L'alcaldessa Ada Colau ha anunciat aquest dijous un nou paquet de mesures d'habitatge, amb la incorporació de 255 habitatges de la banca al parc públic. L'Ajuntament preveu comprar 130 habitatges a entitats bancàries per sota de preus de mercat, un 57% dels quals estan actualment ocupats. CaixaBank cedirà per un període de 8 anys un paquet de 50 habitatges per la gestió municipal, la meitat dels quals ocupats. El passat desembre Colau va anunciar que la Sareb, el banc dolent, que tenia 562 pisos buits declarats a la ciutat, cediria 200 habitatges a l'Ajuntament, 100 dels quals estan ocupats. L'ajuntament pagarà 125 euros mensuals per als pisos que es cedeixen buits i 75 per als que se cedeixen ocupats. El paquet anunciat avui incorpora també la compra de 74 pisos de grans tenidors en règim de tanteig i retracte i un de particular, que sumen un total de 255 habitatges.
El consistori aborda amb un pla d'actuació la problemàtica creixent de les famílies que ocupen pisos buits en precari. Es calcula que ens els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí hi ha un total de 1.200 pisos ocupats, un miler propietat d'entitats bancàries i 200 propietat de particulars. Els barris més afectats són Ciutat Meridiana, Besòs-Maresme i Trinitat Vella.
En aquest pla, que el regidor d'Habitatge Josep Maria Montaner ha remarcat que “transitori i extraordinari” i s'aplica als pisos que han comprat o els han cedit, es preveu, com va avançar Catalunya Plural la setmana passada, que les famílies que portin més de dos anys ocupant un pis i acreditin una situació de vulnerabilitat puguin regularitzar la seva situació automàticament. Els que portin més d'un any i demostrin arrelament al seu barri, també. En el cas que portin menys d'un any ocupant hi podran optar amb un informe de serveis socials.
Montaner ha anunciat que la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) creada per l'Ajuntament anirà regularitzant els habitatges ocupats en precari, així com garantint l'actuació de l'autoritat davant els grups i xarxes que ocupen pisos il·legalment amb fins lucratius. Han identificat que hi ha qui ven a famílies els drets d'entrada al pis ocupat per dos o tres mil euros, qui ven les claus o qui cobra un lloguer. En aquests casos ho posaran en coneixement de la policia.
El paper de les entitats bancàries
L'Ajuntament ha convidat les entitats financeres a aplicar els seus mateixos criteris per als pisos que tenen ocupats. “El principal problema que es troben les entitats és l'ocupació irregular, però les que estan regularitzant ocupacions estan aplicant criteris molt semblants als nostres”, ha explica Javier Burón, gerent de la regidoria d'Habitatge.
Ada Colau ha remarcat que “hi ha entitats bancàries que han col·laborat més que altres”, i ha fet referència a la cessió de 200 pisos de la Sareb i 50 de CaixaBank. En canvi, l'alcaldessa ha estat molt crítica amb BBVA, que amb la incorporació dels habitatges de CatalunyaCaixa, és el principal tenidor d'habitatge buit de la ciutat segons el registre de pisos buits de la Generalitat en què les entitats informen voluntàriament dels seus pisos. “Només hem pogut adquirir a preus inferiors al mercat 67 habitatges de BBVA i CatalunyaCaixa i en canvi són més de 1000 els pisos que tenen declarats”.
Regulació del mercat de lloguer
El govern de Barcelona ha expressat una preocupació especial amb l'augment dels preus del mercat de lloguer a la ciutat. El preu del metre quadrat de lloguer durant els primers nou mesos de 2015 van pujar un 7,4% en relació al 2014. Colau ha alertat del creixement d'una nova bombolla especulativa amb els preus del lloguer. “El que no pot ser és que de forma passiva des de les administracions públiques es permeti que es produeixi un nou cicle especulatiu, si es deixa només en mans de l'especulació ja sabem el que passa, un desastre absolut, una enorme vulneració de drets fonamentals”, ha declarat l'alcaldessa, que ha reclamat a la Generalitat i al govern de l'Estat mesures per regular el preu del lloguer.