El barri de Trinitat Nova és el més desfavorit de Barcelona. Això indiquen, un any més, les dades de renda familiar disponible durant el 2014 que va publicar el passat diumenge l’Ajuntament. Els habitants de la zona tenen una capacitat econòmica un 65,3% inferior a la mitjana de la ciutat. Amb importants xifres d’atur i una població envellida, el barri no ho té fàcil per sortir d’aquesta situació –no gaire diferent de la dels barris colindants–. Els efectes són evidents: l’esperança de vida en néixer a Trinitat Nova és de 79,8 anys, tres anys i mig menys que la mitjana de la ciutat i sis anys i mig menys que el benestant barri de Pedralbes.
Aquest divendres l’alcaldessa Ada Colau, que va presentar la setmana passada un projecte de pla de barris enfocat a donar respostes a barris com aquest, s’ha plantat a la Trinitat Nova per trobar-se amb els veïns, que són uns centenars més de 7.000. Les “Trobades amb l’Alcaldessa”, actes de proximitat amb veïns del barri, van començar el novembre a la Barceloneta, un feu còmode pels de Colau, i van seguir a l’oblidat barri de la Marina-Zona Franca. Colau ha explicat que van decidir impulsar aquest tipus d’acte per no perdre el contacte amb la ciutadania en la seva ajustada agenda.
A la Trinitat Nova s’ha celebrat a la Casa de l’Aigua, un edifici restaurat recentment. Els veïns han pogut berenar i prendre cafè abans de començar. Molts s’han apropat amb els carros de la compra, en un parèntesi en la seva rutina. “He vingut per assabentar-me bé de les coses”, diu un veí veterà que explica que ha cantat en dues ocasions en el mateix espai on ha vingut a trobar-los l’alcaldessa. La regidora del districte de Nou Barris, Janet Sanz, ha hagut de fer de fotògrafa improvisada per qui reclamava fer-se fotos amb Colau, però als veïns tampoc els ha agradat la mitja hora d’espera. “Comencem ja, que si ho arribo a saber no plego abans de treballar”, crida un veí a les encarregades de comunicació de l’alcaldessa mentre col·loquen les cadires.
En les eleccions del passat maig Barcelona en Comú es va imposar com a primera opció amb diferència, amb un 39,6% dels vots emesos a la Trinitat Nova, a una distància notable dels 15,9% del PSC, la segona força. Tot i això, el barri on ha aterrat l’alcaldessa aquest divendres va ser també el tercer amb més abstenció de la ciutat, on un 55% dels electors no va anar a votar, només superat per la Marina del Prat Vermell i Torre Baró. Caldrà veure si en els quatre anys de legislatura els projectes de l’ajuntament de Colau convenceran uns veïns acostumats a que els hi facin poc cas.
“El barri l’hem fet nosaltres”
“Porto 59 anys aquí, des dels 12 lluitant pel barri, un barri obrer i migrant”, ha assegurat Justa, que ha reivindicat que a la Trinitat Nova va néixer la primera associació de veïns de la ciutat. “El barri l’hem fet nosaltres des de zero, i per qualsevol necessitat hem hagut de reivindicar, pernejar, fer reunions any rere any”, ha lamentat. “Em dol haver d’estar sempre demanant”, ha conclòs abans de presentar la reivindicació de la seva associació cultural: la neteja de la zona dels camp de futbol i la tala de tres arbres.
“Les dades que han sortit expressen el nivell de pobresa i les necessitats que hi ha al barri”, assegura Abel Rodríguez, veí de la Trinitat Nova. El més notori, apunta aquest membre de la Coordinadora d’Aturats de Nou Barris, és l’atur. Les xifres oficials durant el 2015 van estar entre el 19,2% i el 16,4%, doblant la mitjana de la ciutat. Rodríguez afegeix, però, que “molta gent no està censada a l’INEM per la manca de perspectives, així que la xifra real podria rondar el 20%”, i que l’atur juvenil és molt superior.
Problemes d'habitatge
El barri va començar a créixer als anys 50, i als 90 es van trobar un greu problema d’al·luminosi que ha obligat a reconstruir gran part dels edificis. Els veïns denuncien que actualment a alguns els volen cobrar taxes pel canvi a un pis nou a diferència del que es va acordar anys enrere. Els aplaudiments han estat molt vius quan una veïna ha assegurat que són el barri més pobre de la ciutat però paguen l’IBI més elevat. L’alcaldessa ha contestat que no pot fixar l’IBI però pretén treballar a través de bonificacions i del cadastre municipal per solucionar les desigualtats.
