Mas reitera que està disposat a canviar la data i la pregunta si Rajoy accepta la consulta
El president de la Generalitat, Artur Mas, prepara el terreny per al diàleg que mantindrà amb el president del Govern, Mariano Rajoy, trobada que, segons ha avançat aquest dimarts el conseller de Presidència Francesc Homs, la Generalitat veuria bé que es celebrés abans d'acabar el present mes de juliol. En una entrevista a Bloomberg, Mas ha reiterat que està obert a negociar amb el Govern un canvi en la data i en la pregunta sempre que Rajoy accepti la consulta. “Si el Govern espanyol està disposat a comprometre's amb que els catalans votin, com s'ha fet al Regne Unit, nosaltres ens hem de seure a la taula i negociar”, va assegurar el president.
L'oportunitat oberta per part del president no suposa cap canvi en la postura de la Generalitat, que mai s'ha tancat a la negociació, amb l'única línia vermella que la consulta sobre la independència acabi celebrant-se. Una condició que també descartaria la proposta del nou líder del PSC, Miquel Iceta, que va proposar una pregunta que no esmenta la independència sinó l'avanç en les competències i el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya.
Lluny de moure, Mas ha reflectit en l'entrevista a Bloomberg una proposta molt similar a la que el Parlament va portar al Congrés el passat 8 d'abril, en la qual es reclamava que la Cambra espanyola traspassés la competència de convocar consultes a la Generalitat, a canvi de la qual cosa s'oferia negociar sobre la data i la pregunta amb l'Executiu de Rajoy. “Serà rebutjada –la proposta del Parlament– però demà s'obrirà el temps de la negociació. Posi data i hora. A que esperem?”, va etzibar Duran durant aquell debat parlamentari. Han hagut de passar més de 3 mesos perquè tots dos governs propiciïn una trobada.
Tot apunta ara que el diàleg se celebrarà, però és més que difícil que els representants de les institucions catalana i espanyola arribin a modificar les seves postures. Per a Mas, el requisit de celebrar la consulta és irrenunciable deguts els seus compromisos públics i, sobretot, a les majories que el lliguen al Parlament català. CiU, en un dels moments electorals menys favorables, necessita el suport d'ERC per continuar amb l'acció de govern. El pacte de legilatura signat pel partit del Govern i els de Junqueras està fonamentat en la convocatòria d'una consulta, el mateix que l'acord al qual van arribar les dues formacions juntament amb ICV-EUiA i CUP al setembre passat. “Qualsevol decisió –de canviar els termes de la consulta– s'haurà de prendre d'acord amb les forces polítiques que donen suport a la consulta”, ha tancat aquest dimarts el conseller de Presidència, Francesc Homs, posant una altra nova condició per part de l'Executiu català.
Per la seva banda, Mariano Rajoy ha reiterat infinitat de vegades estar obert al diàleg entre administracions, però sempre ha col·locat el seu límit en la Constitució i, per tant, en no permetre una consulta sobre la sobirania de Catalunya. “Hi ha una porta oberta de bat a bat per a aquells que no estiguin conformes amb l'actual estat de coses: iniciar els tràmits per a una reforma de la Constitució”, va reptar el president als grups que li demanaven que flexibilitzés la seva postura en el debat de abril.
Sense canvis des de llavors en la posició de cap dels dos, el marge per a la negociació és ara més que estret. El punt en què el diàleg està encallat des de l'inici és el de la celebració de la consulta i, mentre Rajoy va deixant que el Govern “es cogui en el seu propi brou”, a CiU se li acaba el marge de maniobra perquè l'Estat accepti els seus postulats. A partir de setembre, quan acabi el període de vacances, el calendari serà més ajustat que mai. A la recta final del procés, el Parlament aprovarà la llei de Consultes que haurà de donar empara legal al 9-N i, a partir d'aquí, no hi haurà punt de retorn.
Disseny de la transició econòmica en la recta final cap al 9N
Els informes emesos pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), òrgan consultiu adscrit a Presidència, estan prenent protagonisme en aquesta penúltima etapa del procés. El Consell presidit per Carles Viver Pi-Sunyer va emetre el dilluns quatre d'ells, dels 10 elaborats fins al moment. Dos dels informes publicats versen sobre la transició econòmica, un altre sobre l'abastiment d'aigua i energia, i l'últim sobre el procés constituent que succeïria a la declaració d'independència.
El CATN recomana sobre política monetària continuar en l'euro perquè una Catalunya independent seria “inviable” si sortís de la moneda europea, a causa dels “costos d'adaptació que suposaria per als agents econòmics”. L'organisme s'inclina per mantenir l'actual divisa fins i tot davant una eventual sortida de la UE, un escenari del que enumera conseqüències “certament rellevants”, com la manca d'accés de les entitats financeres catalanes al crèdit ofert pel BCE. per superar aquest escull el CATN contempla un acord amb la UE similar al d'Andorra o Mònaco.
