Dos grans temes han centrat el primer ple ordinari que celebra l’Ajuntament de Barcelona. Les polítiques d’acollida de refugiats sirians i la declaració contrària al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles en anglés) que negocien Estats Units i la Unió Europea. Dos debats que han servit a l’alcaldessa Ada Colau per cosir suports amb els seus socis d'investidura, ERC i PSC i, en determinades fases del plenari, mostrar sintonia amb la CUP.
En el primer dels dos blocs temàtics, Barcelona ha adquirit el seu compromís en la rebuda de refugiats, que començaran a arribar a Catalunya aquest novembre. Dels prop de 1.200, està previst que entre 600 i 800 es quedin a la capital catalana. L'Ajuntament ha aprovat la mesura de govern que preveu l'ús del Parc del Fòrum com a primer lloc de contacte. Colau ha carregat contra l’Estat espanyol per “l’incompliment de manera reiterada de les seves obligacions” i per bloquejar la informació a les comunitats autònomes i els ajuntaments
Malgrat el suport de gran part de l’oposició, no ha estat un debat fàcil. El líder dels convergents, Xavier Trias, ha lamentat la manca de marge per poder cooperar amb l’Ajuntament. “No volem només aplaudir, també volem col·laborar”. Més agra ha estat la intervenció de la cap de files del grup de Ciutadans, Carina Mejías, que tot i donar suport a la proposta, ha retret que “s’usi la crisi dels refugiats amb finalitats partidistes”. La líder del partit taronja ha anat més enllà i ha demanat que “es distingeixi molt bé qui és un refugiat, qui és un asilat i qui és un immigrant econòmic”. El líder dels populars, Alberto Fernández Díaz, ha estat dur: “No jugui amb el drama de la gent”.
Per part d’ERC, un dels socis del govern en la investidura, la proposta també ha tingut dues cares. La de les felicitacions i la dels retrets. “No creiem que sigui necessari agrupar una colla d’alcaldes amb un color determinat per associar-la a les ciutats refugi”, ha explicat el republicà Alfred Bosch, en al·lusió a l’acte de principis de setembre dels alcaldes del canvi. Malgrat el matís, ERC s’ha sumat a la iniciativa com també ho ha fet l’altre soci de Colau, el PSC. “Hem estat a l’alçada”, ha dit Jaume Collboni. La CUP, que ha recolzat l’Ajuntament, ha senyalat el culpable: “El responsable de la crisi dels refugiats és el capitalisme”.
Barcelona s’oposa al TTIP
Barcelona s’oposa al TTIPBarcelona s’ha convertit aquest divendres en la ciutat més poblada d'Espanya que es declara contrària al TTIP. BComú, ERC i la CUP han votat a favor de la proposta de la campanya “Catalunya no al TTIP”, que agrupa una desena d'entitats catalanes oposades al tractat present a la cambra. Finalment, l’abstenció de PSC i CiU han permès que s’imposés la proposta, malgrat els vots contraris de Ciutadans i PP. Una coincidència que li ha servit al tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, per carregar contra el partit taronja “que en temes socials i econòmics sempre vota igual que el PP”.
Ciutadans ha reaccionat per mitjà del regidor Paco Sierra i ha retret al govern de BComú que “l’Ajuntament no ha de ser la caixa de ressonància dels seus populismes”. El regidor del PP Xavier Mulleras ha acusat el govern de culpar el TTIP de “tots els mals de la societat” abans, i tot, d’estar aprovat i ha criticat a Pisarello de confondre la institució amb el partit.
La declaració mostra el suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic de la sanitat o l'educació. A més, també demana que siguin declarats béns públics no susceptibles de negociació de cap tractat d'inversió ni de transacció mercantil dels serveis educatius, sanitaris, socials, de pensions, subministrament d'aigua i energies. Barcelona sol·licitarà, a més, la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, l'anomenada Llei Montoro.
Crítiques de l’oposició per “la manca de diàleg”
Crítiques de l’oposició per “la manca de diàleg”La moratòria de llicències hoteleres i els Jocs Olímpics d’Hivern també han servit de munició per a la oposició. Especialment per a CiU, Ciutadans i PP, que han censurat els més de 100 dies de govern de Colau. Un plenari complex, amb molts fronts, en què aquests grups li han exigit a Colau que, en una situació de tanta minoria, “li manca diàleg”.
CiU li ha retret “populisme” a l’alcaldessa i ha posat l’exemple com exemple la cancel·lació de l’hotel del Deutsche Bank. “Vostè no farà un hotel de luxe, farà pisos de luxe deixant-se 300 llocs de treball pel camí”. El top manta ha estat el pretext que li ha servit a Ciutadans per retreure-li a Colau una suposada manca de suport al comerç de proximitat. Mentre que els populars han hagut de rescatar Can Vies per vincular el govern de BComú amb “els violents”.
L’equip de BComú ha acusat el PP de fer “teatre i seguir la campanya dins de l’hemicicle” i ha desgranat, per mitjà de Pisarello, totes les mesures del govern des que va prendre possessió del càrrec. De fet, el PP havia introduït en l’ordre del dia el balanç de govern, un debat que ha servit a Fernández Díaz per carregar contra Colau i el seu equip, titllant-los de “bolivarians”. Un adjectiu que ha ofès al regidor de la CUP, Josep Garganté, que li ha recordat a Fernández Díaz: “Ei, Alberto: els bolivarians som nosaltres”.
De la PAH fins a Companys, passant per l'adéu d'Antoni Vives
El plenari ha tingut diversos moments emotius. Un exemple ha estat la declaració institucional que demana una nova llei estatal que reguli el dret a l’habitatge. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que aquest matí s’havia reunit amb l’alcaldessa, i els líders dels altres quatre partits que han subscrit la declaració: CiU, PSC, ERC i la CUP.
També ha estat el dia del comiat del regidor Antoni Vives, que deixarà la vida política després d'haver estat un dels màxims representats del model de ciutat de CiU. Vives ha tingut paraules d’agraïment per a Xavier Trias i el seu grup municipal i ha dit: “Us faig un encàrrec, penseu en Barcelona en clau de capital d’un país lliure”.
Abans de posar el punt i final al plenari, ERC ha llegit la darrera declaració institucional, que insta a iniciar les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici al president de la Generalitat Lluís Companys. Barcelona en Comú, CiU, ERC, PSC i la CUP han signat el text.
El plenari d’aquest divendres, on també s’han aprovat mesures en contra de la LGTBfòbia, ha servit també per apropar l’equip de govern i la CUP, que tot i les crítiques a la “burocràcia” del consistori, ha tingut posicions molt similars en matèria turística i drets socials. De l’ordre del dia ha saltat, finalment, la votació de la modificació dels pressupostos, que se celebrarà a finals de mes i que servirà per constatar si la millora de les relacions amb els socis, ERC i PSC, es confirma. En les darreres setmanes, primer a causa de la votació de l’AMI, i després en la guerra de banderes, hi havia hagut tensions entre republicans i l’equip de Barcelona en Comú.