No han estat poques les al·lusions als problemes d’habitatge, des de problemes personals a comunitaris. Un veí es queixa de que els bancs no paguen les despeses de comunitat dels pisos desnonats, “i això en comunitats petites com les nostres es nota”. Una altra veïna posa l’èmfasi en la quantitat de pisos buits. “Alguns els ocupa la gent per necessitat, però d’altres els ocupa gent conflictiva”, ha dit l’estudiant de pedagogia, que explica que a la seva escala hi ha un pis ocupat per “una banda de 30 persones, entre ells menors en condicions que no corresponen”. “Jo he vist menors venent drogues a sota de casa meva, i he avisat a la policia i no ha passat res”, ha criticat.
Colau ha contestat que estan treballant en matèria d’habitatge, “no tan ràpid com ens agradaria”, però que esperen recuperar pisos buits en mans dels bancs. Ha avançat que aviat anunciaran la cessió de 200 pisos més de bancs que se sumen als altres 200 cedits recentment per la Sareb.
Un pla de barris participatiu
Un veí ha reclamat que les mesures que es duguin a terme al barri no siguin assistencialistes, i ha posat especial èmfasi en una bona educació per als joves del barri. Davant aquesta reivindicació Ada Colau ha defensat la seva proposta de pla de barris. “Perquè els barris que s’han quedat més enrere en renda, atur o esperança de vida es puguin reactivar i puguin ser punta de llança de la recuperació econòmica de la ciutat, no es limitin a sobreviure, calen polítiques a llarg termini”, ha dit.
“Per fer polítiques transversals cal que siguin protagonistes els veïns i les veïnes, cal posar els recursos públics, però ha de ser el barri el protagonista de portar això a terme”, ha dit Colau. “Però al barri estem desmotivats”, ha contestat Sonia, veïna nascuda al barri. “Jo tinc dues nenes petites de dos anys, que ara hauran de començar a anar a l’escola i no saps a on aniran, m’he de desplaçar per tot, no tenim piscina, no tenim poliesportiu”, ha lamentat. “Jo treballo fa anys en una cadena de supermercats i em van canviant de zona, i mai he vist un barri com aquest”, critica.
Manca de teixit comercial
“Aquest barri es va concebre com un barri dormitori i els baixos dels edificis són habitatges, hi ha molt pocs comerços”, diu Abel Rodríguez, que apunta la manca de teixit comercial com una altra dificultat de la vida al barri. La veritat és que mentre a Barcelona hi ha de mitja un establiment comercial per cada 28 habitants, a Trinitat Nova n’hi ha un per cada 180 veïns.
Jaume González, president del mercat del barri, ha denunciat que el mercat “està totalment deixat, les llicències de les parades es venen i cadascú fa el que vol, sense cap control ni policia”. “És un dels comerços més importants del barri i hi ha molta gent que em diu que té por de venir a comprar”, ha afegit.
Per altra banda, un veí ha saltat a queixar-se d’un “carreró de la vergonya”, que, assegura, “sembla el vàter dels senyors del mercat, a on els escombriaires no entren perquè diuen que hi ha xeringues de gent que es punxa”. Les queixes sobre seguretat i neteja han estat molt repetides. “Nosaltres hem comprat un gat a l’escala, però no vol treballar”, li comenta un veí a una altra mentre alguns critiquen la presència de rates.
“Que no ens facin lluitar entre pobres”
A mesura que ha avançat la trobada han anat apareixen intervencions en què els veïns asseguraven que hi havia més ajudes per la gent de fora, i una veïna amb vel ha estat especialment criticada durant la seva intervenció. En el seu torn, Ada Colau ha volgut respondre amb contundència: “Jo no estic d’acord amb aquesta diferència entre els d’aquí i els de fora, i ho vull dir clarament: qui viu a Barcelona és veí de Barcelona, i tots tenen els mateixos drets”. “En aquesta ciutat hi ha recursos i es mouen molts diners, i el que no podem permetre és que ens facin lluitar entre pobres, no estem aquí per mendigar caritat per a uns o altres, sinó per construir una ciutat justa”, ha reblat l’alcaldessa, que ha aixecat aplaudiments a la sala.
“Aquest barri ha de ser igual de digne que el Passeig de Gràcia”, ha reivindicat un veí. En aquesta línea han estat moltes les intervencions que han lamentat que es pinti la Trinitat Nova com el barri més pobre de tots, “perquè som gent lluitadora”, ha dit una veïna. “Dignitat ja la teniu, perquè ja teniu clar qui sou, què voleu i d’on veniu”, ha dit l’alcaldessa als veïns.