“Montoro ataca l'autonomia municipal a través de la seva nova proposta de pressupostos”. Així de contundent es mostrava l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la presentació dels pressupostos generals de l'Estat de 2017. Colau acusava el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, de “frenar” l'autonomia dels consistoris i també les municipalitzacions, tallant les ales a ajuntaments com el de Barcelona, que va tancar el seu exercici 2016 amb un superàvit de 100 milions d'euros.
La realitat és que la Llei Montoro, aprovada el 2013 com a llei d'estabilitat pressupostària, o els pressupostos generals no són l'única trava que el Govern de Barcelona s'ha trobat per tirar endavant les municipalitzacions i internalizaciones promeses durant la seva campanya. La negociació política en el ple de l'Ajuntament ha barrat també les intencions de Colau. Sense anar més lluny, aquesta mateixa oposició ha tombat recentment la seva funerària pública i estreny per altres processos com el de l'assumpció municipal dels empleats de BTV.
De fet, la guerra per la incorporació a la plantilla municipal dels treballadors de la televisió local Barcelona Televisió –177 afectats– fa mesos que cueja, i promet seguir fent-ho. Segons declara un portaveu municipal a aquest mitjà “les reunions amb treballadors segueixen produint-se”. Tot i que els mateixos treballadors o partits com la CUP de Barcelona han denunciat en reiterades ocasions les mancances del procés d'internalització. Tant és així que els empleats de BTV van criticar la modificació del contracte programa entre l'Ajuntament i la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) per a la gestió la televisió local, aprovat en l'últim ple de 2016.
El document preveia la contractació directa dels 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual (filial del grup Lavinia). Els treballadors de BTV van lamentar que el govern municipal internalitzés només els serveis informatius i tècnics, deixant fora els programes que es poguessin encarregar a empreses del mercat audiovisual. Segons els empleats aquesta diferenciació entre informatius i programes és “del tot fictícia” i no cobreix als membres de la plantilla afectats.
També el ple de Barcelona, amb una aritmètica endimoniada que dificulta els consensos, es va posar d'acord recentment en un punt que ERC i la CUP pretenien desemboqués en municipalització: els partits van tenir a bé analitzar la possibilitat d'internalitzar el servei de recollida d'escombraries del Ajuntament. Però aquest procés es troba en dic sec.
El ple va aprovar la mesura després de constatar un presumpte frau en el servei de 3,3 milions d'euros, que van ser reclamats a FCC –empresa encarregada de la recollida– per part del consistori. Quina és la causa de la paralització del procés d'estudi de la municipalització? Segons fonts del consistori el contracte vigent impedeix més maniobres, si bé s'ha obert un expedient sancionador pel frau.
Aigua pública: l'objectiu més ambiciós
La gestió pública de l'aigua és una de les màximes del Govern de BComú des que aquest arribés al poder el maig del 2015. S'han produït passos aquesta direcció, tot i que el camí serà llarg. “Estem elaborant tots els estudis previs per a treballar cap a aquest objectiu”, destaca una portaveu municipal. Agbar ja hi ha posat un preu: 1.000 milions d'euros.
La municipalització de l'aigua té el suport del plenari i d'un informe –encarregat pel mateix consistori– que afirmava que Agbar havia prestat el servei d'aigües a la capital catalana “en una situació de precarietat”. L'estudi posava en dubte l'existència d'una concessió a Agbar per a prestar el subministrament d'aigua a la ciutat i assenyalava que en l'any 2003 l'empresa hauria d'haver retornat a la capital catalana “totes les instal·lacions, béns i materials”. Agbar va rebutjar els arguments esgrimits en l'informe i va afegir que parts del mateix no s'ajustaven a algunes consideracions de la sentència del TSJC que va anul·lar l'empresa mixta.
Amb l'encàrrec de l'informe per part de l'Ajuntament, Colau va fer un pas per analitzar la gestió de l'aigua a nivell municipal. En aquest camí municipal Barcelona no estarà sola: fa uns dies es va crear una xarxa catalana de ciutats que també aposten per la gestió pública de l'aigua. Més enllà d'això, el consistori ha mogut fitxa fora de l'àmbit local per trobar aliats que potenciïn les seves possibilitats d'èxit: la capital catalana s'ha adherit a l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastament i Sanejament i també al grup europeu que treballa en la línia de la gestió pública de l'aigua, l'Aqua Publica Europea.
Alguns èxits: SARA, PIAD i escoles bressol
L'any passat va finalitzar el procés d'internalització de dos serveis d'atenció a dones: és el cas dels Punts d'Informació d'Atenció a les Dones (PIAD) i el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que van sumar a l'erari municipal fins a 55 treballadors entre els dos.
Concretament es van subrogar a 21 persones amb contracte indefinit que treballaven en els 11 PIAD de la ciutat i els treballadors dels SARA (30 indefinits i 4 interins). El consistori espera actualment l'homologació de les condicions d'aquests empleats.
Els que ja van ser homologats a sou i condicions laborals aquest passat mes d'abril van ser els educadors de escoles bressol (escoles de primera infància) la internalització va ser anunciada fa pràcticament un any. Dues de les tres escoles es troben al districte de Gràcia i l'altre al de Sant Andreu.
En termes de sobirania municipal, Barcelona va crear el mateix mes d'abril la elèctrica pública més gran de l'Estat per donar llum a 20.000 llars. Segons els plans de Colau, Barcelona Energia subministrarà electricitat al principi a l'Ajuntament i a diferents empreses municipals per després obrir-se als particulars el 2018.