El CIE de Barcelona acumula el 92% de les agressions a interns registrades a tot l'Estat
267 de les 290 agressions registrades sofertes pels interns en els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) de tot l'Estat -de 2010 a 2016- van tenir lloc al CIE de Barcelona. Aquest centre, situat a la Zona Franca, acumula el 92% de les agressions estatals registrades. Així ho confirma el Govern arran d'una pregunta del diputat del PSOE Antonio Trevín, segons ha avançat Nació Digital. No obstant això, aquestes xifres no distingeixen entre interns que han resultat ferits “com a conseqüència de l'agressió d'un altre intern” o per “lesions causades en els enfrontaments amb la Policia Nacional”.
Les xifres presentades pel Govern no inclouen tampoc els interns que han resultat ferits en els CIE de València ni el de Múrcia. El Govern ho justifica perquè “es manca de registre” tot i que “les dades esmentades estan incorporades en els expedients individuals de cada intern”. Tot i que no es disposa de les xifres concretes de les agressions sofertes per interns, sí que consten el número de policies que han resultat ferits com a conseqüència “d'atacs” dels interns des del 2010. El CIE de Barcelona torna a encapçalar la llista, amb 32 policies ferits. El segueixen el de Múrcia amb 30, València amb 14 i Madrid amb 8.
“Hi ha més interns ferits que els que consten en aquestes xifres”, asseguren des de Tanquem els CIE. “Quan algú denúncia és el primer a ser deportat”, matisa Jordi Campabadal, membre d'aquesta entitat. Campabadal també es mostra preocupat pel fet que no constin les xifres del CIE de València ni del de Múrcia. No els “sorprèn” que Barcelona encapçali la llista perquè “les condicions al CIE de la Zona Franca són especialment dures”, diu recordant l'últim incident en aquest centre, quan 68 interns van iniciar una vaga de fam per demanar la seva llibertat. L'Ajuntament de Barcelona ha ordenat precintar el centre i ha donat dos mesos al Ministeri per tancar definitivament el CIE de la Zona Franca.
La majoria de les persones tancades en aquests edificis no són expulsades. Dels 6.930 migrants que van passar per ells el 2015 van ser deportats 2.871, el 41%, segons les últimes dades recollides pel Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Pueblo. Aquestes xifres mostren que tancar a les persones indocumentades “es converteix en una mesura punitiva, un càstig, quan hauria de ser preventiva”, valoren des de Tanquem els CIE.
En analitzar any per any es constata que, segons les xifres del Govern central, al CIE de Barcelona, l'any 2016, hi va haver 11 interns i 3 policies ferits. El 2015 el contrast és més gran: 56 interns ferits però cap policia. I el 2014, 60 interns i 3 policies. Des de la creació del CIE de Barcelona, tres persones més han mort a les instal·lacions: Mohammed Abagui, Alik Manukyan i, el més recent, Idrissa Diallo. A Madrid fa cinc anys va morir una interna, Samba Martine, per falta d'atenció sanitària al centre.
Els CIE, en el punt de mira
En aquests centres no penitenciaris es tanca a persones migrants en situació irregular durant un màxim de 60 dies amb l'objectiu de procedir a la seva expulsió forçosa del país. El ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha informat recentment de la creació de tres nous CIE a Màlaga, Algesires i Madrid. Una decisió que arriba en ple debat pel tancament d'aquests centres.
A mitjans d'octubre, 39 persones van demanar sortir del CIE de Madrid, organitzant un motí. Van estar més d'11 hores a la teulada de l'edifici cridant “llibertat” i “clemència”. A Múrcia, el 14 de novembre es van escapar una dotzena d'interns del CIE. Diverses associacions, partits polítics i el Sindicat de Policia han denunciat les males condicions de seguretat en aquest centre i demanen el seu tancament. El de Múrcia registra el nombre més gran de fugues intentades i realitzades, amb 147 persones. El segueix el d'Algesires, amb 67.
L'Estat ha gastat, com a mínim, 642.861 euros en els últims 6 anys al CIE de la Zona Franca. Es calcula que la despesa podria ser més gran, ja que entre els anys 2010 i 2014 la despesa de llum estava centralitzat a Madrid. Les despeses farmacèutiques del 2010 encara no estaven descentralitzats.
