La Banca Privada d'Andorra s'encamina cap a la liquidació
Descartada la nacionalització o un rescat, el govern del liberal Toni Martí estudia tres sortides després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA): la seva venda a una altra entitat andorrana, intentar estabilitzar-la per col·locar-la a una entitat estrangera o encarar amb urgència la seva liquidació.
Un exdirectiu del sector bancari andorrà apunta que, en tot cas, la decisió no la prendrà Toni Martí sinó la resta dels banquers andorrans, els quals, de moment, són reticents a una absorció tal com els suplica el cap del seu govern perquè desconeixen la situació financera real de BPA després de ser intervinguda per blanqueig de diners d’organitzacions criminals.
Les fonts consultades consideren que la sortida més factible és la liquidació, una “cirurgia d’urgència”, que garanteixi l’estabilitat del sistema financer andorrà i, de pas, del seu govern. El sector financer suposa el 19% del Producte Interior Brut (PIB) i dóna feina a uns 1.500 empleats en un país de 77.000 habitants dels quals només la meitat en tenen la nacionalitat.
Si es desestabilitza el sistema bancari andorrà, el principal sector productiu, també es desestabilitza el país i el seu govern perquè aquest obté el finançament dels seus bancs nacionals en condicions avantatjoses ja que no pot accedir al Banc Central Europeu i prescindeix de buscar altres fonts internacionals. Si cau la banca andorrana, també cau el govern.
Un banc sentenciat
Un cop intervingut pel govern, amb el consell d’administració cessat i sense possibilitat de poder operar amb cap altre banc de fora de les seves fronteres, fins al punt que tampoc funcionen les seves targetes de crèdit, BPA està sentenciada. Davant aquesta constatació, les fonts bancàries consultades pronostiquen que si l’executiu de Toni Martí no aconsegueix in extremis col·locar BPA a un altre banc s’anirà a la liquidació: se subhastaran els seus actius a Espanya, que va adquirir en els tres últims anys –les gestores de patrimonis de BMN, Liberbank i Nordkapp, així com el seu buc insígnia, Banco Madrid– i es vendrà a trossos el negoci bancari que tenen a Andorra entre la resta d’entitats del país.
En un primer moment, Toni Martí va intentar endossar BPA a Crèdit Andorrà, el segon banc, que té com a principal accionista Maria Reig, però com que no veuen clara aquesta operació, s’ha obert la porta al conjunt dels bancs andorrans perquè netegin les restes del naufragi.
La UDEF també investigava el banc
Quan la setmana passada el FinCEN, la unitat antiblanqueig del departament del Tresor dels EUA, va demanar a Andorra la intervenció de BPA perquè suposadament ajuda a rentar els diners d’organitzacions com la màfia russa, les trames de Gao Ping, el càrtel de Sinaloa o d’empresaris petroliers veneçolans, la policia espanyola disposa de tanta o més informació que els seus col·legues nord-americans. Des de 2012, arran de l’operació Emperador, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) disposa de les agendes de Rafael Pallardó, lloctinent de Gao Ping, líder de la màfia xinesa a Espanya, en les quals va anotar les suposades comissions pagades a Joan Pau Miquel Prat, conseller delegat de BPA, actualment detingut.
A sobre, el Sepblac, el servei antiblanqueig del Banc d’Espanya, va tancar el febrer passat una investigació de gairebé un any sobre el crèdit d’un milió d’euros que Banco Madrid va concedir al rus Andrei Petrov, detingut el 2013 arran del cas Clotilde pel qual també està imputat el diputat convergent l’exalcalde de Lloret mar Xavier Crespo. El Sepblac sospita que Joan Pau Miquel, que també figura com a conseller delegat de Banco Madrid, va aprovar el crèdit.
La pista veneçolana
Entre els directius del sector financer andorrà hi ha el convenciment que el FinCEN nord-americà ha arribat a les tripes de BPA en estirar el fil de les trames de l’empresa pública Petróleos de Veneçuela (PDVSA), mentre que Espanya hi ha arribat a través de les investigacions dels casos Emperador, pel que fa a la màfia xinesa, i Clotilde, respecte a les trames russes de Petrov.
L’Institut Andorrà de Finances (INAF), el regulador bancari governamental, s’ha vist superat pels esdeveniments: divendres intentava tranquil·litzar els clients i anunciava que dilluns es regularitzaria la situació, però, ahir, el govern andorrà decidia limitar a 2.500 euros setmanals per persona les retirades de diners del BPA. La seva seu central es va omplir de persones que intentaven infructuosament emportar-se tots els fons que hi tenien.
La família Pujol Ferrusola, entre els seus clients
Si el govern andorrà ha actuat amb contundència, també ho han fet les autoritats econòmiques espanyoles. Els administradors provisionals de Banco Madrid, nomenats pel Banc d’Espanya, han sol·licitat el concurs de creditors i han bloquejat l’operativa de l’entitat. Totes les seves oficines estan tancades al públic. La Comissió nacional del Mercat de Valors (CNMV) també ha suspès temporalment els reemborsos dels fons d’inversió i SICAVs gestionats per l’entitat. Els clients fugen de Banco Madrid. Es desconeix que ha fet Marta Ferrusola i quatre dels seus fills que, quan es va descobrir que tenien comptes a BPA, el juliol de l’any passat van decidir regularitzar-los i traslladar-los a l’entitat madrilenya. El Fons de Garantia de Dipòsits cobreix fins a un màxim de 100.000 euros per titular.
Amb la intervenció del BPA s’han substituït els seus principals directius –Joan pau Miquel continua als calabossos policials–, però no s’ha emprès cap actuació contra els dos copresidents i principals accionistes, els germans Higini i Ramon Cierco.
Directiu del Barça
L’escàndol de BPA podria provocar una mini crisi en el Barça perquè Ramon Cierco és el responsable de futbol formatiu i vicepresident de la Fundació del FC Barcelona. Precisament, fa uns dies es fotografiava amb Josep Maria Bartomeu i amb Johan Cruyff arran de l’acord al qual han arribat les seves respectives fundacions.
Ramon Cierco va arribar a la junta del Barça el 2010 de la mà de Sandro Rosell. En realitat, no estava en la seva llista electoral, però va ajudar-lo, fins i tot econòmicament, en la campanya perquè arribés a la presidència del club.