Ana Menéndez (Oviedo, 1963) arriba a primera hora del matí a la seva cita amb Catalunya Plural. Ens reunim amb ella a la plaça del Sortidor del Poble-sec, a tocar del petit barri de la Satalia –a la falda de Montjuïc— on els darrers anys s’ha convertit en la veu més compromesa amb el patrimoni ecològic i memorístic de la zona. Preocupada per la salut mediambiental de Barcelona –“Europa ens posarà una multa que recordarem durant molt de temps”— i crítica amb el turisme –“s’ha demostrat que és depredador”— ens concedeix la seva primera entrevista des que va ser nomenada, aquest estiu, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Aquesta pianista de professió i activista de tota la vida fa el salt a la màxima entitat representativa del moviment veïnal barceloní substituint al seu amic Lluís Rabell. Entre els seus principals reptes, mantenir la bel·ligerància amb l’Ajuntament, malgrat l’arribada d’una col·lega de l’activisme social, com Ada Colau.
Del menut barri de la Satalia, on hi viuen poc més de 400 famílies, a la presidència de la principal organització veïnal de tota Barcelona. Com porta el repte?
Ha estat un sotrac. La veritat és que no teníem prevista la marxa d’en Lluís Rabell. De fet, en Lluís ha estat el millor president que alguns hem conegut. I així li vam dir, reunits en Junta, perquè no marxés. Però sortosament per a Catalunya es va decidir en un altre sentit. Tot i així, estatutàriament hem fet el canvi d’una manera molt dolça. Si fins ara era la vicepresidenta primera doncs he assumit la presidència. Però amb la condició que fos una presidència molt col·legiada. Molt compartida.
Vostè és pianista. I ho compaginarà amb la FAVB.
Per la meva situació professional no puc dedicar-me 24 hores a la FAVB, que era el que feia el Lluís. Tinc classes a tot hora i segueixo estudiant. Però farem els possibles. A vegades hi ha gent que oblida que tot el personal que treballa a la FAVB ho fa de manera voluntària.
Abans de submergir-nos a Barcelona, com ha vist el seu company Rabell al capdavant de Catalunya Sí Que es Pot?
En Lluís és un gran animal polític i encara no s’ha vist tota la seva vàlua. Ha estat una campanya molt accidentada i condicionada. No els hi ha anat tal i com molts esperàvem.
És una de les diverses persones decebudes amb l’aposta de Catalunya Sí Que es Pot?
En certa forma, sí. Van haver-hi moltes equivocacions. Errors que, d’altra banda, ells mateixos han reconegut. Primer de tot, la tardança en trobar el candidat, i després que Podem tingués un pes tan gran. Penso que no s’ha aconseguit atreure el votant que es buscava, perquè el missatge era una mica ambigu. No van aconseguir trobar un espai més enllà de la polarització de la campanya.
Vostè prové del moviment veïnal d’arrel tradicional, però ha col·laborat amb col·lectius assemblearis emergents. Com s’han de relacionar aquests dos mons?
Hi ha d’haver molta més confiança. Tots estem interessats en el bé públic, amb metodologies diferents, però tots pretenem el mateix: abordar les desigualtats i millorar la ciutat. Ara bé, la recança dels moviments emergents amb el teixit veïnal més tradicional està justificada, no totes les AAVV han demostrat gaudir de bona la salut. Cal reconèixer, però, que moltes altres sí que s’han renovat.
El teixit associatiu, perquè sigui crític i lliure, pot estar subvencionat?
No al cent per cent. Per la meva experiència a la Satalia li puc dir que la quota, tot i ser molt simbòlica, fidelitza. Em sembla bé que es subvencionin programes, però també és important que l’entitat no depengui només de la subvenció.
Hi ha el risc de que ara que governa una activista com Ada Colau, la FAVB perdi l’esperit crític que tan l’ha caracteritzat?
És una dificultat. No neguem que ens la sentim ideològicament més propera que a Xavier Trias. Però si el moviment veïnal té alguna virtut és que el seu ADN és conciliador de ideologies. No totes les associacions de veïns són d’esquerres. N’hi ha de dretes i ens hem hagut d’entendre, com ens hem d’entendre amb tothom. La FAVB sabrà estar al seu lloc. En aquest temps he après que amb l’administració s’ha de ser molt combatiu, però sobretot s’ha de ser col·laboratiu. No es pot ser només crític, malgrat que jo sóc de les que pensa que des de la critica és remouen més les consciències.
