L'alcaldessa Ada Colau ha presentat aquest dilluns un dels plans més sensibles del seu govern: el projecte de reformulació de la Guàrdia Urbana. Un dels aspectes més polèmics és el futur de la Unitat de Suport Policial (USP), els coneguts com els antiavalots de la Guàrdia Urbana. Barcelona en Comú es va comprometre a “dissoldre progressivament” aquesta unitat, tot i que se'n va desdir quan va arribar al govern. “No s'han de confondre les unitats amb les funcions”, assegurava l'alcaldessa en una entrevista a Catalunya Plural, i afegia que les USP ja no fan aquesta funció.
El nou pla estableix la creació d'una Unitat de Reforç a la Proximitat i Emergències (URPE), que incorporarà les funcions actuals de la USP i també diverses tasques de prevenció. Entre les funcions que manté la URPE estan la protecció d'espais públics amb gran afluència de persones, zones d'especial risc o donar suport en “la gestió de detinguts alterats o persones agressives”. Tot i incorporar les funcions de la USP, els agents d'aquesta unitat no passaran directament a la URPE sinó que hauran de passar un procés de selecció interna encara per determinar.
El pla d'Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat de l'Ajuntament, preveu també reforçar la tasca de la Unitat de Deontologia i Afers Interns. Volen que aquesta unitat posi èmfasi en la identificació de bones pràctiques policial “per promoure l'exemple i el reconeixement”. Aquest replantejament passa per la creación d'una Comissió d'Ètica i Qualitat.
Un agent per cada barri
El model de policia presentat aquest dilluns posa l'accent en la proximitat. L'alcaldessa ha defensat “una Guàrdia Urbana més present en el territori, capaç de prevenir i anticipar-se als problemes” amb una visió de policia comunitària. Per això pretenen impulsar les unitats territorials del barri amb un agent de referència per a la comunitat en cadascun dels 73 barris de Barcelona. El seu paper serà el d'interlocutor amb la ciutadania i el teixit associatiu i veïnal.