Artur Mas denuncia a Nova York que a “l'Estat espanyol encara queden vestigis del passat pre-democràtic”

Són molts els novaiorquesos –amb el sentit ampli de la paraula, perquè a Nova York hi viuen un 37% de ciutadans nascuts fora dels Estats Units– encuriosits per la qüestió del procés. Quan un explica que és català, solen preguntar per la independència. Normalment, per què? Un perquè que no acaben d’entendre, sobre tot, perquè tenen la impressió que la qualitat de vida a l’estat espanyol és excel•lent en tots els sentits (tot i que, quan se’ls apunta l’elevada taxa d’atur de l’estat, es posen les mans al cap, i els escandalitza la indecent taxa d’atur juvenil) i no comprenen que algú vulgui separar-s’hi.

Sembla però, que la seva curiositat, no passa d’aquí. Sobre tot, després de comprovar ahir que un 90% dels assistents a la conferència que el president de la Generalitat Artur Mas va oferir a la Universitat de Columbia –titulada Cataloniaatthecrossroads' (Catalunya en la cruïlla)– eren catalans residents a Nova York.

Ha reprès el dirigent la internacionalització del procés, i l’encerta quan assenyala que la viabilitat financera és la qüestió que més dubtes generaa l’estranger. També si una Catalunya independent seria acceptada en la Unió Europea. Ahir a Columbia, Mas va respondre a totes dues coses positivament. I va denunciar que a “l'estat espanyol encara queden vestigis del passat pre-democràtic”.

El president de la Generalitat va celebrar la comparació feta per Xavier Sala i Martín, professor de Columbia, per explicar l’actual relació entre Catalunya i Espanya. “Es com la història de David i Goliat”, va dir l’economista, introductor del discurs de Mas. Després, tots dos van subratllar que aquest no és “un problema legal, és un problema polític”.

Mas va repassar detalladament la història de Catalunya i va comparar l’anhel dels independentistes amb la pròpia història dels Estats Units. Va fer referència en diverses ocasions a discursos recents del president nord-americà Barack Obama. I, evocant el dirigent demòcrata i també a Martin Luther King, va recórrer al “nosaltres tenim un somni” i també al “yeswe can”. “Fa uns dies, Obrama deia en un discurs a Selma que la paraula més important en democràcia és we, nosaltres. I nosaltres votarem al setembre. I nosaltres decidirem el nostre futur”, va proclamar Mas.

En aquest sentit, el president sempre es va referir a les pròximes eleccions com a plebiscitàries“. Va repetir que la catalana ”és una societat multicultural“ i que el de la immigració no és un problema per al procés ¬¬–cosa que assenyalen alguns diaris estrangers¬–. També va denunciar el mal tracte del govern espanyol a la cultura i la llengua pròpia–”el ministre d’ensenyament volia espanyolitzar els nostres nens“, va recordar–. I va insistir en que la independència ”no es una idea d’una política radical, sinó que neix del moviment social“.

En la comparació amb els casos d’Escòcia, el Quebec o Flandes, Mas va aclarir que en el cas català “Rajoy s’ha negat a negociar la situació” amb ell “o qualsevol” dels representants del Govern de la Generalitat. “A Catalunya no hem tingut ni la possibilitat d’asseure’ns a la taula per parlar del referèndum”, va concloure.

“I per quan la independència?”, li van preguntar des de la platea. “Si tenim la majoria en les pròximes eleccions, tan aviat com sigui possible”, va respondre Mas entre aplaudiments.

Tot i jugar com a casa, la majoria d’intervencions posteriors a la conferència del dirigent van ser crítiques amb la seva política. Com la d’una “simpatitzant” de Societat Civil catalana que va denunciar la corrupció a Catalunya o d’un jove extremeny, convençut de què l’educació en català afecta els resultats acadèmics dels nouvinguts.

Al matí, Mas va reunir-se amb 'thinktanks', inversors financers i grups de comunicació nord-americans. Després de la conferència a Columbia, va participar en una trobada amb catalans que viuen a Nova York, organitzada pel Catalan Institute of America. Moment en què, a una de les sales nobles de la universitat es van sentir els primers crits d’independència.