Passats, ja, quatre mesos des que Ada Colau és alcaldessa, quina valoració fa?
Crec que estem una mica accelerats amb les valoracions. En part, perquè estem condicionats per la pressió que fa l’oposició. Penso que, en alguns moments, l’oposició es comporta de forma irresponsable i acusadora amb Colau. Trias va tenir un any de marge i no cent dies per arribar a fer-se amb les tasques de govern. Va trigar gairebé dos anys per aprovar un PAM –Pla d’Actuació Municipal– o un PIM –Pla d’Inversió Municipal–. I això que eren 14 regidors i tots ells portaven molts anys a l’Ajuntament.
L’oposició li retreu a Colau manca de diàleg, a banda de propostes de cara la galeria...
De moment, s’han pres mesures més simbòliques que resolutives. Per exemple, en el pla de mesures contra la pobresa hi ha un munt d’inputs ben intencionats, ara falta acompanyar-los de pressupost i de mesures concretes. Però 100 dies serveixen de ben poc en quant a accions de govern, és normal. S’està creant una certa sensació de paràlisi que no es certa, perquè quan mires les ordres del dia dels plenaris veus, clarament, que s’està treballant, i a bon ritme.
El seu barri, el Poble-sec, està canviant de forma molt ràpida. Li preocupa el risc de turistificació –i gentrificació— d’alguns barris tradicionalment populars?
És un fenomen que veig amb preocupació. Un exemple el veiem a carrer com Blai, al cor del Poble-sec, que havien de ser per a l’ús ciutadà i han acabat sent una passarel·la de bars, la majoria d’ells, low cost. La problemàtica ha estat intensiva i no s’han adoptat decisions fins fa quatre dies. I es continuen donant llicencies, incomprensiblement. Tenim un rival fort, com és el sector privat. Al qual li hem permès durant masses anys que es faci fort. Com tanques ara tots aquests bars?
En responsabilitza a la reforma del Paral·lel, qüestionada des de barris propers a l’avinguda, com el Poble-sec, Sant Antoni o el Raval?del Paral·lel
Crec que la reforma del Paral·lel és molt recent com per haver provocat aquest allau de turistes. En canvi, la intensitat del creixement dels creuers i del Port de Barcelona hi té molt a veure. També la proximitat del centre, on la pressió turística era molt forta i s’ha acabat estenent.
El turisme és un risc o una riquesa?
Està demostrat arreu del món que el turisme pot ser depredador. Les grans cadenes imposen les seves franquícies, i el comerç de proximitat s’ha de protegir amb altres mesures, com un pla treballat des del territori, sense falses expectatives. L’allau de turistes no és casual. La intensitat del creixement dels creuers i del port hi té molt a veure.
Com està la muntanya de Montjuïc, un dels principals pulmons verd de la ciutat i que tan ha defensat?
Vam aconseguir una modificació del PGM –Pla General Metropolità—, aprovada a finals del 2013, que va aturar la tendència de la muntanya a acollir tot tipus d’equipaments. Però no s’ha aconseguit el 100%. Hi ha zones susceptibles de que juguin amb elles al pla urbanístic. Però dit això, és veritat que la resta queda protegit, molt més que Collserola, per exemple. I ara el que fa falta es que s’executin plans de recuperació del verd, perquè moltes zones qualificades estan ara ocupades per asfalt. La zona del Morrot, per exemple, s’ha degradat des del punt de vista ambiental, tot i els valors natural que té, i s’ha de recuperar.
Fins fa uns mesos el tinent d'alcalde, Antoni Vives, hi tenia plans per a aquesta zona de la muntanya, on es va arribar a parlar de projectar-hi un barri de luxe, el Blau@ictinea...el Blau@ictinea
Amb el seu adéu definitiu de l’Ajuntament s’ha emportat els seus plans. Esperem. El que és una incògnita és la Ronda de Dalt, perquè està clar que alguna cosa s’ha de fer. Ja va néixer malament, des del primer dia que està embossada. La seva reformulació ha d’anar acompanyada d’un pla de mobilitat amb visió metropolitana, seriós i potent. Cal un canvi de model de la mobilitat general, amb una reducció dràstica del vehicle privat. Barcelona té un problema greu de salut mediambiental i Europa ens posarà una multa que la recordarem durant molt temps.