als seus alumnes tot i tenir menys recursos i una aula més plena. A la Maria José, per exemple, mestra veterana de Cabrils, li preocupa que les substitucions no es cobreixin íntegrament -només el 86% de la jornada-, perquè veu com els substituts acaben fent la jornada completa a canvi d'un sou inferior.

Aquest maldecaps, a dos dies d'arrancar el curs escolar, no són nous. Es deriven de les polítiques de retallades que han aplicat en els últims dos anys la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que han obligat els mestres a “tirar de vocació” -en paraules de Simón- per evitar, un curs més, que les reduccions de pressupost no perjudiquin l'aprenentatge dels nens i nenes. La vocació docent supleix allò que es retalla, segons coincideixen en afirmar mestres, sindicats i moviments de renovació pedagògica.